Quan la Meritxell de la Fundació Joia em va demanar que a l’abril parlés de la Salut tenint en compte que el dia 7 se’n celebra el Dia Mundial, mai hagués imaginat que seria en el context actual: enfrontats a una pandèmia mundial a causa del Covid-19 o famós Coronavirus.
Sento que la felicitat és efímera. Se sent feliç qualsevol uns instants i, de seguida, es torna a la normalitat. És un esclat de sentiments positius que irradien un foc proper als focs artificials.
No és que Joaquín Sabina sigui el meu cantant preferit, de fet, ni des de lluny, però per a gustos, els colors. No obstant això, sí que reconec que hi ha un parell de cançons que m'agraden d'ell.
Què és la vida sense passió? Podem viure-la i gaudir-la plenament sense ella? No parlo pas d’una passió carnal per algú altre tot i que, evidentment, també són font de gaudi i ens fan entendre-ho tot en una altra clau més intensa.
T'envolto, tu m'envoltes? Sentir un altre cos envoltant el teu cos amb una escalfor sensual descobrint el més profund dels sentiments, l'amor. L'amor pel teu company, pel teu pare, la teva mare, els germans, els fills, els amics...I és el mateix fer una abraçada que rebre una abraçada?
Ja estem ficats en un any nou. És una meravella que ens produeix una sensació de tornar a començar. I aquest any, a més a més, ens dona una nova dècada. El món ha canviat tant!
La nau volava fregant els camps sembrats. Al seu pas, les branques repletes d'alguna cosa que Mike suposava que eren flors, si és que Mike hagués tingut molt de temps per a contemplar el paisatge, s'agitaven estremides, descompostes per les flamerades ionitzants dels dos motors sublumínics.
Durant un grapat d’anys, potser els que es consideren que haurien de ser els “millors” de la vida de qualsevol persona, vaig decidir (o potser no vaig tenir més elecció) aïllar-me del món i mantenir únicament les relacions imprescindibles per sobreviure.
Quan començo a escriure aquest article em sobrepassen els dubtes, però penso que no és només cosa meva. Segurament tothom té aquestes preguntes al davant.
Juan va entrar al vagó del tren encara amb les portes semitancades, sense fer cas de les queixes i improperis que li proferien els pocs passatgers que descendien en aquella parada. Es va dirigir ràpidament a un dels molts seients lliures que a aquella primera hora abundaven en aquell tren.
Penso, pel que veig i escolto no pas perquè m'agradi posar-me en el pitjor, que la societat segueix creient que això de la salut mental és quelcom que s'escull o que, en qualsevol cas, sols afecta a les classes socials més desafavorides i/o als entorns marginals.
Encara que ens agafi per sorpresa, pot ser que ens considerin a vegades rars i estranys.
Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org
