(Bloc) La nostra responsabilitat, el nostre futur

cervell18El 10 d’Octubre se celebra el dia Mundial per la Salut Mental i em pregunto si és una bona excusa per analitzar l’estat de la mateixa en el nostre entorn i fer autocrítica com a societat i a nivell i individual. Tracto d’explicar-me.

Escrit per: Marta Abad

Per la meva pròpia experiència i a través de persones del meu voltant, sé de fet no aïllats com el que segueixen:

  • Mares/pares que acompanyen les seves filles a l’endocrí o metge internista per qüestionar a un metge que ja ha analitzat els problemes de pes de la seva filla. Encara que s’hagi de consultar a dos, tres o més facultatius la mare/el pare no cessarà en la seva processó fins trobar aquell que li doni un diagnòstic fisiològic per al que, a totes llums, és un trastorn de la conducta alimentària.
  • Persones passant períodes, o més que períodes (potser quasi tota una vida), de foscor i que, en un exercici d'humilitat, s’apropen a aquelles persones de confiança del seu entorn a fi de confessar els seus desitjos o pensaments de suïcidi. Amb el resultat d’un allunyament d’aquells que no gosen o no volen escoltar una paraula que encara és tabú. Per a qui pateix, no sembla existir cap possibilitat de catarsi més enllà del terapeuta en el cas òptim de comptar amb un.
  • Aquell noi que amaga a la seva parella d’anys el seu tic personal, símptoma d’un trastorn obsessiu compulsiu heretat des de la més temprana adolescència. L’excusa és no fer-la patir. El motiu real, possiblement, la por a la incomprensió o, fins i tot, al rebuig.
  • La noia que ja adulta té atacs d’ansietat continus que la porten a abandonar trobades amb els seus amics, evitar situacions i persones noves o, fins i tot, no sortir de casa. I que, quan es mostra esfereïda pel seu propi dolor, sols es troba amb rostres d’incomprensió i desaprovació.
  • Aquell col·lega que es desviu per la seva passió particular, ho sap tot sobre ella fins a deixar que aquella conformi gran part de la seva vida. En moltes ocasions, no filtra el que diu els altres, li costa relacionar-se, mirar els ulls... Va patir bullying i, en moltes ocasions, desespera en la seva ànsia de ser “normal”.
  • Aquell suposat amic o amiga que sempre sempre troba l’ocasió, com si sabés de què parla, d’assenyalar la perversió dels fàrmacs per a pal·liar o contenir desordres psíquics i aboga per limitar el tractament dels mateixos a fer exercici, respirar fons o qualsevol altra sort de “remei màgic” no fent sinó sentir culpable a aquell qui, per prescripció i a fi de portar una vida funcional, els ha de prendre.

 

Possiblement, moltes de nosaltres podríem parlar de moltes situacions d’aquest tipus que hem viscut en primera persona, essent nosaltres els protagonistes o confidents. No és preocupant que, en ple segle XXI, encara ens trobem amb aquest prejudici, desconeixement o, fins i tot, por envers a les malalties mentals? Personalment, em rebel·lo pràcticament a diari contra aquests absurds que no fan sinó distorsionar la realitat i complicar la vida dels que les patim.

 

Dit això, què és el que faig? Ésser transparent sobre els meus límits igual que, el meu comportament, exposa- o així ho vull creure- les meves virtuts i fortaleses. Per què he d’amagar-ho? Ho faria si tingués diabetis o un càncer? No ho crec pas... afortunadament. Per tant, considero que fer pedagogia i destruir mites entorn a les malalties mentals és el meu deure, és més, crec que, en certa manera, hauria de ser la meva aportació per un futur en què la “salut de l’ànima” formi part de les nostres converses de manera natural. Penso que és interessant fer una reflexió al respecte i entendre què podem aportar cadascú de nosaltres en aquesta gran tasca que requereix de molt i molt treball.

 

I per finalitzar, un matís o apunt que trobo rellevant: qui pateix qualsevol malaltia sigui física o psíquica així com qualsevol aflicció, no necessita de pena o llàstima aliena sinó d’escolta activa i, si possible i en mans de l’interlocutor, de comprensió i suport. Lluitem per aconseguir-ho, esforcem-nos per oferir-ho.

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail