(Bloc) Propòsits o somnis?

toleranceA mesura que s’apropa final d’any, moltes persones fan propòsits per complir, reptes per assolir a l’any que està a punt de començar. Perquè els humans som així, necessitem dates assenyalades per reflexionar, per comprometre’ns, per celebrar la vida, per començar nous projectes, per tancar etapes i endegar-ne de noves…Tant se val si això és racional o no, l’important és que aprofitem aquella ocasió per marcar-nos objectius, per decidir sense por, per agafar les regnes de la nostra vida, per deixar de funcionar amb el pilot automàtic.

Escrit per: Marta Abad

 

En el meu cas, han estat els moments més durs de la meva vida els que m’han empès a canviar hàbits, a redefinir la meva vida, a fer canvis que, en ocasions, han representat pràcticament una mutació de la meva persona. Precisament perquè desitjo que ningú hagi d’esperar a patir tant de dolor per ser amo de la seva vida, us animo a que aquests dies reflexioneu sobre allò que voldríeu de la vostra vida.

En aquest sentit, la societat actual ens empeny a perseguir i tractar d’assolir un èxit que podríem titllar de material o extern: cursar una carrera universitària de prestigi, aconseguir una feina ben estable i ben pagada, comprar un pis, etc. Evidentment, una persona ultra racional i amb necessitat de seguretat com jo, no serà qui digui que tenir ciments econòmics sòlids no ajuda a la vida. Ara bé, aquesta seguretat financera, ho és tot? Personalment, crec que “únicament” ens estalvia maldecaps, és a dir, no ens suma joia o escalfor al cor.

Una de les coses que sempre he envejat de persones que he conegut al llarg de la meva vida és la vocació. Treballar o dedicar-se a allò que el cor ens dicta ha de ser un sentiment molt plaent. Jo, vaig descobrir la que crec és la meva vocació tard, massa per a l’esforç que representava començar de zero. O millor dit, crec que ho sabia de molt abans però vaig ignorar aquesta crida en pro d’altres aspectes com una suposada millor vida o, qui sap si també, la por a no arribar a ser una bona professional. Vaig optar per un camí fàcil per així dir-ho, suposadament més socialment desitjable. Però aquesta elecció ha marcat la meva vida i, no precisament, en positiu. Moltíssimes vegades m’he retret i em retrec no haver seguit el meu desig professional. Quan hi penso, sento el dolor de la tristesa i d’haver-me fallat a mi mateixa.

Però, què puc fer ara? No se m’acuden gaires coses que no siguin estèrils més enllà de ser valenta en aquelles decisions que encara pugui prendre a la vida; potser ja no en l’àmbit professional però sí en d’altres. Com apuntava més amunt, però, això no vol dir que aposti per la disbauxa i el romanticisme en les decisions de la meva vida però sí que tracto d’alinear-les amb els meus valors, necessitats i anhels.

No hauria de ser necessari recordar a ningú que aquests desitjos són personals i no tenen, ni molt menys, que estar alineats amb els desitjos de la majoria. No, en cap àmbit de les nostres vides. Moltes vegades he hagut d’escoltar comentaris del tipus “com pot ser que no t’agradi viatjar?”. Tinc molts defectes però no se m’acudiria dir-li a ningú “com pot ser que no t’agradi llegir?”, tot i que és una de les meves grans passions, sinó la més gran. Planeja el teu camí vital en funció de la teva essència, no en funció d’allò que els altres o la societat espera de tu. No és egoisme, és una responsabilitat envers tu mateix. A més a més, crec que, en certa manera, cadascú de nosaltres té un potencial únic que pot posar al servei del món. No tots estem cridats al mateix. I ara!

Seria ideal que seguíssim aquesta crida o aquest seguit de crides íntimes en el dia a dia de les nostres vides però és francament complicat i, en ocasions, esgotador. Esgotador perquè la societat pesa molt i perquè, nedar a contracorrents, requereix de molta energia, voluntat i sacrifici. Aleshores, definir els nostres objectius, metes i reptes de cara al nou any es converteix en una bona ocasió per ser fidels a la nostra crida interna. Com apuntava més amunt, sense sacrificar grans coses, sense posar en risc la nostra estabilitat física o emocional, sense generar dolor en altres…res d’això no és necessari i, de fet, no tindria cap mena de sentit.

Si sou, doncs, d’aquells que fan propòsits per a l’any nou, penseu en allò que, tot omplint-vos el cor, us genera més somriures i us fa millors persones, per tant, també suma felicitat al món. No deixeu passar més anys, més dies amb els vostres somnis congelats. La vida va passant, no s’atura.

Els meus millors desitjos per al Nadal, per al 2022 i per a la vida!

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail