(Bloc) Paisatges

movement in danceSalvatges, descontrolats, coberts per un material d'avui, sorgeixen uns cossos que es desplacen a l'uníson, arrossegant-se i reconeixent-se humans. Ballen al compàs amb esforç i afany per desenvolupar-se, per enriquir-se, per conèixer un món nou sobre el moviment creatiu.

Escrit per: Maria Dolors Artigas

S'uneixen les dones per les seves olors i es barregen engendrant un ésser especial, diferent en la seva fisicalitat. Creixent i interactuant amb altres éssers de la seva mateixa qualitat. Els mascles s'entrecreuen i s'enllacen, pugen, baixen, roden, corren. Comencen a desaccelerar, cada vegada més lent fins a arribar a la càmera lenta; a poc a poc; a poc a poquet; a poquet a poquet.

Dansa i mou-te, calibra l'espai, mesura el temps, fluid i tallat.

 

Llença't, això, impuls, deixa't portar per la inèrcia de la mà, el colze, l'espatlla i el braç. Els peus no paren, o sí, toca silenci, la pau de l'ànima en sincronia amb el meu cos. Sento respirar, els meus pulmons s'inflen, i tornen simultàniament amb la meva esquena que creix.

 

La columna destaca el moviment oscil·lant com les ones del mar, els meus malucs es deixen portar i, es mouen en sentit contrari al meu coll. Mentre que els genolls pugen i baixen. Ara em desplaço i arrossego tot el cos, llanço un braç i amb el seu impuls em moc i, em paro en sec sobre un peu, he aconseguit l'equilibri, ja puc reposar, descansar, preparar un altre moviment...

 

Estirada a terra, passo el braç dret per sobre del cap, aixeco el cos amb l'altre braç, amb el colze, la mà, plego les cames i m'agenollo, poso els dits dels peus, les plantes i m'aixeco en rodó. Camino, camino més de pressa i, més ràpid i, corro i, salto petit, gran, i més gran.

Obro els braços i inspiro, els aixeco pels costats, s'ajunten les palmes de les mans i abaixen pel front, arrodoneixo el cos i agafo un genoll, el pujo amb el cos que s'estira fins a veure el sostre, abaixo la cama i torno a repetir-ho tot amb l'altre genoll.

 

Noto el meu interior en calma i alhora en moviment, un moviment lleuger, un pessigolleig que s'assembla a una angoixa o a un desig, vull reproduir aquest sentiment, ballar i desfogar-me. Moure el cap, el cabell, moure el cos. El vent es mou al meu cap i ara plou, plou amb duresa, ja no val aquesta calma, ara sóc tot terreny. I em moc, em moc per tot l'espai. Arribo aquí, arribo allà. Em desembolico in crescendo, fins al súmmum. Tranquil·la extasiada, no puc més i recupero la respiració normal. Ara estic bé, més que bé, superior, em sento i sóc lliure.

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail