(Bloc) Vaixell a Venus

piano player jazz music silhoueQui més qui menys tindrà una cançó preferida, d'aquestes que l'escoltes una vegada i una altra, en bucle, i que com més la sents, més la gaudeixes.

Escrit per: Pedro Villena

En el meu cas, no és una sola cançó, hi ha moltes en la meva discografia de bucles, però de la qual vull escriure avui és de la cançó Barco a Venus, de Mecano, del seu disc ¿Dónde está el país de las hadas?, de 1983. No és que aquesta cançó sigui la primera de la meva llista de preferides, però no sé per què, (o sí), aquests mesos de confinament han fet que pensi sovint en ella, encara que com a curiositat, no l'he escoltat des de fa anys, però tot i així, m'enrecordo perfectament de la lletra i la melodia. Des que la vaig escoltar per primera vegada en aquell any, amb el disc LP que em vaig comprar, i encara conservo, sempre ha estat acompanyant-me en els meus records.

 

Nacho Cano, el compositor, va explicar que aquesta cançó la va compondre pensant en molts dels seus amics que havien caigut en el món de la droga per aquesta època. Quan jo escoltava aquesta cançó no tenia ni idea del rerefons que s'ocultava després de la lletra, sinó que el traslladava a la meva pròpia circumstància de solitud, por i fòbies, ja que era així com em sentia.

 

La cançó començava així:
“Dices que siempre estás viajando pero me estas engañando, yo sé que tu estás solo y que no sales de tu cuarto.

Las luces de la calle te hacen daño cuando sales, porque tu mundo es otro mucho más oscuro.

Déjalo ya, sabes que nunca has ido a Venus en un barco, quieres flotar, pero lo único que haces es hundirte.

Sabes que pasas por la vida sin salir de tu mentira, que muchos alimentan y que crece día a día.”

 

I en aquestes estic, volent anar en vaixell a Venus i sabent que és impossible fer-ho. Volent surar i enfonsant-me més i més en aquesta foscor que és el meu món. Demanant ajuda a crits silenciosos que només jo escolto. Desitjant escapar-me d'aquest món que he construït al meu voltant i gaudir de la vida, que, diuen, és meravellosa.

 

Mentrestant, continuo somiant amb aquest vaixell i no sabent com sortir d'ell.

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail