Els colors ens influeixen emocionalment, no sé si us ho he comentat. M'agrada molt el color, el vaig començar a valorar quan vaig estudiar Cicle Formatiu de grau mitjà de Laboratori d'imatge, vaig estar 2 trimestres mirant a través d'un visor gris, revelant en blanc i negre en el laboratori, a les fosques, amb només una llum vermella de bombeta. I quan vaig començar a revelar el color va ser com tornar a la vida. Curiós...
La sang és vida, és el fluid pel qual corren substàncies vitals per sobreviure: oxigen, diòxid, ferro, plasma, plaquetes, glòbuls vermells i blancs, defenses, aliment...
El que produeix els grocs, ataronjats i vermells de moltes flors, com la pastanaga, el tomàquet i el blat de moro, són unes molècules anomenades carotenoides, mentre que els blaus, porpres i vermells són els flavonoides. L'Oréal no va crear els colors, ho va fer la Mare Natura.
L'art comportava habilitats tècniques o manuals, i un químic era tan artista com un pintor. No s'apreciava a l'artista per la seva imaginació, passió o inventiva, sinó per la seva capacitat de fer un treball eficient.
Tant de bo només hi hagi el dia del pare/ de la mare/ dels difunts/ verges i sants! És trist reivindicar una cosa que hauria de ser normal i no motiu de violència o burla!
Ara el veiem a molts llocs: perfumeries, supermercats, 'xinesos', grans magatzems, farmàcies i Internet, però va haver-hi una època en la qual no existia.
Aquest cap de setmana passat va haver-hi diversos actes i notícies sobre el càncer. L'Organització Mundial de la Salut, el Centre Internacional de Recerques sobre el Càncer (CIIC) i la Unió Internacional contra el Càncer (UICC) celebren el 4 de febrer de cada any el Dia Mundial contra el Càncer. El càncer és un procés de creixement i disseminació incontrolada de cèl·lules. Pot aparèixer pràcticament en qualsevol lloc del cos. El tumor sol envair el teixit circumdant i pot provocar metàstasi en diferents punts de l'organisme.