"La salut mental necessita més sensibilització i normalització"
Gisela Lladó (Bruc, 1979), més coneguda per ser la cantant de diverses pel·lícules de Disney, acaba de presentar Frozen 2 com la veu de les cançons d’Elsa. És conscient de la seva influència en la infància i de la importància del món de la música i la interpretació a l’hora de transmetre valors socials. Creu que la inserció en salut mental és bàsica, i que ens hem de treure la por a aquests temes.
Llegeix més... Escriure un comentari
Ricard Ustrell (Sabadell, 1990) està fent una carrera meteòrica. Amb 28 anys ha estat presentador d’El Suplement a Catalunya Ràdio i del Preguntes Freqüents a TV3, i ara és director del programa Quatre Gats, també a TV3, col·laborador d'El Periódico i la SER Catalunya, i al setembre estrenarà el magazín diari d’actualitat Planta Baixa. Fa un any va patir un atac d’ansietat que el va portar a un canvi personal i professional. Ara que ho ha fet públic, explica que una de les claus per estar millor ha estat "entendre que tota la responsabilitat mai recau sobre un mateix".
Laia Sanz (Corbera de Llobregat, 1985) és pilot de trial, enduro i ral·li, i en el seu palmarès té més de 55 títols mundials i europeus. Acaba de finalitzar el Ral·li Dakar aquest mes de gener com a millor dona classificada, ja que hi ha obtingut l’onzena posició en la classificació absoluta. Parlant amb ella podem comprovar que és una amant de la seva professió, i l’enorgulleix saber que amb ella ha pogut trencar barreres i ser una referent per a moltes noies i dones que volen destacar en esports on habitualment competeixen homes.
En Roger de Gràcia (Barcelona, 1975) és un d’aquells periodistes de qui tenim oportunitat de conèixer-ne diverses cares gràcies a la diversitat de programes en els quals participa. Ara presenta Estat de Gràcia a Catalunya Ràdio, però l’hem vist de Mindundi al Polònia, parlant de llengua catalana al Caçador de paraules o provant diversos formats d’entrevistes a No serà fàcil i El sopar. S’etiqueta com a nerviós perquè diu que mai s’ha pogut estar quiet, com hem pogut comprovar durant la seva carrera professional.
Melani Olivares (Badalona, 1973) ha tornat als menjadors de les cases catalanes aquest hivern amb Benvinguts a la família i, encara que ja té dates per començar a rodar la segona temporada, ara està preparant l’obra de teatre Juntos a Madrid, on la família torna a ser la protagonista. La clau per controlar l’estrès i l’ansietat que li pot provocar el fet de combinar tants projectes personals i laborals alhora diu que és l’exercici i "prendre consciència de mi mateixa, dels meus i de l’espai".
Toni Soler (Figueres, 1965) ha decidit posar-se l’etiqueta de #Llunàtic, perquè diu que la seva mare sempre li deia això en referència al seu sentit de l’humor canviant. D’humor en fa i molt, sobre tot polític, amb el programa diari Està Passant i el setmanal de Polònia. Aquesta, però, no és la seva única activitat perquè també és un dels fundadors i actual articulista del diari Ara, empresari de la productora Minoria Absoluta, marit, i pare d’un nen i una nena. Ens confessa que encara no té clar si capitanejar tants projectes alhora perjudica o beneficia a la seva salut mental.
L’actriu i presentadora Tània Sàrrias (Barcelona, 1975) ha presentat recentment el seu llibre No et rendeixis. 22 claus per sentir-te millor, que ha escrit a partir de la seva experiència personal i que ha format part del seu procés de millora. Opina que hi ha molta por a demanar ajuda, i reivindica la importància de parlar lliurement del patiment emocional.
Pau Roca (Barcelona, 1982) és actor i director de teatre. El seu últim treball a Les coses excepcionals, una obra que tracta el tema de la depressió però amb un toc de comèdia, li ha valgut molt bones crítiques. Diu que, encara que no té una relació directa amb la salut mental, li interessa molt la ment i els seus enigmes, i que és un camp en el qual s’ha d’aprofundir.
Carme Pla (Terrassa, 1966) és actriu de teatre, cinema i televisió. Membre i fundadora de la companyia teatral T de Teatre, també ha estat professora d’interpretació a l’escola de teatre El Timbal. L’interès per l’ésser humà en totes les seves complexitats forma part del seu ADN i de la seva professió. Diu que la salut mental i la gestió de les emocions formen part d’aquesta complexitat i ens fan ser com som. Considera que encara ens falta molt per aprendre del cervell humà, que és un òrgan que no deixa de sorprendre’ns.
Marc Ribas (Girona, 1976) es descriu com una persona enèrgica, i som testimonis d’aquesta gran energia en els programes Cuines i Joc de cartes de TV3, on el veiem encarar la cuina des d’àmbits diferents: darrere els fogons i com a jurat de cuina. Ens confessa que la tensió de la restauració l’enganxa, però que cal acostumar-se a aquesta pressió, perquè no és apta per a tothom.
L’actriu Aida Folch (Reus, 1986) va començar la seva carrera als 14 anys, però es va fer coneguda pel seu paper a la pel·lícula El artista y la modelo i a partir d’aquí no ha parat de treballar. Diu que el que més li agrada és interpretar personatges socials i que plantegin preguntes, i té molt a dir sobre els trastorns de salut mental perquè n’ha tingut l’experiència de primera mà per la seva mare.
La cara més coneguda del grup musical Els Pets, en Lluís Gavaldà (Constantí, 1963), ens parla de la salut mental en primera persona. Des de fa un temps viu a un poble d’Anglaterra, lloc escollit expressament per la pau emocional que li transmet, després d’haver passat per episodis aguts d’ansietat i depressió. La música però, segueix sent la seva eina més poderosa i ens confessa que li serveix “com a teràpia”.