(Bloc) El Dia Internacional de l'Abraçada

abrazoEl dia vint-i-u de gener va ser el Dia Internacional de l'Abraçada. Una celebració diferent a les que estem acostumats.

Escrit per: Fèlix Rozey

Però l'abraçada és important! Parlem dels beneficis físics de l'abraçada. Quan érem nadons, necessitàvem el contacte físic de la nostra mare, la seva abraçada. Una necessitat que es fa menys evident quan creixem, però que es manté. I els beneficis emocionals?

 

Recordo un dia que era a París, davant de la catedral de Notre Dame, on hi havia un grup de joves que havia posat rètols de “abraçades gratis” i que tenien molt d'èxit. La gent es feia abraçades i reia i somreia sense parar. Aquells joves repartien bones vibracions a carretades. I tenim un indigent al barri que ven llibres i que ha posat un cartell que diu “Et canvio un llibre per una abraçada”. En Jesús, així es diu l'indigent, valora molt el contacte físic amb altes persones.

 

Ens abracem poc? Probablement. Estem a l’època del porno dur. Tinc una amiga que em va dir, quan li vaig parlar d'una noia que havia conegut, “a veure si te l’emportes al llit”. No creieu que som els homes només els que veiem el sexe oposat (o del mateix sexe) com objectes sexuals. Però la qüestió, segons ella, era “anar al que és pràctic”. Com si la connexió emocional amb altra persona fos secundària.

 

Triomfen les pel·lícules d'acció, on el caràcter de les persones és secundari i el que “mola” és que l'heroi reparteixi trets de metralladora i se'n vagi al llit amb la noia.

 

I malgrat tot... Quan ens trobem amb un amic que no veiem fa molt de temps, és normal que ens fem una abraçada. I quan a la meva neboda, quan tenia quatre anys, li obria els braços al veure-la a vint metres, ella venia corrents i ens abraçàvem amb entusiasme. Segons l'antropòleg Marvin Harris, en aquest moment, tenim fills sobretot perquè volem sentir-nos estimats. L’ésser humà s'ha fet molt complex i podem optar per no reproduir-nos, però l'estima i la calor que ens donen els nens són importants per nosaltres.

 

Potser abraçar algú sigui salvar-li una mica la vida. Entre nosaltres, les persones amb trastorn mental, en que el suïcidi es un problema, que ens sentim aïllats, una abraçada pot ser vital. I tots hem conegut persones que ja no estan amb nosaltres. Què donaríem per fer-nos una abraçada amb elles?

 

Potser la vida és com quan una dona li va dir al seu company: “Quan em mori, em posareu una corona de flors al meu enterrament?” “per suposat”, va dir ell. “ja no seré aquí, no les veuré. I si em compres unes flors de tant en tant ara que estic viva?” No sé si existirà el cel, i la terra pot ser un infern, però potser amb una abraçada ens sentirem una mica millor.

 

Una abraçada per tothom!

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail