Estava rebuscant entre les meves neurones algun tema del qual escriure. I és que les muses no estaven molt per la labor de tirar-me una mà, de fet, tot el contrari, segons sembla. Quan m'acostava als contraforts de la muntanya Olimp, no vaig trobar res més que un paratge desèrtic i desordenat en el lloc on es reunien.
És una pena que moltes persones, masses, es passin una bona part de la seva vida buscant les diferències entre els seus congèneres, posant diversos adjectius qualificatius, etiquetant les persones del seu voltant amb una facilitat esbalaïdora. Etiquetes com blanc, negre, gros, lleig, baix, rar, llest, ximple, hetero, gai, etc, són paraules comunes en el parlar diari de qualsevol persona. I etiquetes pitjors encara que es llancen arbitràriament contra qualsevol.
Ja es comença a notar com les temperatures augmenten, anunciant l'arribada de l'estiu. Cada any que passa, aquest esdeveniment de pujada gradual del termòmetre s'avança una mica més, fent que entre el final de l'hivern i l'arribada de l'estiu passi un lapse de temps menor, deixant-nos una primavera més i més curta cada any que passa.
Ahir diumenge passejava amb la meva parella pels carrers de la petita ciutat d’on ell és originari i on vivim. Ens agrada la vida senzilla, planera, sense grans esdeveniments o parafernàlia amb la qual cosa, sempre que els deures quotidians ho permeten, gaudim d’estirar les cames en allò que ja podem anomenar el nostre recorregut habitual.
Qui llegeixi el títol d’aquest post no entendrà res o, en el millor dels casos, creurà que es tracta d’una hipèrbole, res més que això. Per a mi, no fa sinó reflectir una realitat. Bé és veritat que li dec la vida als meus pares, tant la biològica com tota la resta: els estudis, el sustent durant molts anys, el suport en la malaltia...etc. Ara bé, si no hagués comptat amb la lectura com a refugi del meu patiment, de la meva creu, dubto molt que ara estigués aquí. Potser creieu que exagero però aquesta és una de les meves grans veritats.
Personalment, i més enllà de la bondat, una de les virtuts que més espero i admiro d’altres persones és la coherència. I abans de tractar de desenvolupar aquest pensament, deixaré clara una cosa que considero pràcticament un axioma: no demano d‘altres allò que jo no ofereixo o no puc oferir; una altra cosa em semblaria del tot injusta.
Partint d’un molt breu fragment del Nou Testament, hem encunyat la frase popular “la fe mou muntanyes” per referir-nos a la importància de creure en alguna cosa per aconseguir que aquesta es faci realitat. Tot i que l’origen de la mateixa sigui cristià i, per tant, religiós, fem servir l’expressió per a qualsevol situació en què aquesta actitud sigui la més adequada a fi de portar a bon terme la nostra empresa.
Per als que ja tenim una edat, l’any 1992 va suposar un abans i un després en la manera de fer periodisme a Espanya. Tres adolescents van ser brutalment assassinades a la localitat valenciana d’Alcàsser.
Quan va esclatar la pandèmia a nivell global i les xifres d'afectats van començar a comptar-se per milers de llarg a llarg del planeta, es van sentir moltíssims tertulians, periodistes, politòlegs i altres, expressant la seva opinió sobre tal esdeveniment pels diversos canals de comunicació, ja fos ràdio, televisió o internet.
Dins la categoria d’”aquelles petites coses de la vida” que poden donar a algunes persones un moment de felicitat, com veure l’alba o prendre un cafè amb els amics, passejar per la platja amb els peus descalços o jugar amb les nostres mascotes, suposo que també estarà inclòs contemplar el cel en una nit estrellada i perdre't en ensomnis mentre contemples l'infinit.
Al llarg de tot l'any es commemoren nombrosos dies internacionals dedicats a mil i una causes diferents. Un d'aquests dies és el 7 d'abril, data triada per l'Organització Mundial de la Salut, per a dedicar-li al Dia Mundial de la Salut.
Si preguntéssim a totes i cadascuna de les persones de la Terra, què és per a elles la felicitat, o què les fa felices, probablement tindríem una varietat innombrable de respostes diferents, potser tantes com persones.
Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org
