(Bloc) Sant Jordi, rescata'ns!

stjordi18Dilluns fou Sant Jordi, una de les diades més importants que celebrem els catalans, conjuntament amb l’11 de Setembre, la Diada Nacional. I com qui no vol la cosa, també se celebra el Dia Mundial del Llibre, instaurat per la UNESCO l’any 1995. Vull fer esment que en la instauració d’aquesta data hi va tenir molt a veure la festa de la rosa i el llibre que fem arreu del país, i que d’uns anys ençà gaudeix d’ampli ressò mundial.

Escrit per: Roger M. Vilaplana

Sí, sí, Sant Jordi és el dia que sembla que tots plegats ens posem d’acord per sortir a passejar a la mateixa hora, rondem els mateixos carrers i ens apleguem a les mateixes parades. De menut la bogeria de Sant Jordi m’aclaparava quan baixàvem a Barcelona. Aquelles riuades de gent que anaven Rambla amunt Rambla avall, em feien angúnia. I amb les manetes m’agafava ben fort a les manasses dels meus pares, no fos cas que em perdés en aquell bosc de cames. Alçava els ulls, i observava un munt de folls remenant llibres i lluint roses vermelles. Aleshores no se’n feien de coloraines. "Què fan, els grans?" deuria pensar.

 

Em vaig fer gran i ho vaig esbrinar. I vaig caure de quatre grapes en l’encís del nostre dia dels enamorats (fuig, fuig, Sant Valentí). L’alegria de la meva xicota quan acceptava la rosa que li oferia, segellada amb un petó ben dolç, no tenia preu. Quina enyorança!

 

La llegenda de Sant Jordi és d’origen incert. N’hi ha que la situen a l’antic Egipte, a la Palestina sota domini romà, a la Itàlia del Renaixement o a la vila ducal de Montblanc. La versió cristiana, la  més estesa, explica que Sant Jordi fou un soldat romà que es negà a perseguir cristians. I ho pagà amb escreix, amb tortura i mort. A la història catalana Sant Jordi hi és molt present atès que, alhora que és patró de Catalunya, també ho és dels llegendaris almogàvers i de la reialesa catalana. Està documentat que al segle XV a les donzelles ja se’ls oferien roses 'de sang', evocant la que vessà el drac mort. La que jo llegia de nano, per contra, no passava a cap lloc concret. Amb posterioritat he descobert que deuria llegir la que transcorria a la capital de la Conca de Barberà.

 

La història de Sant Jordi és veraç o és una invenció? A mi tant me fa, perquè com dirien els italians, "si non e vero, e ben trobato". El meu Sant Jordi ideal seria aquell que vencés el drac de les meves pors i angoixes. No seria fantàstic? Que Sant Jordi mati tots els nostres dracs!

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail