(Bloc) És la Justícia Social una utopia?

toleranceAl 2007, les Nacions Unides van proclamar el 20 de febrer com a dia Mundial de la Justícia Social però, què significa aquest concepte o quins conceptes engloba? Entenem principalment els següents: igualtat social, igualtat d’oportunitats, estat del benestar, pobresa, distribució de la renda i drets laborals.

Escrit per: Marta Abad

Ara és quan, pràcticament qualsevol que llegeixi aquestes línies, pot ben afirmar que això és el més similar a una utopia i que, per tant, mai esdevindrà una realitat per als éssers humans del nostre planeta. Personalment i si ja m’heu llegit algun cop, com a pessimista que em considero (jo crec que més aviat realista), no puc ser d’un altre parer.

Potser perquè vaig estudiar, encertadament o no, una llicenciatura molt vinculada a l’economia però m’apassiona la psicologia, crec que el desequilibri del nostre sistema no rau en l’existència del capitalisme com a sistema econòmic. Aquest, com a tal, ha demostrat ésser eficient per crear riquesa i per permetre a les societats d’evolucionar. Honestament, em sembla bastant evident que el problema rau en la manca total d’ètica, escrúpols i avarícia d’algunes persones que generen la seva riquesa a costa del perjudici d’altres. En aquest sentit i si ens remuntem segles enrere (no tant en alguns països), mencionaríem l’esclavitud com, possiblement, el greuge més gran del sistema. Ara ens trobem amb altres formes d’esclavitud, com ara el treball infantil, el tràfic de blanques, els sous indignes, etc. Em pregunto, doncs: podria una persona dotada d’una moral “sana i evolucionada” ser capaç de liderar i/o executar aquestes atrocitats?

Des de fora, qualsevol diria que els mecanismes per posar fi a aquestes lacres socials haurien de ser tan simples com legislar-hi en contra i posar mitjans per a què la llei s’apliqui. I així hauria de ser, sens dubte. El problema, però, és que, a tots els estrats i sectors, ens trobem amb aquelles persones per les quals, els altres únicament tenen valor en tant que mitjans per aconseguir les seves metes. No hi ha mirada de persona a persona, aquesta desapareix per complet als seus ulls. La humanitat, l’empatia i la misericòrdia no formen part del seu vocabulari. Consegüentment i com apuntava a dalt, no penso que el problema sigui el sistema en sí sinó la complexitat de l’ésser humà com a tal.

Ara bé, el sistema també està format d’una munió de persones bondadoses que es lleven cada dia amb la ferma intenció de fer el bé i de pensar en el proïsme amb i des del cor. Evidentment, no estan exemptes de màcula però lluiten justament per a què la justícia social sigui un realitat. Com? Amb la seva devoció i dedicació per transmetre una bona educació als infants (aquesta és el camí per a futur més pròsper), oferint unes condicions laborals òptimes (o, com a mínim, decents) als treballadors de la seva empresa, tractant als malalts com persones individuals, assistint a voluntariats d’un tipus o d’un altre, jugant-se la vida exercint com a missioners, oferint una mirada compassiva i una mà oberta a aquells que ho necessiten siguin amics o no...etc. La llista és infinita i és a partir d’aquesta bonhomia, d’aquesta bondat, d’aquesta consciència d’humanitat i d’una mirada global i no centrada en l’ego que podem anar construint un món més just en sentit global.

Seguint aquest discurs, i potser també pel meu excés de realisme, crec que la nostra mirada- la de cadascú de nosaltres, persones individuals amb nom i cognoms- ha d’estar posada en el nivell micro, és a dir, en allò que realment podem executar per assolir un entorn amb major justícia social. De ben segur que les circumstàncies de cadascú de nosaltres seran ben diferents i ens permetran un major àmbit d’actuació i resultats associats, però hem de pensar que qualsevol petit gest genera moviment. És a dir, no menystenir ni treure valor a les nostres bones acciones. Fins i tot és valuós i important el crit descarnat exigint justícia social perquè la denúncia és també part del camí; necessària per donar a conèixer aquelles realitats que poden romandre amagades. En qualsevol cas, no podem deixar-nos emportar per la desídia o la inacció.

El que llegireu ara potser us semblarà una bestiesa però, per a mi, constitueix una de les maneres en què sempre he cregut poder contribuir fàcilment a la justícia social: pagar els impostos que em corresponen. Malauradament, vivim em un país on es premia el contrari. I sense adonar-nos-en que, en no fer-ho, estem perjudicant la societat i nosaltres mateixos.

L’estat del benestar i la redistribució de rendes comencen per aquí, com sinó? Per suposat, aquests han d’estar dissenyats de manera equitable però, des del meu punt de vista, no guanyem res enganyant el sistema. En tinc d’altres, per suposat, però aquesta suposa una mena de “mantra” per a mi. Quines són les vostres? Què feu per fer del vostre entorn, un espai amb major justícia social?

Per finalitzar aquest post, m'agradaria transmetre el meu elogi i agraïment per a totes aquelles persones que formen part i fan possible la Fundació Joia i que, en el seu àmbit, treballen i lluiten per a que la igualtat d’oportunitats sigui una realitat per a qui patim algun tipus de discapacitat.

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail