(Bloc) Coneixem els nostres valors?

toleranceDes del meu humil punt de vista, estem vivint un moment històric (com a mínim a Occident) en què els “ismes” estan marcant la vida de les persones i de les societats. A què em refereixo? Ni més ni menys que als: feminisme, ateisme, nacionalisme, veganisme, etc.

Escrit per: Marta Abad

En cap moment voldria transmetre que aquestes línies de pensament siguin quelcom negatiu, ni molt menys! El problema rau en el fet que aquests es converteixin, per a alguns, en radicalismes que impregnen tots els aspectes de la vida i que ens impedeixen veure més enllà i, el pitjor de tot, relacionar-nos amb d’altres que, sobre aquest tema o aspecte de la vida, tenen una opinió o posicionament diferents als nostres. Hi ha quelcom superior que ens hauria d’unir: la nostra humanitat, ésser persones.

El més greu de tot és que, en ocasions, aquestes “opinions” fins i tot arriben a separar amics o membres d’una mateixa família. Té sentit? Val la pena? Personalment, crec que no. Al final del dia, el meu posicionament polític, religiós, social...és una derivada dels meus valors més profunds però no dels valors pròpiament dits, sinó de la seva essència.

Què vull dir amb això? Crec que allò que hauria d’il·luminar el nostre camí, dictar el signe dels nostres actes, ajudar-nos a prendre decisions, són els nostres valors i, aquests, constitueixen un substrat sobre el qual s’assenten les ideologies, les opcions polítiques i l'espiritualitat, així com qualsevol altre aspecte de les nostres vides.

Us posaré un exemple molt personal. El principal (que no l’únic) valor per a mi és la justícia. Això significa que, en les meves actuacions del dia a dia intento tenir present aquest criteri: ésser justa amb els altres i amb mi mateixa. Aconsegueixo ser-ho sempre? Ni molt menys. Els éssers humans estem molt lluny de la deïtat o de la santedat; amb la qual cosa cometem errors, alguns de poc rellevants, sense gairebé impacte en la nostra vida o en la d’altres; altres, malauradament, suposen un sotrac o una ferida que difícilment podrem reparar. Malgrat això, hem de seguir caminant guiats per aquest valor o valors arrelats al nostre cor.

Per suposat, a través de l’experiència i de les vivències personals, aquest valor fonamental pot mutar i hem d’acceptar que ho faci i actuar en conseqüència integrant-lo i convertint-lo en la nostra brúixola vital.

Amb tot això, voldria convidar-vos a escoltar el vostre cor i esbrinar quins són els valors més importants per a vosaltres i a analitzar com els apliqueu en les vostres vides. Són els vostres “ismes” coherents o us adheriu a aquells que estan de moda o són políticament correctes? Hi ha alguna “automatització” en el vostre dia a dia que us faci sentir a desgrat amb vosaltres mateixos?

Seguint amb la meva experiència personal, aprofundiré en l’exemple que us mencionava més amunt. Com moltes altres persones, tinc una tendència política més o menys marcada; ara bé, sóc capaç de destriar aquelles polítiques i declaracions concretes que considero justes d’aquelles que valoro com a inapropiades independentment del partit del qual provinguin. Em considero una persona polièdrica (que no inconsistent ni tèbia) i, com a tal, no puc combregar amb totes i cadascuna de les propostes o amb el 100% de l’ideari d’un partit. Com tampoc puc compartir tots els punts de vista de la vida amb la meva parella o amb la meva millor amiga. El contrari, em semblaria una manca de reflexió o un no escoltar la pròpia consciència.

Potser perquè sóc una persona més aviat introvertida, he donat voltes i voltes a molts aspectes de la vida; sobre la majoria d’ells, en tinc una opinió formada força clara, quant a d’altres, segueixo reflexionant i, per suposat, escolto amb atenció a aquells que tenen més informació o coneixement sobre la matèria.

També trobo cabdal no amagar-se de les idees i ideals propis. Aquí també voldria compartir-vos una anècdota que potser sonarà poc rellevant però que a mi em va fer pensar. Fa uns pocs anys, estava fent un curs de francès i un company, arrel d’un comentari que vaig fer, em va contestar: “El que hauries de preguntar-te és per quin motiu, essent intel·ligent, vas a l’església”. En aquell moment no vaig reaccionar però, com altres comentaris i vivències al llarg de la meva vida, em va fer reflexionar i, encara a voltes, reprenc la rumiació.

Per què, quan una creença o acte no encaixa amb la tendència macro del moment, genera rebuig si, en sí, no és dolenta? Tan porucs som que no som capaços de pensar per nosaltres mateixos i, conseqüentment, de respectar a aquells que, al seu torn, també ho fan? Sí, vaig anar a l’església durant un període de la meva vida, sempre estic en cerca, qüestiono moltes coses i tornaré a anar-hi si ho necessito o em ve de gust. I, per suposat, seguiré defensant les meves idees que, normalment, parteixen del meu sentit o necessitat de justícia; no cerco encaixar amb la majoria, això m’acabaria corcant l’ànima encara que el camí fos molt més senzill.

Resumint: us encoratjo a reflexionar sobre els vostres valors, sobre la seva declinació en el dia a dia, sobre si sou fidels al vostre cor o us estimeu més seguir la corrent...etc. Qualsevol posició és vàlida si bé, és important que en siguem conscients.

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail