(Bloc) Perdre el nord per no perdre el nord

brujula

Quan ens posen una vacuna contra alguna malaltia, el component de la qual és la mateixa malaltia, o quan fem més esport per mitigar el “dolor” causat per molt esport (les ben conegudes agulletes), succeeix alguna cosa similar a quan parlem d'evitar o mitigar els efectes del que comunament es diu “bogeria”.  La següent teoria, que haurà estat estudiada i experimentada per diversos estudiosos del cervell humà, és una de les grans veritats de la vida i comportament humans, per a mi.

Escrit per: Lidia Fuentes

És la gran teoria de que, per portar-contrarestar un succés altament motivador d'estats de “descontrol mental-comportamental”, un ha de submergir-se voluntària i prèviament a aquest succés en situacions-pensaments de “descontrol”. Així, una vegada mes, seria el mateix “problema” la solució.

 

En el cas de la ment humana i els seus supòsits “desequilibris- inestabilitats”, no és cert que, després d'un estat en el qual no entenem què passa, en el qual no sabem què fer, i en el qual, al final, vam acabar perdent el control conscient de les coses (que no el subconscient), comencem a veure una mica de llum, a sentir com que tot comença de 0? I aquest nou estat ens fa fluir al que podríem anomenar fase de pre-solució del problema.

 

M'he trobat tantes i tantes vegades ficada en una voràgine de problemes, que, a més, semblaven voler anar-se acumulant per posar a prova la meva fortalesa mental, i al final he trobat sortida portant-me conscientment a mi mateixa a un desordre triat que em va fer arribar a un èxtasi, mental i també físic, i que m'ajudava molt a airejar la meva ment, a dissipar aquests problemes que, tot i que hi eren, ja no estaven amuntegats. S’havien ordenat una miqueta, com si dins d’aquest “airejament mental” anés una ona de vent que portava una mica les coses al seu lloc.

 

Tot això és molt metafòric, però molt visual i clar també, en la meva opinió. Nomes la “bogeria” ens pot protegir de la mateixa “bogeria”, si la nostra ment fos sempre ordenada, estable, alegre… no podríem suportar certes situacions que la vida ens va posant davant, situacions que a qualsevol podrien desbordar, fins al mes fort del món.

 

Cadascú hauria de saber, a mode terapèutic, la seva pròpia forma de “bogeria” preventiva-pal·liativa. En el meu cas, la cosa que més he usat és tenir relacions intimes, diferents, variades, i una miqueta atípiques. D'aquesta manera, he arribat a estats on res més existia, on treia adrenalina i eufòria, i on, al final, el relax s'apoderava de mi. A certes persones els sembla que aquestes situacions son amorals, o perilloses,  però no obstant això, el meu subconscient sempre ha mantingut el control, només la part conscient considerava això com una suposada “bogeria”. Per tant, no ho considero perillós. Amorals, depèn dels nostres valors, però també crec que s'han de veure les coses des d'un prisma pràctic; això em serveix? Això m'ajuda? Faig mal als altres? O a mi mateixa? Si la resposta a les dues primeres preguntes és sí, i a les dues últimes és no, no és una cosa amoral. Per tant, anem per bon camí.

 

Ara, busqueu la vostra “bogeria” terapèutica!

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail