(Bloc) Quan els diners són la única forma

dineroPorto molts anys vivint situacions familiars caòtiques, inestables i plenes de contrasentits. No obstant això, encara que hauria d'estar acostumada, segueixo sent un ésser humà i és dolorós. Pot ser que menys que abans, perquè vas convertint-te en una espècie de “roca” que és difícil de trencar, però de vegades pot trencar-se perquè no és tan forta com, per exemple, un diamant.

Escrit per: Lidia Fuentes

Gràcies a déu, porto uns mesos que la meva situació econòmica ha millorat bastant. A part del treball que estic aconseguint mantenir, perquè estic realment bé allà (sento com si fos un lloc de treball fet per a mi), estic anant a psicòlegs i psiquiatres d'una mútua de salut (no són gratis, com els de la seguretat social), i ara he contractat també els serveis d'un advocat de pagament (a través d'una mútua, també, en aquest cas de defensa legal).

 

Totes aquestes millores en la meva vida, i dic millores perquè estic veient ràpidament resultats positius gràcies als diferents serveis de pagament que he adquirit, estan portant-me a un estat de tranquil·litat psicològica (i de rebot, física) que mai abans havia tingut, en la meva edat adulta sobretot. Sembla que sigui materialista, però mai hauria pensat que a cop de “talonari” tot seria tan diferent, tan fàcil, si ho comparo amb tot el que havia de fer abans amb serveis públics gratuïts, de cara a la meva salut i a la defensa dels meus drets en general.

 

Tenint un trastorn mental que és per a tota la vida, com el que jo tinc, m'he adonat que sense una defensa i un tracte personalitzats i de qualitat no aconsegueixo molt, o, almenys, allò que necessito. No demano molt en la vida: poder estar amb el meu fill, i que ell pugui estar amb mi, perquè ho necessita i som feliços quan estem junts. Per a això sé que haig de cuidar-me, portar una vida sana, tranquil·la, i assessorada i tractada per psicòlegs i psiquiatres especialistes en el meu trastorn. Porto ja temps fent això, però tot té un preu, en aquest cas exclusivament econòmic.

 

No sé si en altres països és tan car com a Espanya, tinc entès que no, però m'ha quedat clar que aquí seràs ben defensat segons la quantitat de diners que tinguis i que seràs ben tractat segons les aportacions que facis econòmicament, també. Així sembla funcionar tot. Com si la teva motivació per millorar les coses fos ponderada per si ets capaç de reunir una quantitat de diners ‘x’ al mes. Jo no penso així, però la nostra societat sembla pensar “tant tens, tant vals”. Hem de saber jugar a aquest joc, perquè per desgràcia formem part d'una societat materialista i, si sortíssim d'ella, no seriem més que uns “pàries” pels altres, la qual cosa comportaria que encara seríem pitjor tractats, defensats i valorats en general.

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail