(Bloc) Ésser més persona

good badFa uns dies, en una reunió d’amics a través de l’aplicació Zoom- recordem que som en període de quarentena per motiu de la Covid-19- un d’ells, que és una persona molt assenyada i sàvia, ens deia que no tindria cap sentit que les persones naixéssim perfectes, sense defectes morals de qualsevol mena. A què es referia exactament? Tractaré d’explicar-me amb un exemple molt gràfic.

Escrit per: Marta Abad

En aquest dur període d’aïllament social, si més no físic, en què ens trobem, tenim molt de temps per a reflexionar sobre les nostres vides, per a observar el que comparteixen els mitjans de comunicació no solament sobre el virus sinó també sobre l’actuació de les persones individuals. Personalment penso que, malgrat ésser un temps excepcional, la bondat o la maldat de les persones segueix essent la mateixa. Qui sempre pensava en els altres, ho segueix fent; respecta les normes de confinament, tracta de fer la vida fàcil a aquells amb qui comparteix aquest temps, es preocupa pels seus i els hi escriu o truca...etc. Mentre que altres persones segueixen imposant el seu egoisme per sobre de qualsevol altra consideració: sortides a segones residències, trobades amb amics, comportaments incívics...etc. Potser estic jutjant, sí, però quin altre motor sinó l’egoisme pot portar a les persones a posar en risc la salut de molts sense necessitat?

 

Aquí és on entra a jugar la reflexió del meu estimat amic. Som éssers imperfectes, això és una realitat; cadascú amb les seves pròpies imperfeccions i mancances. Ara bé, podem optar per anar endavant amb elles al llarg de tot el nostre camí o, per contra, lluitar-hi i fer el màxim per a què no eclipsin les nostres vides. Podem avançar sense millorar? Evidentment que sí, trobem proves que ho demostren a la nostra societat. Ara bé, és això el que volem? Volem viure fent-nos mal i fent mal als altres quan, amb voluntat i esforç, podríem evitar-ho?

 

La idea o l’objectiu no és pas abraçar la perfecció moral o espiritual, ni molt menys; els defectes també ens constitueixen com a persones. Però, justament, la capacitat de superar els entrebancs- els propis i els que ens presenta la vida- ens fa assolir la categoria de persones amb majúscules.

 

Essent més concrets, en el meu cas penso en virtuts o qualitats com ara: la comprensió i tolerància envers els altres (amb les diferències que ens separen i les seves pròpies limitacions), la paciència i la humilitat. Penso que, per aquí, passa el meu propi camí de creixement i d’humanització. Per la meva part, també tinc clar que es tracta d’una tasca diària i que no acabarà fins el dia que mori.

 

Respecte a això, també he après que hi ha dies en què, per molt que ho intenti, no me’n surto i els meus hàndicaps surten a relluir amb molta força i faig mal als altres. Vol dir això que he fracassat en el meu intent d’esdevenir una millor persona? Personalment, vull pensar que no, que, justament, l’error és part de l’aprenentatge i que tinc molts altres dies per actuar d’una altra manera a fi de fer-me més bé i fer-ne als altres.

 

I compte! Res d’això no significa que no fem valer els nostres drets, que no defensem les nostres idees, que no ens donem el valor que tenim davant de nosaltres mateixos i dels altres. Simplement, que ens comprometem amb una actitud de superació el fi de la qual és la bondat.

 

Creus que és bo i té sentit créixer en bondat? Si és així, quins creus que són els teus reptes personals? Tractem de no defallir, caminem de la mà per aconseguir-ho i valorem els avenços per seguir lluitant amb ànima.

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail