(Bloc) Donem la salut per sentada?

salud20Quan la Meritxell de la Fundació Joia em va demanar que a l’abril parlés de la Salut tenint en compte que el dia 7 se’n celebra el Dia Mundial, mai hagués imaginat que seria en el context actual: enfrontats a una pandèmia mundial a causa del Covid-19 o famós Coronavirus. No recordo una situació similar en els 40 anys de vida que tinc i, curiosament, en aquest cas, la meva salut, pròpiament, no és la que està afectada.

Escrit per: Marta Abad

Potser perquè a mi m’ha mancat en altres aspectes, la valoro com un bé preuat. Si bé, no aspiro a estar “perfecta”, sí agraeixo quan tinc uns dies o unes setmanes millors que d’altres. Per a mi, la salut és poder fer una vida pràcticament normal sense patir-la, quelcom tan simple o tan complicat com això.

 

Ara, però, ningú podem fer una vida normal, ens manquen coses que, d’una manera o una altra, necessitem o estimem: estar amb els nostres, fer un tomb, fer exercici, menjar un aperitiu a un bar, fer un tomb per la ciutat, anar a un espectacle...personalment, el que més trobo a faltar és anar amunt i avall i passar dues o tres hores amb algun dels meus amics prenent un refresc.

 

Davant d’aquest escenari excepcional en vénen al cap moltes preguntes i reflexions perquè, no pot ser d’una altra manera, que d’aquesta en sortim amb algun nou aprenentatge; el contrari seria infèrtil i poc enriquidor.

 

Primerament, me n’adono que no valorem (o, com a mínim, jo no ho faig com hauria) les petites grans coses que conformen la nostra vida fins que ens manquen. Les nostres fonts d’energia de l’ànima són una mena de regal o do pels quals hauríem d’estar agraïts. Agraïts a la vida, al cosmos, a Déu...cadascú a allò que cregui que li ha de donar gràcies; tant fa. Per què, en el fons, què seria de la nostra vida sense elles?

 

Per una altra banda, penso en com d’amagada, acallada o poc difosa està la manca de salut d’algunes poblacions del món. A l’Àfrica moltes malalties “comuns” són letals, per no parlar del que podríem anomenar la seva gran pandèmia: la fam. Em frapa veure que el món, a dia d’avui, encara es divideix en dues o més classes de ciutadans. Seguirem sense parar-hi atenció?

 

També penso en la importància de la comunicació i la conscienciació pel que fa a aspectes de salut. Conèixer els mals als quals ens enfrontem o ens podem enfrontar ens dóna, com a mínim, la possibilitat d’entendre, de prevenir, de fer front...etc. Això està succeint amb el Coronavirus però, personalment, crec que no amb les malalties mentals la incidència de les quals no para de créixer en el nostre país. Per suposat, aquestes no són contagioses ara bé, no suposen també un dolor immens per a qui les pateixen i també per aquells que els envolten? No suposen també una gran despesa en sanitat? No podrien, amb plans actius, prevenir-se en una mesura important?

 

Com sigui, la salut és el principal pilar de les nostres vides, sense la qual no podem fer les coses més bàsiques o les més preuades o, en el millor dels casos, les podem fer amb moltes dificultats.

 

Preuem la nostra salut i tractem de posar el nostre granet de sorra quant a pedagogia, en aquest cas, de les malalties mentals: què són, com ens afecten, què suposen, que ningú n’és immune però que, en la majoria dels casos, ben conduïdes no ens impedeixen pensar, fer i sentir com qualsevol altre.

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail