“El contacte amb la discapacitat provoca vertigen, qüestiona molts apriorismes i permet relativitzar moltes coses”

marius

Entrevista a Màrius Serra

 

Màrius Serra (Barcelona, 1963) és escriptor, periodista, traductor, enigmista, presentador de televisió i actualment presenta l’espai Enigmàrius a Catalunya Ràdio. La seva vida està plena de novel·les, relats, jocs de paraules, articles i mots encreuats, i ha tingut una relació estreta amb el món de la discapacitat arrel de la malaltia del seu fill Lluís. Malgrat haver passat per l’experiència de perdre’l, diu que la clau per sortir endavant ha estat «mantenir-ne la memòria i no dramatitzar». Aprofitem la saviesa que té amb les paraules per conèixer la seva opinió sobre la salut mental i la relació d’aquesta amb la llengua.

 

Escrit per: Laura López


L’altra etiqueta: #bocabadat


Una part de la teva professió la dediques als mots encreuats. Quina seria una bona definició per a la salut mental?
La ment que no és lament.


En l’àmbit de la salut mental hi ha moltes paraules negatives per referir-se a les persones que pateixen aquests trastorns. Per què hi ha paraules que tenen connotacions negatives i altres paraules que en tenen de positives?
Les paraules són vehicles que es van omplint de sentit. La manera com les seves persones usuàries les fan anar les decanta cap a la positivitat o la negativitat. Prenguem la paraula pallasso, per exemple. Imaginem-nos-la en boca d’un nen ingressat a la planta d’oncologia que acaba de rebre la visita dels Pallapupas. Oi que és positiva? Doncs imaginem-nos la mateixa paraula en boca d’un parlamentari que la llança per qualificar els seus oponents polítics. Ara és molt negativa. Què ho fa? L’ús, la intencionalitat, l’afecte o la desafecció amb què és pronunciada. Pallasso no és l’únic exemple. Boig també ho seria. És un error molt comú carregar les paraules de connotacions ofensives, tant per part de qui les usa com per part de qui pretén prohibir-les. Val la pena reflexionar-hi una mica abans de dir-les o d’ofendre’s.

 

Coneixes alguna paraula que hagi sigut negativa a l’inici però que s’hagi tornat positiva i a l’inrevés?
Moltíssimes. La percepció de les paraules canvia segons el context, l’època i els usos. La història de la llengua en va plena. L’adjectiu nice, en anglès, que significa ‘bo’, ‘agradable’, prové de la mateixa arrel llatina que el nostre neci, que és clarament negatiu. Segons qui parli, dir d’una novel·la que és «comer­cial» serà un elogi o una crítica.

 

En tens alguna experiència directa?
En una presentació del llibre ­Quiet a la Cellera de Ter van venir membres d’una associació de persones amb discapacitat física i em van regalar un exemplar de la seva revista. Vaig veure que la capçalera es deia L’Esguerrat, que era el ­terme despectiu amb què es coneixia les persones amb discapacitat a primers del segle XX. Ara sembla més innocu. Quan vaig guanyar el premi Sant Jordi amb Plans de futur i en van fer un anunci televisiu vaig demanar d’introduir el terme «un esguerrat» per definir el protagonista de la novel·la. Al principi, l'editorial hi era reticent i les persones publicitàries no acabaven de veure-ho clar. Fins que els vaig explicar la història de la Cellera i vaig afegir que ara esguerrat era un terme vintage. Va ser sentir vintage i acceptar-ho.

 

marius2


Plans de futur està basada en la figura de Ferran Sunyer, que tenia una discapacitat. Com perceps que és la realitat que vivim entorn la discapacitat?
No hauria escrit mai Plans de futur si abans no hagués escrit Quiet, que explica de manera narrativa la vida al costat del nostre fill discapacitat Lluís, que va néixer amb paràlisi cerebral. El contacte amb la discapacitat provoca vertigen, qüestiona molts apriorismes i permet relativitzar moltes coses, posar-les en perspectiva. La societat s’hi va adaptant, de mica en mica.


Creus que la societat està ben informada sobre la realitat de la discapacitat?
No prou, però es fan passes en la bona direcció. Sobretot per part de professionals de l’anomenat tercer sector, que cada cop tenen més clar que cal fer-la visible per poder-la integrar en la quotidianitat.

 

Si escrivissis un llibre sobre la discapacitat, com t’agradaria que fos l’argument principal?
Ja n’he escrit dos de narratius i crec que la clau és l’ús del sentit de l’humor per compensar el dramatisme intrínsec a les malalties severes. No es pot escriure negre sobre negre, perquè llavors no hi ha contrast i la imatge s’embruta.


Creus que l’escriptura pot ser una bona eina terapèutica per a les persones amb trastorns de salut mental?
Segur que sí, però la meva opinió és la d’un absolut desconeixedor de les necessitats terapèutiques de la gent que pateix trastorns mentals. Penso, això sí, que verbalitzar els conflictes és un pas imprescindible per enfrontar-t’hi amb garanties. L’escriptura activa el pensament. L’estira. I, des de la meva ignorància, intueixo que això és sempre positiu per a algú que pateix trastorns de salut mental.

 

marius3


A tu quins beneficis a nivell psicològic t’aporta l’escriptura?
No sabria viure sense escriure. M’ajuda a pensar. A entendre el món i a entendre’m. De vegades em provoca angoixa, però en general trobo que l’escriptura és una activitat plaent.


Col·labores en diferents mitjans de comunicació. Com creus que haurien d’ajudar a la lluita contra l’estigma en salut mental?
Alguna vegada he fet algun article sobre els usos espuris d’alguns llocs comuns en el llenguatge polític o periodístic. Dir esquizofrènic a algú que simplement té un dilema i es debat entre dues postures, per exemple. O autista a algú que no escolta les altres. És complicat no ficar-te de peus a la galleda, segons com. Els mitjans de comunicació poden fer circular informació que desfaci molts prejudicis.


Moltes vegades es publiquen notícies que contribueixen a l’estigma. Creus que els mitjans han contribuït positivament o bé negativament a donar forma a la idea que té la gent de la salut mental?
Els mitjans de comunicació són altaveus que amplifiquen els discursos que ja existeixen en la societat a la qual s’adrecen. És massa fàcil carregar-los tots els neulers. Evidentment que els mitjans de comunicació contribueixen a consolidar els pitjors prejudicis socials, però no en són els únics responsables. Tampoc serien els únics responsables d’una presumpta millora en la percepció social de la salut mental.


Personalment has passat per moments dolorosos amb la mort del teu fill, i passar per aquesta situació per a moltes persones té conseqüències psicològiques. Quina ha estat la clau per sortir endavant?
Mantenir-ne la memòria intentant no fer-ne cap drama. Ens vam adonar que potser la seva discapacitat severa ens havia fornit d’una mena de dol per etapes que va fer que el salt del dol complet fos menys vertiginós. Però la clau per sortir endavant ha estat mantenir-ne la memòria i no dramatitzar.


Vas escriure Quiet com a eina per donar veu a la teva situació personal?
L’escriptura és un terreny molt perso­nal i egoista. Sempre escric per donar veu a la meva situació personal, encara que escrigui una novel·la. Quan vaig publicar Quiet i em preguntaven si la seva escriptura havia estat una eina terapèutica els responia que depenia del que consideressin terapèutic. Si el gintònic amb els companys i les companyes de feina un divendres a la tarda ho és, llavors escriure Quiet també. Si no, no.


Què has après d’aquesta experiència?
A mirar. He après a mirar el món d’una manera diferent.

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail