(Bloc) La infantesa

infanciaJo no vaig tenir una infantesa feliç. Evidentment, va haver-hi bons moments. Però el que jo recordo són els temps de patiment. Jo estava deprimit de forma continuada. Les raons concretes de això no les sé. Probablement la meva depressió tenia les arrels en la primera infantesa. Un metge em va receptar Valium, que vaig prendre durant massa temps i se suposava que jo havia de ser feliç. Llavors no et portaven gairebé mai al metge.

Escrit per: Fèlix Roxey

Un dels problemes és que jo em passava la vida estudiant i no jugava amb els altres nens. Jo era l’“empollón” i diversos companys i companyes m'odiaven. Jo era petit i feble i rebia cops cada dia. M’assentava al fons de la classe perquè no em peguessin per l'esquena. Em vaig acostumar a seure sol al meu pupitre. Gràcies a Déu encara no hi havia TDHA perquè sinó me l’haguessin diagnosticat!

 

No em va faltar res. Això és veritat. No vàrem passar estretors a la infantesa. Però l'ambient era molt opressiu. La meva família era catòlica i repressora i podia sentir la por que hi havia a la societat en aquells anys del franquisme. La gent es ficava a les seves cases i la policia (els grisos) feia autèntic pànic. Per aquestes coses, jo em concentrava en la lectura i l'estudi.

 

Ja no vaig començar bé les coses. Després va haver-hi un temps, ja d'adolescent, en què m'ho vaig passar bastant bé, però va ser un miratge. Poc després començaven el problemes mentals de veritat. El meu pare era seriós i sever i la mare, xerraire i afectuosa. És probable que el meu trastorn mental comencés aleshores. Crec que els anomenats “factors ambientals” que influeixen per desenvolupar una esquizofrènia tenen les seves arrels en la infantesa i l’adolescència.

 

Evidentment no podem quedar-nos penjats amb com ens tractaven els nostres pares i companys  quan teníem vuit anys. Hem d'afrontar la vida ara i aquí. Minut a minut. Hem d’agafar en la mesura del possible el control sobre les nostres emocions i afrontar la vida, tinguem el passat que tinguem. I quan constantment ens surtin idees depressives, no és tan fàcil allò de “Pensi en positiu”. Recordes una discussió amb el teu pare i la vius com quan tenies vuit anys.

 

Jo no sóc partidari de la psicoanàlisi. Passar-te anys i anys en un divan donant voltes a totes les escombraries que tens a la ment. La nostra vida va ser la que va ser i vàrem viure el que vàrem viure. Vull aprendre del meu passat, no viure en ell.

 

Pensar en els problemes no canvia res. És una cosa que m’haig de dir a mi mateix constantment. Cal pensar en les solucions, no en els problemes. Mai canviarem la nostra infantesa, així que a viure el present! Valor “i al toro”!

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail