Amistat, diví tresor! O no era així? Bé, no importa, del que jo us vull parlar avui en el seu dia internacional és precisament d'això: de l'amistat. I és que un veritable amic, sí, d'aquests dels quals hi ha pocs, pot convertir una vida anodina en quelcom interessant i agradable de viure.
Cito de la Vikipèdia: “L’Aikido és un art marcial modern, desenvolupat inicialment pel mestre Morihei Ueshiba (1883-1969). La seva característica fonamental és la cerca de la neutralització del contrari en situacions de conflicte, derrotant a l'adversari sense danyar-ho, no destruint-ho o humiliant-ho. L’Aikido busca formar els seus practicants com a promotors de la pau”.
Els pensaments ens pensen. Creiem que som lliures de pensar el que vulguem, però això no és així. No som com un reproductor de DVD, en el qual introduïm un pensament i ho reproduïm. La realitat és que som com una antena de televisió. Sintonitzem amb els pensaments que ens són afins i que donen voltes al nostre al voltant.
Arribats a aquest punt m'agradaria poder dir que després d'una titànica i heroica lluita contra el tabac, vaig vèncer i ho vaig abandonar per sempre. Però no ha estat així. Mai he fumat. Bé, menteixo. En tota la meva vida m'hauré fumat 3 o 4 cigarrets i 3 o 4 puros (sí, per allò que són més sans al no tenir substàncies afegides i ser pura fulla de la planta del tabac). Fins i tot vaig treballar en un estanc.
Som el que mengem? Si mengem verdures i fruites ens sentirem més lleugers i evolucionats espiritualment (per allò de no matar animals ni tan sols per menjar) que si mengem hamburgueses del McDonald’s per un tub?
La pedra filosofal, aquella substància que converteix tots els metalls en or, és en essència un estat de l'ànima, o una qualitat del cor de l'Ésser humà.
Diuen que som ànimes immortals amb una vestidura de cossos corruptibles i també que el nostre cor és un diamant ocult després de capes i capes de “brutícia” que ho oculten i no ho deixen brillar. I que el nostre treball aquí a la Terra consisteix principalment a anar netejant aquest diamant fins a aconseguir treure-li totes aquestes impureses i permetre que brilli en tota la seva esplendor. I la forma de netejar-ho consisteix ni més ni menys que a aprendre a Estimar.
Queda molt per fer. En algunes cultures encara es concep a la dona com un ser inferior, en altres èpoques fins a sense ànima, no permetent-se-li tenir una vida social i educativa equiparable a la de l'home.