“Els trastorns de salut mental són segurament el problema més incomprès per la societat i el més difícil d’acceptar”

lidiaheredia

Entrevista a Lídia Heredia

 

Lídia Heredia (Badalona, 1971) és periodista i actualment presenta el programa Els Matins de TV3.  És una persona conscienciada amb la salut mental: aquest any ha estat mestre de cerimònies en la celebració del Dia Mundial de la Salut Mental de Fòrum Salut Mental, i durant la seva vida laboral ha tingut contacte moltes vegades amb el sector de la discapacitat, com quan va presentar al 2008 La Marató de TV3. A més, a nivell personal, també ha viscut de prop casos de salut mental i és conscient que els trastorns ens poden afectar a tots i a totes.

 

Escrit per: Laura López

 

L’altra etiqueta: #intentarserbonapersona

 

Has estat mestre de cerimònies aquest any en el Dia Mundial de la Salut Mental amb la celebració que ha fet Fòrum Salut Mental. Quina és la imatge que t’emportes de l’acte i del paper de la salut mental?

L’acte em sembla necessari però insuficient. Està molt bé que un dia a l’any totes les persones i entitats surtin de l’anonimat i rebin el suport i l’escalf de les autoritats i la societat. Però, òbviament, amb això no n’hi ha prou per atendre tot el que té a veure amb la salut mental. És un reconeixement just i merescut, però no es pot quedar en un dia a l’any.

 

A Els Matins tracteu temes socials, has tingut experiència amb el món de la salut mental al programa?

Sí, tant a Els Matins com en molts altres programes on he treballat. És un tema que m’interessa especialment. M’hi sento directament implicada, en primer lloc perquè tinc casos molt propers, de familiars i amistats i, en segon lloc perquè sóc conscient que els problemes de salut mental ens poden afectar a tots i totes.

 

Quina creus que és la realitat de la salut mental i la discapacitat?

Doncs molt més dura del que la gent es pot imaginar. Els trastorns de salut mental són segurament el problema més incomprès per la societat, o sigui, per tots nosaltres, i el més difícil d’acceptar. I el paper de les famílies és especialment dur. En la part positiva, també conec persones que se’n surten i tiren endavant, però gairebé sempre amagant el trastorn.

 

El 2008 vas presentar La Marató de TV3 dedicada als trastorns de salut mental. Quin ha de ser el paper dels mitjans de comunicació en relació amb la salut mental i el sector de la discapacitat?

Divulgar i lluitar contra l’estigma. Crec que si entre tots i totes fóssim capaços de fer desaparèixer l’estigma al voltant de la salut mental seria com si de cop haguéssim descobert un fàrmac molt potent. No m’atreveixo a dir que curaria, però déu n’hi do el que ajudaria a millorar la vida d’aquestes persones i les seves famílies.

 

El lema del Dia Mundial de la Salut Mental d’aquest any ha estat ‘Fem visible el que és invisible’. Creus que els mitjans de comunicació han de fer encara més visible la salut mental en la seva agenda?

Segur que sí. Sempre es pot fer més. Però l’agenda dels mitjans és molt competitiva i costa fer-s’hi un forat amb temes que no estan de màxima actualitat. És trist però és així.

 

Quina hauria de ser l’estratègia del sector de la salut mental per atraure l’atenció dels mitjans?

Es fa difícil de dir. Habitualment el que més funciona són els testimonis en primera persona, perquè capten l’atenció i arriben a la gent. Després cal fer el màxim d’atractius els projectes que es posin en marxa.

 

Has treballat tant en mitjans públics com privats. Quins creus que són més rigorosos a l’hora d’informar sobre la discapacitat?

No crec que sigui un tema de mitjans públics i privats. Al final, la informació o els reportatges els fan les persones, i jo m’he sentit igual de responsable del que feia tant a la pública com a la privada.

 

lidiaheredia2

Quin canal de televisió creus que estigmatitza més la salut mental?

No miro tant la televisió com per tenir-ho clar. En tot cas, crec que en general a TV3 es fa una bona feina.

 

El paper dels mitjans de comunicació amb la salut mental és molt rellevant, però les persones que poseu cara a les informacions també exerciu molta influència en l’opinió pública. Quin és el paper que hauríeu de prendre com a comunicadors i comunicadores?

Els comunicadors i les comunicadores hauríem de fer el mateix que amb la resta de temes: ser honestos i no contribuir ni a generar confusió ni a estigmatitzar. I per això, com a periodistes, és molt important tenir informació i fins i tot una certa formació en qüestions de salut mental, per no caure en errors o falsedats. No som perfectes, i a vegades potser fins i tot inconscientment no ho acabem de fer bé, però hi som.

 

Has patit mai estrès o ansietat degut a la feina?

Conscientment no. Després de més de vint-i-cinc anys treballant en això crec que puc dir que la meva principal virtut és la capacitat d’adaptació, i això fa que em sàpiga protegir prou bé d’aquests mals del nostre temps. Tot i que amb el ritme de vida que portem s’ha d’estar sempre molt vigilant i tenir molt clar quines són les prioritats, què és el realment important.

 

La teva activitat professional és molt intensa. Què fas per desconnectar?

Fer créixer i acompanyar dos fills és una bona desconnexió. Caminar per l’alta muntanya o una sessió de ball amb bona música de tant en tant, també. I és curiós que per compensar la meva feina, que és sobretot mental, per relaxar-me cada vegada em van millor les activitats manuals. I això va des de plantar uns clavells de moro fins a fregar els plats o muntar un moble d’Ikea.

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail