Cada any el 8 de març, oficialment des del 1975, se celebra el Dia Internacional de la Dona. Els que heu llegit alguns dels meus posts, bé sabeu que no sóc partidària de celebracions de cap tipus en dates fixades sinó de fer de cada dia un motiu de joia sempre que les circumstàncies ho permetin. En qualsevol cas, aprofitaré l’ocasió per fer una petita reflexió basada en la meva experiència i, sobretot, en els meus valors.
Al 2007, les Nacions Unides van proclamar el 20 de febrer com a dia Mundial de la Justícia Social però, què significa aquest concepte o quins conceptes engloba? Entenem principalment els següents: igualtat social, igualtat d’oportunitats, estat del benestar, pobresa, distribució de la renda i drets laborals.
Si podeu, us demano que tanqueu els ulls i que penseu en un moment en què us hagueu sentit tranquils, en pau amb vosaltres mateixos, contents de viure i, fins i tot, amb un somriure als llavis o, com a mínim, amb l’empremta de l’alegria al cor. Segur que cadascú de vosaltres pensarà en una situació ben diferent. Ara bé, m’atreviria a afirmar que, en la majoria dels casos, es tractarà de petits instants de la vida quotidiana en què els diners, el status, els “focs artificials” no hi tenen res a veure.
Ho admeto, sóc d’aquell tipus de persones repel·lent poc amants de les dates assenyalades; més concretament, no en celebro cap si no és perquè li faci especial il·lusió a algú qui estimo.
Venen dies tendres, s’apropen dolços i esdevenen també llàgrimes d’amor. No deixava de pensar en tu, i aleshores l’amor anava caient cada dia pitjor. Era l’embolic d’un mar de dubtes i despropòsits sense gens de gràcia. Era una illa deserta de sentiments, d’emocions.
La memòria és una cosa curiosa. Segur que a més d'un li haurà passat que no recorda on ha deixat les claus de casa, o on ha aparcat el cotxe, i en altres ocasions, no obstant això, es recordarà de qualsevol esdeveniment que va ocórrer fa un bon nombre d'anys. En el meu cas, hi ha vegades que si segueixo una sèrie de televisió, d'un capítol a un altre ja se m'ha oblidat l'últim que estava fent el protagonista; o acabar de llegir un capítol d'un llibre i no recordar-me de res del que he llegit. I en canvi, em recordo perfectament de com era la meva vida en la meva infància i joventut.
Hi ha dies en què seus davant de l'ordinador, obres el teu programa de text favorit i et disposes a escriure alguna cosa que t'ha ocorregut, que t'ha inspirat, cridat l'atenció o qualsevol altra cosa que passi pel teu cap i vulguis plasmar en el processador de text. I aquí estàs tu, amb un gran full en blanc i un cursor parpellejant incansablement, llest per a rebre les lletres impreses en el teu teclat i que conformaran la història que vols explicar.
Aquelles persones que, com jo, ja tenim una certa edat recordaran sens dubte aquella imatge que es veia pels carrers de totes les ciutats, en un dia en concret, en les quals moltes persones deambulaven entre els ciutadans amb una espècie de guardiola metàl·lica adornades amb unes cintes i que et col·locaven un adhesiu de color metàl·lic en la solapa després d'un donatiu.
És curiós com els éssers humans ens autosuggestionem amb nombrosos i variats assumptes que afecten les nostres vides. Una d'aquestes fixacions, per exemple, i aprofitant aquestes dates, té a veure amb el calendari.
L'any 2020 està a punt d'acabar. Ha estat un any diferent per a incalculables persones. No em posaré aquí a fer un recordatori de com ha estat enguany, per a això estaran els mitjans de comunicació a fi de recordar-nos-ho.
El 10 de desembre de 1948 es va signar la Declaració Universal dels Drets Humans. Molt ha plogut des d’aleshores a tots nivells i arreu del món. Ara bé, creiem que aquella declaració de bones intencions és una realitat avui en dia i per a tots els éssers humans?
Recordo un dia quan era petita, tindria uns dotze anys. Agafava l'autobús amb la meva germana, dotze també, dotze anys més gran que jo. I mentre viatjàvem un home va cridar perquè la meva germana el va trepitjar. Jo vaig adonar-me que ella ho havia fet amb la intenció de fer-li mal. Em va explicar que s’havia aprofitat d’ella...
Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org
