"Veure algú a la televisió amb un trastorn de salut mental opinant sobre qualsevol qüestió fa que es normalitzi el col·lectiu"
Lluís Marquina (Barcelona, 1981) és un periodista polivalent. Els seus inicis a TV3 van ser a l’Info K i després va passar a la secció de cultura dels Informatius, encara que pel camí va col·laborar en un parell d’edicions de La Marató. Després d’aquesta etapa va passar pel canal 3XL, ja desaparegut, i va anar a parar al Generació digital, on es va especialitzar en tecnologia. Ara, copresentant el Tot es mou, ha pogut estar en contacte amb moltes realitats socials i creu que "una de les feines més importants que poden fer els mitjans de comunicació és visibilitzar la salut mental".
Llegeix més... Escriure un comentari
El periodista Toni Cruanyes (Canet de Mar, 1974) presenta el Telenotícies Vespre de TV3 des de l’any 2014, i també ha treballat com a periodista a l’estranger des de Nova York, París i Londres. Es defineix com una persona tranquil·la i de bon caràcter, i ens explica que intenta ser molt conscient de la importància de la seva tasca com a comunicador i com a personatge públic: "M'agradaria que em veiessin com algú responsable".
L’actriu i presentadora Tània Sàrrias (Barcelona, 1975) ha presentat recentment el seu llibre No et rendeixis. 22 claus per sentir-te millor, que ha escrit a partir de la seva experiència personal i que ha format part del seu procés de millora. Opina que hi ha molta por a demanar ajuda, i reivindica la importància de parlar lliurement del patiment emocional.
Pau Roca (Barcelona, 1982) és actor i director de teatre. El seu últim treball a Les coses excepcionals, una obra que tracta el tema de la depressió però amb un toc de comèdia, li ha valgut molt bones crítiques. Diu que, encara que no té una relació directa amb la salut mental, li interessa molt la ment i els seus enigmes, i que és un camp en el qual s’ha d’aprofundir.
Carme Pla (Terrassa, 1966) és actriu de teatre, cinema i televisió. Membre i fundadora de la companyia teatral T de Teatre, també ha estat professora d’interpretació a l’escola de teatre El Timbal. L’interès per l’ésser humà en totes les seves complexitats forma part del seu ADN i de la seva professió. Diu que la salut mental i la gestió de les emocions formen part d’aquesta complexitat i ens fan ser com som. Considera que encara ens falta molt per aprendre del cervell humà, que és un òrgan que no deixa de sorprendre’ns.
Marc Ribas (Girona, 1976) es descriu com una persona enèrgica, i som testimonis d’aquesta gran energia en els programes Cuines i Joc de cartes de TV3, on el veiem encarar la cuina des d’àmbits diferents: darrere els fogons i com a jurat de cuina. Ens confessa que la tensió de la restauració l’enganxa, però que cal acostumar-se a aquesta pressió, perquè no és apta per a tothom.
Candela Antón (Barcelona, 1994) és actriu, coneguda pel seu paper de Berta en la sèrie Merlí. Actualment també és professora a La Contracultural, un estudi de formació d’actors i actrius i experimentació teatral que va iniciar amb la seva parella. L’entrevistem per videoconferència durant la quarantena del Covid-19, en un període en el qual, tot i ser psicològicament dur, ens diu que fa "petits simulacres de vida quotidiana" per no perdre el contacte amb el dia a dia.
Gisela Lladó (Bruc, 1979), més coneguda per ser la cantant de diverses pel·lícules de Disney, acaba de presentar Frozen 2 com la veu de les cançons d’Elsa. És conscient de la seva influència en la infància i de la importància del món de la música i la interpretació a l’hora de transmetre valors socials. Creu que la inserció en salut mental és bàsica, i que ens hem de treure la por a aquests temes.
Ricard Ustrell (Sabadell, 1990) està fent una carrera meteòrica. Amb 28 anys ha estat presentador d’El Suplement a Catalunya Ràdio i del Preguntes Freqüents a TV3, i ara és director del programa Quatre Gats, també a TV3, col·laborador d'El Periódico i la SER Catalunya, i al setembre estrenarà el magazín diari d’actualitat Planta Baixa. Fa un any va patir un atac d’ansietat que el va portar a un canvi personal i professional. Ara que ho ha fet públic, explica que una de les claus per estar millor ha estat "entendre que tota la responsabilitat mai recau sobre un mateix".
Laia Sanz (Corbera de Llobregat, 1985) és pilot de trial, enduro i ral·li, i en el seu palmarès té més de 55 títols mundials i europeus. Acaba de finalitzar el Ral·li Dakar aquest mes de gener com a millor dona classificada, ja que hi ha obtingut l’onzena posició en la classificació absoluta. Parlant amb ella podem comprovar que és una amant de la seva professió, i l’enorgulleix saber que amb ella ha pogut trencar barreres i ser una referent per a moltes noies i dones que volen destacar en esports on habitualment competeixen homes.
En Roger de Gràcia (Barcelona, 1975) és un d’aquells periodistes de qui tenim oportunitat de conèixer-ne diverses cares gràcies a la diversitat de programes en els quals participa. Ara presenta Estat de Gràcia a Catalunya Ràdio, però l’hem vist de Mindundi al Polònia, parlant de llengua catalana al Caçador de paraules o provant diversos formats d’entrevistes a No serà fàcil i El sopar. S’etiqueta com a nerviós perquè diu que mai s’ha pogut estar quiet, com hem pogut comprovar durant la seva carrera professional.
Melani Olivares (Badalona, 1973) ha tornat als menjadors de les cases catalanes aquest hivern amb Benvinguts a la família i, encara que ja té dates per començar a rodar la segona temporada, ara està preparant l’obra de teatre Juntos a Madrid, on la família torna a ser la protagonista. La clau per controlar l’estrès i l’ansietat que li pot provocar el fet de combinar tants projectes personals i laborals alhora diu que és l’exercici i "prendre consciència de mi mateixa, dels meus i de l’espai".