(Bloc) Colors a la natura

pinturaEl que produeix els grocs, ataronjats i vermells de moltes flors, com la pastanaga, el tomàquet i el blat de moro, són unes molècules anomenades carotenoides, mentre que els blaus, porpres i vermells són els flavonoides. L'Oréal no va crear els colors, ho va fer la Mare Natura.

Escrit per: Ángeles Díaz

A Altamira i a Lascaux existeix un pigment violeta, fet d'un mineral de manganès. Sent la paleta prehistòrica negre, blanc, vermell i groc, eren barrejades amb oli vegetal. Un oli de l'edat de Pedra.     

 

L'altre dia us vaig parlar del blau egipci, però no del pintor que més ha usat aquest color, mitificant-lo fins a l'extrem d'aconseguir un nou tipus: el blau Klein. El 1957 va presentar el seu manifest “Proclamació de l'època blava” amb 11 quadres del nou blau Klein (blau ultramarí artificial). Fins i tot va donar un exvot, d'una paleta de 3 colors: vermell, or i el seu blau. També existeix el blau de Prússia, el blau monastral, ultramar (el de lapislàtzuli), Bremer, manganès, atzurita (un carbonat simple)… El color ve de la química: a mitjan segle XIX George Field va aconseguir analitzar pràcticament tots els materials que acolorien les paletes dels pintors.    

 

Avui, la llista de colorants produïts industrialment descoberts cobreix les 9.000 pàgines dels 9 volums de Colour Index Internacional, l'evangeli dels tintorers i coloristes. Estan catalogats per matís, ús i un nombre que registra la seva composició química, 600 pigments i la resta 9.000 tints. És el germà major del "Pantone", que aquest any és violeta.    

 

René Descartes va explicar l'arc de Sant Martí en 1637, però Newton va demostrar que els seus angles de refracció eren diferents entre els rajos de llum acolorits, i que passats per un prisma en una cambra fosca eren colors "elementals" que un segon prisma no podia dividir, fonent-se en un feix de llum blanca. Newton va decidir arbitràriament els 7 colors i la seva posició, agregant indi i violeta, on uns altres veiem un blau intensificant-se cap al porpra. Els rajos de llum estan composts d'ones electromagnètiques, segons Maxwell. A principis del S. XX es va descobrir que llum ve en paquets o "quants", cadascun dels quals té una quantitat d'energia proporcional a la freqüència. Einstein els va anomenar fotons, guanyant el 1905 el Nobel.    

 

Per absorbir la llum visible, aquestes ressonàncies involucren als núvols d'electrons que envolten als nuclis diminuts dels àtoms. La llum s'absorbeix quan les ones del so l'estimulen fins a convertir-la en vibracions sonores. No tots els colors es generen d'aquesta forma, també ho fan a través de l'aigua i lents. Depèn de la composició química de la substància. Els vitralls a mesura que més es maceren més opacs són, i menys llum entra. Abans del s. XV els principals mitjans aglutinants eren aigua (per als frescs), goma (per a la il·luminació de manuscrits) i guix o ou (per a la pintura al tremp sobre panells). Així doncs, el color d'una pintura no només depèn del color del pigment, sinó també del fluid aglutinant i de les propietats de reflexió i absorbència de la superfície en la qual s'aplica.     

 

Si voleu saber més sobre els colors, us recomano el llibre "La invenció del color", el teniu a les biblioteques públiques.

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail