(Bloc) L'estigma dels supervivents a intents de suïcidi

prevenciosuicidi

Segons dades de l'OMS, al món es donen molts suïcidis anualment, més que, per exemple, en guerres o accidents. He estat informant-me de l'actualitat sobre epidemiologia dels suïcidis i dels intents de suïcidi, perquè, encara que en els meus estudis de psicologia ja em van informar bastant, fa ja anys i necessitava actualitzar els meus coneixements. M'ha sorprès que, ara, han elevat alarmantment els suïcidis en joves de 15 a 25 anys. Segons sembla, per imitació, o per la seva facilitat d'accés a xarxes socials i llocs on s'informa sobre aquests temes, es veuen més abocats o es facilita el seu intent de suïcidi, o, per desgràcia, la seva culminació.

Escrit per: Lidia Fuentes

L'OMS plasma en un Dia Mundial per la Prevenció del Suïcidi, que és el dia 10 de setembre, la seva clara convicció que pot evitar-se i pot sobretot preveure’s. Ens ofereixen una llista d'idees que serveixen per ajudar a evitar intents de suïcidi: més relacions socials (important: i de qualitat, no simplement estar envoltat de gent), més oci que ens agradi, evitar consumir substàncies tòxiques, i diverses indicacions més. Poden semblar molt de sentit comú, però és cert que molts no seguim totes o algunes d'aquestes indicacions.

 

Les xarxes socials i la televisió, que parlen tan clar de tot el que succeeix al món, coses com atacs terroristes, matances, i fins i tot dels mateixos suïcidis, ens creen una visió ‘ningunejadora’ del que significa tot això, i del dolorós que és intentar suïcidar-se o fer-ho, per a nosaltres i per tots els que ens envolten (no solament qui ens vol). Al final, tanta informació ens converteix en éssers menys proclius a sentir pena per les coses tristes de la vida, se'ns acostuma a veure constantment aquest tipus de coses i ja ho veiem com alguna cosa normal o a tenir en “poca consideració”.

 

A més de tot això, voldria parlar del que s'estigmatitza o jutja a qui ha intentat suïcidar-se alguna vegada o a qui ha arribat a fer-ho. Una persona, tingui o no tingui un trastorn mental, al llarg de la seva vida passa per situacions molt dures que poden portar-la a tenir pensaments de suïcidi. No significa que sigui més dèbil, que no controli la seva ment o els seus actes. La desesperació és part de l'ésser humà, i la nostra llibertat i consciència de la nostra pròpia existència ens pot portar a conseqüències tant sublims com desastroses. Així, la gran majoria hem intentat o volgut o pensat suïcidar-nos, i som igualment persones amb futur i amb habilitats per enfrontar-nos a coses que més endavant succeiran en les nostres vides. Els que tenim trastorns “declarats”, tampoc tenim perquè ser mes proclius a suïcidar-nos, però si ho som en alguns moments, l'ajuda externa i interna ens pot frenar o evitar fer-ho igual que als quals no tenen un diagnòstic “descobert”.

 

Quan escolto o llegeixo frases del tipus: “la vida és bonica, no decideixis acabar amb ella, el futur pot oferir-te grans coses”, penso: aquestes frases no ajuden, el que ajuda és acceptar que la vida té moments dolents i bons, tant externs com anímics o interns, i si el futur no és favorable com es podria esperar es tracta d’adaptar-se a això. El difícil és aconseguir-ho, però l'ésser humà és molt plàstic, les nostres neurones estan en continu reajustament i aprenentatge. Aprofitem això per aconseguir adaptar-nos al que ens ofereixi la vida a cada moment, lluitant per estar millor però adaptant-nos al que hem obtingut després d'aquesta lluita.

 

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail