(Bloc) Mala idea

navespacialLa nau volava fregant els camps sembrats. Al seu pas, les branques repletes d'alguna cosa que Mike suposava que eren flors, si és que Mike hagués tingut molt de temps per a contemplar el paisatge, s'agitaven estremides, descompostes per les flamerades ionitzants dels dos motors sublumínics.

Escrit per: Pedro Villena

Dos? Tant de bo. Si l'última descàrrega de plasma disparada per una de les tres llançadores que el perseguien no hagués destrossat un dels caríssims motors, motors que, per cert, encara havia d'acabar de pagar a la màfia kuritana, caracteritzada, entre moltes altres coses, per la seva poca empatia davant els retards en els seus cobraments, en aquests moments podria estar ja a diversos clics del planeta, gaudint d'una cervesa bé freda de Timbiqui, mentre que el pilot automàtic de la nau el transportava amb celeritat i seguretat fins al portal de trànsit que li portaria ben lluny d'aquest maleït planeta.

 

Encara que ara que ho pensava bé, no podria gaudir d'aquesta cervesa, ja que el tret del canó de protons que li va disparar la segona llançadora, gairebé a l'uníson que la descàrrega de plasma anterior, havia destrossat el panell que controlava la refrigeració de la nau. I, conseqüentment, l'energia no arribava en absolut a la nevera aquesta que li havia costat un munt de bitllets C, i que li havia obligat a llevar un panell auxiliar de control per a instal·lar-la en el seu lloc. I a causa d'aquesta explosió, i sense aquest panell auxiliar, la temperatura de la nau començava a descendir perillosament i no podria ajornar per molt més temps la decisió de col·locar-se el vestit de passeig orbital, per a no congelar-se dins de la nau.

 

I mentre tractava de sortejar la miríada de làsers que assotaven a Eve, (sí, li havia posat de nom Eve a la seva nau), li va venir a la memòria, gairebé sense voler, com un centelleig lluminós, curiosament semblant a aquests trets que embolicaven a Eve, que va haver d'empenyorar el vestit orbital un parell de dies enrere, per a poder pagar la factura del tuguri en el qual s'havia allotjat en la feliç ciutat. I per a poder exercir aquest munt d'equip rosegat, va ser quan se li va ocórrer la genial idea de tractar d'enganyar a uns quants vilatans en la cantina jugant a les cartes.

 

I tot transcorria perfectament al principi. Aquells passerells, després de diverses hores de partides, begudes, i falsedats fantasioses, ni advertien que estaven sent plomats amb els seus paranys. I Mike va baixar la guàrdia. I després d'unes quantes cerveses més, moltes més, ni es va fixar que un nou jugador s'havia unit a la partida.

 

Si Mike hagués estat més atent o despert, hauria reparat en què la majoria de jugadors, per no dir tots, s'havien retirat de la partida, deixant-lo només amb aquell estrany ésser. Si Mike no hagués estat tan borratxo i confiat, s'hauria adonat que estava jugant amb un Mentalista, cosa, que en cap concepte, ningú en el seu sa judici, faria mai. Mai. Mai. No. En absolut. De cap manera. En cap concepte. Si Mike hagués estat més atent, hauria notat com al seu contrincant se li posaven els ulls en blanc quan li estava sondejant la ment, endevinant les seves jugades. Per no esmentar el tremolor a les mans, distintiu dels mentalistes, quan trastegen amb la ment d'algú. I tampoc era un detall menor, en absolut, els crits de les persones que abarrotaven la taverna i que li suggerien, entre insult i insult, que deixés de jugar amb un mentalista. I ara, entre un munt de làsers lacerant la seva vella nau, després d'aconseguir escapar de la taverna i emportar-se un munt de bitllets C, guardats estratègicament en una nevera portàtil, ara calcinada, aconseguir la seva nau en l'espaiport i enlairar, es va adonar que els vilatans no li estaven dient que la menta estava llesta, sinó que estava jugant amb un mentalista. I mentre forçava la resistència de la nau per a escapar del mentalista i els seus companys que li perseguien, va recordar que no havia pogut exercir el vestit orbital, que dit sigui de pas, devia també als kuritans.

 

Decididament, va ser una mala idea fer una parada en aquell desèrtic planeta allunyat de qualsevol ruta comercial.

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail