(Bloc) L'explosió de la normalitat

hello my name is normalEn temps passats, tothom sabia que era ser normal. I tothom sabia que era un tipus rar. Però des de fa uns anys les coses no estan tan clares.

Escrit per: Fèlix Rozey

Recordo quan tenia quinze anys i estava amb una novieta assegut a un banc de la Gran Via de Barcelona. Ella estava asseguda sobre les meves cames. I almenys dos cops, homes que passaven ens van dir indecents i “guarros”. Una cosa que ara seria ben normal, un noi i una noia fent-se petons, aleshores era anormal. Què dirien els benpensants de llavors de dos nois fent-se petons? I ara es ben normal.

 

Vaig tenir molts problemes amb el meu pare perquè als anys setanta jo no volia tallar-me el cabell. Si eres jove i volies anar a la moda amb un cert toc revolucionari, havies de portar el cabell llarg. Què diria ara que les combinacions i les formes de tallar-se el cabell són gairebé infinites? I de les tribus urbanes? El rockers, els punks, els heavys, els sinistres?

 

I en el vells temps tothom era catòlic o ateu. Ara a Catalunya no sé quants cultes hi haurà, però de segur que en son molts. A cinquanta metres de casa hi ha un local de “Tabernacle dels Primogènits” i els abans invisibles Testimonis de Jehovà estan ben presents als nostres carrers.

 

I pot ser que els darrers en arribar siguem nosaltres els bojos. S'organitza el “Dia de l'Orgull Boig” en el que ens reivindiquem. Encara no som normals, però tot arribarà.

 

La normalitat ha esclatat. S'accepten persones que abans eren inacceptables. Farts de maltractaments i menyspreu, la gent manifesta el seu orgull per ser com són. Com vaig sentir dir a l’antropòleg Manuel Delgado, qui no és rar?

 

S'aixequen veus intolerants. Sempre hi ha algú que es creu amb dret a dir-te com has de pensar, com has de vestir-te i amb qui pots anar-te’n al llit. Els nostàlgics del partit únic treuen el cap i criden. Pot ser que aconsegueixin algun petit triomf, però crec que a llarg termini tenen la batalla perduda. No crec que a llarg termini li puguin posar portes a la mar.

 

Com deia fa molts anys el gran Alvin Tofler, hi ha gent que pateix el “Shock del futur”. Així com a alguns països àrabs ha hagut un retorn al islamisme, aquí les forces de la reacció també treuen el cap. Voldrien tornar al franquisme. Aquest món canviant, multipolar i plural els provoca rebuig. Rebutgen als negres, els homosexuals i les feministes. Rebutgen als bojos i els agradaria ficar-nos a tots de tornada al psiquiàtric.

 

I els hem de fer fracassar i continuar amb el nostre alliberament, que és també el de tots. No volem tornar a quan ens tancaven i llençaven la clau.
La lluita continua.

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail