(Bloc) La del pirata coix

woman sleepNo és que Joaquín Sabina sigui el meu cantant preferit, de fet, ni des de lluny, però per a gustos, els colors. No obstant això, sí que reconec que hi ha un parell de cançons que m'agraden d'ell. D'elles, una és l'excusa perfecta per a escriure aquestes línies. Es tracta de la cançó “La del pirata coix”, del seu àlbum “Física y Química” de l'any 1992, any que em sona d'alguna cosa i no sé de què. En fi, ja m'enrecordaré en algun moment o un altre.

Escrit per: Pedro Villena

El cas és que en aquesta cançó Sabina ens parla, ens canta, més aviat, de canviar de vida amb la facilitat de la imaginació. Aprofitant que somiar és encara gratis, (segur que ja arribarà algun moment que ens cobrin per això), ens va desgranant tot tipus de vides que li agradaria provar. No em posaré a relatar totes i cadascuna d'aquestes vides somiades, per a això podem utilitzar una aplicació al mòbil o un cercador d'internet, per a buscar aquesta cançó en un conegut portal on abunden tot tipus de vídeos i cançons, i que segur que més d'un coneix i utilitza habitualment.

 

En aquesta cançó, mentre Sabina va relatant tota una sèrie de vides desitjables, a cadascú, més… “original” (deixem-ho aquí), es decideix per fi a triar la vida d'un pirata coix, (d'aquí el nom de la cançó), amb cama de fusta i tota una sèrie de clixés associats, de pel·lícules de pirates.

 

Crec que moltíssimes persones alguna vegada han fantasejat amb tenir una altra vida, de colar-se en la pell d'altres persones i imaginar-se com seria aquesta vida. I si no hi ha ningú que hagi imaginat altres vides, i sóc jo l'únic, llavors tinc un greu problema, un altre més!, i que si ja em costa molt viure una vida, com per a viure'n set o vuit més. En fi, perdó, que em desvio del tema.

 

Al que anàvem, somiar altres vides estant despert, (un altre dia, si això, ja entrarem en els somnis estant adormit). De petits, molts haurem jugat a ser indis, vaquers, policies, lladres, doctores, infermers, cantants, astronautes, professores, directora o director general, propietari o propietària del món, emperador galàctic… (bé, val, aquí m'he passat una mica), o qualsevol altra professió, o vida, mentre ens divertíem amb els nostres amics. Fins i tot ja d'adults, segur que en un moment o un altre, haureu (haurem) seguit somiant amb aquestes il·lusions infantils o amb noves vides que viure. Encara que només sigui per fugir en algun moment de la rutina o per a escapar de problemes o preocupacions. A vegades és una bona opció per a evadir-te mentalment, somiant ser algú que no som, o fantasiant amb la idea de portar una vida que no hem pogut aconseguir.

 

És una cosa bona o dolenta? Qui sap, no tinc la resposta. Sempre és bo saber diferenciar entre el real i l'imaginari, on acaba aquesta vida imaginada i comença la que tenim de debò. I sé, que quan tornem a la nostra pell, potser no ens agrada el que ens trobem, però tampoc podem quedar-nos ancorats en aquesta vida imaginada, per molt càlida o atraient que sigui, i per més dolorosa o costosa que sigui la vida real. Sé que cal tornar a l'existència autèntica, però hi ha dies en què m'agrada perdre'm en qualsevol altra vida fictícia, perquè almenys, encara que és per cinc minuts, sóc feliç, i deixo de patir. Després, ja tindré temps, al reentrar en la meva pell veritable, de topar-me amb la realitat. Però en aquests cinc minuts de somnis, sento alguna cosa que no sigui res més que tristesa.

 

Com deia Calderón de la Barca: “… que toda la vida es sueño, y los sueños, sueños son”.
Doncs això.

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail