(Bloc) Xops d'aigua

umbrella

Sembla que plourà, el cel està ennuvolat, hauria de rentar roba però no m'atreveixo perquè no s'eixugarà amb aquest temps. Millor m'espero que faci bon temps, total han dit a les notícies que demà farà assolellat. M'agradaria sortir a fer un passeig fins a la platja però segurament que està plena de gent i això m'atabala només pensant-ho. 

Escrit per: Maria Dolors Artigas

Que curiós! A mi m'ha agradat tota la vida relacionar-me, o això és el que pensava, que era una persona extravertida i ara m'adono que a la meva vida ha passat molta gent però que no he tirat llaços. De petita era molt tímida i em posava vermella sovint en qualsevol situació que estigués una mica fora del meu control. I ara continuo sent-ho però he après a dissimular-ho.

 

Tanco els ulls i penso: això, això, que plogui! M'encanta veure ploure per la finestra i també sortir al carrer plovent. Moltes vegades només em poso la caputxa i surto al carrer, no agafo paraigües perquè m'agrada mullar-me. Recordo un dia que plovia intensament, era molt forta la pluja, ens traslladàvem d'un indret a un altre i vam arribar xops d'aigua i tacats de fang perquè la pluja no era neta, era fangosa.

Aquell dia vaig riure molt pel camí, però en arribar ja no estava tan contenta, la xupa estava perduda de color marró i les sabatilles també. Els mitjons els podíem llençar, estaven fets malbé. L'únic que va aguantar aquesta tempesta de fang van ser els texans. Mullats, però a la rentadora i prou.

 

De tota manera fa molt temps que no plou i això donarà una mica de 'vidilla'; marxaran les olors tan fortes que hi ha de les clavegueres. Com més t'apropes al mar més oloren, i fan una pudor! Jo agafo el bus per tornar a casa dels assajos molt a prop del mar. Hi ha una claveguera just a la parada i és insuportable. Per no olorar-la agafo camí i m'arribo a casa caminant. A més a més, és entretingut, passo davant del club social, d'un parc molt gran, una pujada i ja sóc a casa. En realitat són tres parades de bus, l'agafo moltes vegades perquè surto cansada i tinc mandra de caminar.

 

Ara s'està aclarint el cel: sembla que, finalment, no plourà. Doncs jo crec que em dóna temps de fer una rentadora abans que es faci massa tard... Sí, m'atreveixo, vaig a fer-la! Vaig a fer una rentadora de la roba de vestir al carrer. Sols pot passar que torni a canviar el temps i, ara sí, que plogui. Jo, d’altra banda, també gaudiré, com us he dit abans m'agrada veure ploure. I si és així, no quedarà altre remei que estendre la roba a dins de casa, i crec que tot és possible! Tot això pot passar quan sembla que plourà.

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail