(Bloc) Dia Mundial del Llibre i Sant Jordi o com la lectura m’ha regalat la vida
Qui llegeixi el títol d’aquest post no entendrà res o, en el millor dels casos, creurà que es tracta d’una hipèrbole, res més que això. Per a mi, no fa sinó reflectir una realitat. Bé és veritat que li dec la vida als meus pares, tant la biològica com tota la resta: els estudis, el sustent durant molts anys, el suport en la malaltia...etc. Ara bé, si no hagués comptat amb la lectura com a refugi del meu patiment, de la meva creu, dubto molt que ara estigués aquí. Potser creieu que exagero però aquesta és una de les meves grans veritats.
Llegeix més...
Personalment, i més enllà de la bondat, una de les virtuts que més espero i admiro d’altres persones és la coherència. I abans de tractar de desenvolupar aquest pensament, deixaré clara una cosa que considero pràcticament un axioma: no demano d‘altres allò que jo no ofereixo o no puc oferir; una altra cosa em semblaria del tot injusta.
Cada any el 8 de març, oficialment des del 1975, se celebra el Dia Internacional de la Dona. Els que heu llegit alguns dels meus posts, bé sabeu que no sóc partidària de celebracions de cap tipus en dates fixades sinó de fer de cada dia un motiu de joia sempre que les circumstàncies ho permetin. En qualsevol cas, aprofitaré l’ocasió per fer una petita reflexió basada en la meva experiència i, sobretot, en els meus valors.
Al 2007, les Nacions Unides van proclamar el 20 de febrer com a dia Mundial de la Justícia Social però, què significa aquest concepte o quins conceptes engloba? Entenem principalment els següents: igualtat social, igualtat d’oportunitats, estat del benestar, pobresa, distribució de la renda i drets laborals.
Si podeu, us demano que tanqueu els ulls i que penseu en un moment en què us hagueu sentit tranquils, en pau amb vosaltres mateixos, contents de viure i, fins i tot, amb un somriure als llavis o, com a mínim, amb l’empremta de l’alegria al cor. Segur que cadascú de vosaltres pensarà en una situació ben diferent. Ara bé, m’atreviria a afirmar que, en la majoria dels casos, es tractarà de petits instants de la vida quotidiana en què els diners, el status, els “focs artificials” no hi tenen res a veure.
Ho admeto, sóc d’aquell tipus de persones repel·lent poc amants de les dates assenyalades; més concretament, no en celebro cap si no és perquè li faci especial il·lusió a algú qui estimo. 
Al llarg de tot l'any es commemoren nombrosos dies internacionals dedicats a mil i una causes diferents. Un d'aquests dies és el 7 d'abril, data triada per l'Organització Mundial de la Salut, per a dedicar-li al Dia Mundial de la Salut.
Si preguntéssim a totes i cadascuna de les persones de la Terra, què és per a elles la felicitat, o què les fa felices, probablement tindríem una varietat innombrable de respostes diferents, potser tantes com persones.
Hi ha dies en què seus davant de l'ordinador, obres el teu programa de text favorit i et disposes a escriure alguna cosa que t'ha ocorregut, que t'ha inspirat, cridat l'atenció o qualsevol altra cosa que passi pel teu cap i vulguis plasmar en el processador de text. I aquí estàs tu, amb un gran full en blanc i un cursor parpellejant incansablement, llest per a rebre les lletres impreses en el teu teclat i que conformaran la història que vols explicar.
Aquelles persones que, com jo, ja tenim una certa edat recordaran sens dubte aquella imatge que es veia pels carrers de totes les ciutats, en un dia en concret, en les quals moltes persones deambulaven entre els ciutadans amb una espècie de guardiola metàl·lica adornades amb unes cintes i que et col·locaven un adhesiu de color metàl·lic en la solapa després d'un donatiu.
És curiós com els éssers humans ens autosuggestionem amb nombrosos i variats assumptes que afecten les nostres vides. Una d'aquestes fixacions, per exemple, i aprofitant aquestes dates, té a veure amb el calendari.
L'any 2020 està a punt d'acabar. Ha estat un any diferent per a incalculables persones. No em posaré aquí a fer un recordatori de com ha estat enguany, per a això estaran els mitjans de comunicació a fi de recordar-nos-ho.