“M’agradaria explicar els trastorns de salut mental a través de les il·lustracions”

pilarinbayes

Entrevista a Pilarín Bayés

 

Reconèixer a un artista per la seva obra a vegades no és fàcil però aquest problema no existeix si parlem de la Pilarín Bayés (1941, Vic). Els seus dibuixos han il·lustrat gran part de la nostra infància i adultesa, i les cares rodones dels seus ninots ja formen part de la nostra vida. La Pilarín és una dona que ha entregat la seva carrera a divulgar a través de les il·lustracions i per això, en acabar la conversa ens diu: “Penso parlar amb l’editorial per veure si fem un tema sobre salut mental”. És un tema que a casa l’han viscut de prop i creu que el més important “és saber demanar ajuda”.

 

Escrit per: Beatriz Castillo

 

L’altra etiqueta: #expectant

 

La gran majoria d’infants i persones adultes de Catalunya coneixem els teus dibuixos i ja formen part de la nostra vida, com t’inspires per inventar noves il·lustracions?

La il·lustració acompanya a un text i, si més no en el meu concepte, la il·lustració ha de servir per fer-ho atractiu d’entrada per a un infant. En els llibres infantils la il·lustració és molt important i el text em dóna la guspira de la idea. Posar la guspira en imatges va molt bé perquè allà pots desenvolupar molt més el que s’explica a la història.

 

T’has vist algun cop incapaç de poder explicar alguna cosa a través dels teus dibuixos?

Hi ha coses que costen molt, en principi ho has de poder explicar tot, qualsevol circumstància per difícil que sigui. Hi ha coses que són difícils perquè et fereixen la sensibilitat, per exemple els maltractaments o la pederàstia, però perquè fan angúnia i no vull que la gent pensi que estic fent una caricatura, però alhora vull que entenguin el que explico. És difícil perquè és una qüestió de matisos.

 

Per dibuixar sobre la salut mental necessitaries matisos?

Per dibuixar a 10 persones i que es vegi que una té un trastorn de salut mental has de recórrer a recursos, posar-li un pensament al cap o alguna cosa d’aquest estil perquè sinó realment es fa difícil perquè una persona amb un trastorn de salut mental té la mateixa cara que una altra que no en té. Quan jo era petita als tebeos dibuixaven a una persona que estava boja amb exclamacions damunt del cap i era un recurs impropi i fals, perquè no és així.

 

Com il·lustraries l’anorèxia, per exemple?

Representaria una nena com un filferro molt prim, de tal manera que aquesta nena tingués aquesta contradicció perquè té una gran aspiració de bellesa: ser la més bonica i esvelta, però no es veu maca, es veu que fa pena de tan seca i prima que està.

 

Algun cop t’han demanat tractar una temàtica en concret perquè creien que a través dels teus dibuixos podrien explicar-ho millor als infants?

Em van demanar il·lustrar un conte en commemoració el bombardeig d’Hiroshima. Era un llibre molt difícil però després en realitat en un moment donat ens van donar unes pautes i ens van indicar què havia de sortir, per exemple, una persona amb cadira de rodes, persones de totes les races, o un noi amb un collarí perquè havia tingut un accident. Pel carrer veiem a totes aquestes persones i si ho veus al carrer amb total normalitat també ha de sortir a les il·lustracions, encara que no vagi lligat directament amb la història que explica el conte.

 

I com trasllades aquesta idea de normalitat si has de dibuixar a persones amb trastorns de salut mental?

Dibuixar sobre els trastorns de salut mental és difícil perquè el trastorn en si mateix no es veu. Pots veure a una persona que està trista per diferents motius. En aquest sentit, són una cosa molt més complexa i interior però sí que m’agradaria explicar els trastorns de salut mental a través de les il·lustracions.

 

Per què costa trobar llibres divulgatius que parlin de malestar infantil dirigit a un públic infantil?  

Nosaltres ara fem una col·lecció amb el pedagog i filòsof Francesc Torralba on tracta una mica les preguntes que donen angúnia als infants com pot ser la por a la mort, saber qui som, el per què ara som amics i ara ja no ho som, per exemple. Són temes que donen equilibri a la persona i els nens estan fent un aprenentatge que dura tota la vida.

 

pilarinbayestaula

Has tingut persones al teu voltant que han patit problemes psicològics?

He tingut persones de la meva família amb problemes de salut mental. Al principi dèiem: Cóm és que aquesta persona no entén que té molta sort?, perquè tenia tot el que podia necessitar, fins que vam entendre que el trastorn consistia en no entendre-ho. Això que sembla tan senzill per a la gent que ja hem tingut tracte amb persones amb trastorns de salut mental, crec que és bastant difícil d’entendre per a una persona que mai ha tingut tracte.

 

Quin consell donaries a  les famílies que ara estan a la mateixa situació?

Jo demanaria que intentin ajudar-les perquè veus que aquella persona pateix més del compte però no sabem com afrontar-ho, i penso que si no demanen ajuda és molt fàcil que s’equivoquin. Volem fer les coses bé però encara tenim molt desconeixement i donem consells que potser són totalment contraris al tema, per això jo crec que totes les feines que es facin de divulgació són bones.

 

El Premi Pilarín Bayés és una forma de fer participar als infants inventant ells els propis contes, i cada any poseu una temàtica, heu pensat tractar el malestar emocional a les escoles?

És una idea perfecta i estaria molt bé, perquè justament això és una cosa que d’alguna manera ha passat tota la vida, però la sensibilitat fa anys era diferent de l’actual, tant del professorat com de l’alumnat. A més, sempre comptem amb una persona experta, inclús per a llibres molt petits sempre hem intentat tenir la col·laboració d’alguna persona entesa perquè són llibres divulgatius, i els llibres divulgatius són una bona eina però també perillosa perquè si divulgues algun disbarat algú es pot pensar que és veritat.

 

I l’escola quin paper té en tot aquest procés de divulgació a través de les il·lustracions i els contes?

L’escola ja té molta feina, però hauria de saber explicar als infants com demanar ajuda en temes de salut mental perquè és el més important quan tenim a prop a una persona amb aquestes característiques. La salut mental s’ha d’explicar d’una forma natural perquè els nens i nenes per un cantó vegin que aquesta persona té un problema però que sàpiguen fer una reacció que no sigui perjudicial ni pels infants ni per la persona que té el trastorn.

 

També has fet il·lustracions i llibres de contes per persones adultes, t’agrada més dibuixar per persones adultes o per infants?

M’agrada més dibuixar per infants però també per a persones adultes. Faig un acudit al diari i allà l’avantatge és que si estàs enfadada i tens mala lluna en aquell moment i se’t nota no passa res. En canvi per als nens i nenes llicències d’aquest estil no te les pots permetre perquè has de vigilar el missatge que transmets.

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail