(Bloc) Any Nou 2021?

toleranceHo admeto, sóc d’aquell tipus de persones repel·lent poc amants de les dates assenyalades; més concretament, no en celebro cap si no és perquè li faci especial il·lusió a algú qui estimo. No és perquè em faci por o vertigen fer anys, ni perquè tingui alguna cosa en contra d’intercanviar llibres (la lectura és la meva passió i taula de salvament), ni perquè odiï el significat primigeni del Nadal; res d’això. Més aviat, considero que els motius de celebració i joia poden trobar-se en el dia a dia quan es viu amb consciència i sabent valorar allò de bo que ens arriba.

Escrit per: Marta Abad

Amb això, no vull dir que pensi que els qui celebren certes efemèrides o festivitats siguin ximplets, ni molt menys! Simplement, que la meva filosofia de vida és una altra. Si bé, com apuntava abans, m’he reunit amb amics o familiars en dates assenyalades per a ells perquè sé que els genera un plaer de comunitat que, per una altra banda, a mi no em causa perjudici, simplement, em fa mandra i/o no li trobo el sentit.

Dit això, voldria parlar dels propòsits d’any nou. Com de ben segur haureu deduit de les línies anteriors, jo no en tinc. És a dir, els meus propòsits són o bé vitals o bé diaris/setmanals. Per què m’he d’esperar a que acabi un any i en comenci un altre per dur a terme allò que penso que em pot fer bé? Jo ho viuria com a procrastinació i, de fet, quan ho he portat a la pràctica, cada vegada se’m fa més feixuga la càrrega d’allò que roman sense fer.

Aquest any, com cap altre anterior des que tinc consciència, els desitjos de molts és veure finalitzar el 2020. Ara bé, creiem que l’1 de gener de 2021 posa final a la distopia que estem vivint aquest any amb la Covid-19? No pas! És més, està a les nostres mans aconseguir que els estralls que el virus ha provocat no siguin encara més greus i perdurables en el temps. Estem disposats, doncs, a fer un darrer esforçs durant uns pocs mesos? En qualsevol cas, porto anys pensant que cadascú ha de viure amb si mateix i amb el seu estat de consciència envers els seus actes al llarg de la vida. És per això i per l’amor que intento profesar al proïsme que faig acte de consciència pràcticament a diari per repassar allò que penso que he fet malament provocant dolor en els altres o ignorant el seu patiment personal.

Siguis dels que, com jo, tinguis objectius diaris o eperis a final/inici d’any per seure’t amb tu mateix i esbossar-los, et convido a que no deixis passar el temps per dur a terme aquells projectes, accions o plans que et fan créixer, que et generen benestar, alegria, satisfacció o qualsevol emoció o sentiment positiu. Encara que a vegades ens n’oblidem, la vida és efímera i, malauradament, per fer realitat alguns projectes, no tindrem una segona oportunitat. Anima’t, llença’t, no vegis l’impediment sinó la capacitat i la potencialitat, escolta el teu cor i el teu cap, i no (tant) els consells d’altres perquè ells/elles no viuran els teus auto-retrets per no haver fet allò que tant t’il·lusionava. Amb això no vull dir que haguem de perdre el contacte amb la realitat i comprometre la nostra estabilitat vital i/o mental, aquesta és fonamental.

Us posaré un exemple real. Ja no recordo quants anys porto jo dient que faré la meva segona carrera universitària en allò que realment m’apassiona, la psicologia, o que intentaré llegir Charles Dickens en anglès. Quines són les meves excuses per no posar-m’hi? “Sols és lleure, m’he de centrar en la feina o en cercar-ne si no en tinc”. “No seré capaç de mantenir el ritme”. “No té sentit fer una carrera en tants anys com necessitaria”. “No té sentit dedicar tant de temps a quelcom que no serà mai la meva professió”. “No entendré l’anglès de Dickens perquè mai abans no he llegit els clàssics en versió original”. Fixeu-vos com de potent és la ment per boicotejar-nos. És difícil entendre d’on ve aquesta part nostra tan destructiva donat que no ens ajuda a “sobreviure” per dir-ho així; però si analitzem ben dins del nostre cor, arribarem a entendre’n els motius.

Sigui com sigui, fem servir qualsevol excusa o motivació per ser els conductors de la nostra vida sense falses limitacions autoimposades, tractem d’aportar-nos tot allò bo que ens generi alegria i, si és possible, també en generi a aquells que ens envolten. Estic convençuda que amb una consciència neta i un cor alegre la vida ens és més fàcil de portar i més digna d’ésser viscuda.

Els meus millors desitjos per a vosaltres ara i sempre!

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail