“Hi ha un estigma brutal, per això cap persona vol confessar que està boja”

AdaParellada1

Entrevista a Ada Parellada

 

L’Ada Parellada (Granollers, 1967) es defineix com una persona activa i incansable. La coneixem pel seu restaurant, el Semproniana, però està molt present en els mitjans de comunicació difonent l’estil de vida saludable i ha escrit diversos llibres de receptes. L’Ada obre a la revista Joia les portes del seu restaurant per conèixer la seva experiència amb la salut mental i la seva manera d’unir cuina i educació.

 

Escrit per: Laura López

 

L’altra etiqueta: #incansable

 

Has tingut mai cap experiència amb la salut mental en el teu entorn?
Només he tingut experiència amb la depressió perquè l’he patit. No se si hi ha una relació entre l’alimentació i l’estat físic d’una persona amb un trastorn de salut mental. En el meu cas, la depressió va ser causada per una qüestió mecànica a conseqüència del meu estat físic. Ho vaig superar amb medicació i vaig començar a menjar millor, però és totalment subjectiu i poc científic, és la meva experiència. Si els trastorns de salut mental fossin per qüestions conductuals, a la taula es podrien arreglar.

 

Quins problemes de salut mental poden sorgir d’una mala alimentació?
L’educació en alimentació ha de començar pels pares i mares, perquè, si per sopar mengen molt poc, això ho veuen els infants i creuen que és normal sopar només un iogurt i una poma, i així els estàs portant cap a un trastorn de conducta alimentària. Potser no els parles mai de persones grasses i primes, però entre els missatges externs més el teu comportament a taula estàs dient més que amb paraules. Si les adolescents saben que hi ha un sopar estructurat, elles mateixes venen a taula. I si saben que a la taula hi ha bon rotllo, que es deixen les notes i les bronques per a un altre moment, podràs detectar els seus problemes.

 

Sempre ens diuen que una bona alimentació és clau per a la salut. Quina és la seva importància en el cas de les persones que tenen patiment psicològic?
No sé si hi ha una relació de causa-efecte entre els aliments i els trastorns mentals, però sí que és veritat que si tens una alimentació variada i t’han educat en alimentació evitaràs molts problemes que poden estar relacionats amb el patiment psicològic. No hi ha fórmules màgiques, hi ha constància, bon rotllo i temps.

 

Els problemes de salut mental que més s’estan detectant actualment són la depressió, l’ansietat i l’estrès a conseqüència del ritme de vida que portem. Quin seria un menú per a totes aquelles persones que tenen aquests trastorns?
No crec que hi hagi un menú contra aquests trastorns, em sembla de gurus. Crec que és la típica història per crear mètodes i teories. Menja’t unes ostres mirant les notícies i t’asseguro que et quedaràs igual que abans de menjar-te-les, però menja’t unes pipes amb una persona que t’interessi i segurament l’efecte serà diferent, hi haurà un 20% de pipes i un 80% de la persona amb la qual les comparteixes.

 

Una de les idees que has tingut és posar en marxa una iniciativa per conscienciar la població de la importància de no tirar els aliments fent un menú a un preu molt assequible amb menjar reciclat. Creus que és important que les persones que tenen més visibilitat en la societat actuïn a favor d’aquests tipus de causes?
Jo vaig fer aquesta acció perquè és just èticament i perquè la gent té dret a poder gaudir d’aliments a baix preu. Les persones públiques han d’actuar a favor d’aquestes causes. En el tema dels trastorns de salut mental em dol molt que cap o molt pocs personatges públics s’hagin confessat. Jo vaig estar a punt de trucar i dir que he patit una depressió severa, però la depressió no impacta perquè és un trastorn que molta gent ha patit, i el mateix passa amb l’estrès i l’angoixa. Hi ha un estigma brutal, per això ningú vol tenir un boig al costat i ningú vol confessar que és boig.

 

Has escrit diversos llibres i has fet i col·laborat en programes de ràdio i televisió. Creus que els mitjans de comunicació poden ajudar a difondre correctament la imatge de la salut mental i la discapacitat?
Sí, encara que sempre es pot fer més, però sí que se’n parla més que fa una o dues dècades, quan les persones amb trastorn de salut mental s’havien quasi d’amagar. Es podria fer més i això ajudaria moltíssim contra l’estigma.

 

AdaParellada2

Fas molts tallers i activitats dirigides al públic infantil. Per què creus que és important que els nens i les nenes coneguin la cuina?
Un de les tasques que he fet amb més vehemència i altruisme és la d’educació en alimentació, fins al punt que n’he fet una teoria. Fins ara, l’educació en alimentació la teníem de forma intrínseca. Sempre explico que nosaltres vivíem en un quadre idíl·lic en el qual hi havia un marc molt ben delimitat i un retrat en el centre molt ben dibuixat. Aquest retrat era la mare, que era la que portava les regnes del quadre que es titulava ‘L’alimentació familiar’. En el marc hi havia quatre vèrtex claríssims: el territori, el clima, la cultura i la religió. En les últimes dues generacions hem anat trencant aquest quadre que s’ha desdibuixat, l’hem eliminat i ja no hi ha ningú que porti les regnes d’aquesta alimentació familiar.

 

Com és ara la nostra alimentació?
Ara hem de tornar a dibuixar aquest quadre però de manera coral, hi ha d’haver més d’una persona dirigint-lo. Hem eliminat els vèrtex perquè podem menjar aliments tot l’any, de qualsevol cultura, on vulguem i la religió ja no ens indica el que hem de menjar. El títol del quadre ha de canviar a ‘Educar en l’alimentació’, i això vol dir donar eines a les futures persones joves perquè puguin triar la seva alimentació. El meu neguit és que els pares i mares eduquen sobre alimentació als infants, però no als adolescents, i precisament quan les persones som més fràgils és en aquesta etapa.

 

I, en la pràctica, com hauríem d’educar en alimentació?
No hem d’ensenyar com menjar, sinó que hem de crear l’hàbit de menjar. El que hem d’aconseguir és que d’una manera natural mengin de forma saludable. Hem de crear l’hàbit de la taula: hi ha d’haver un horari establert, bona il·luminació, no hi ha d’haver elements que distorsionin aquest espai familiar, i després hi ha d’haver els bàsics: aigua, pa, una amanida, i fruita que vingui de gust. Després portarem el menjar: preferiblement un primer i un segon plat.

 

Com trasllades aquest hàbit al teu restaurant?
Al meu restaurant ho faig d’una altra manera. Els dissabtes al migdia faig un taller amb els infants perquè els pares i mares puguin menjar tranquils amb l’objectiu que tots gaudeixin de l’estada al restaurant. No puc fer un taller amb tota la família perquè els pares i mares el que volen és menjar, i no puc asseure a tots a la taula perquè els infants el que volen és jugar i divertir-se. Per tant, els separo, uns fan un taller de cuina i els altres s’asseuen a taula.

 

Per què aquest interès en l’alimentació infantil?
Sempre m’ha interessat la salut a través de l’alimentació en la nostra societat, i m’interessen especialment els infants perquè són els futurs adults. Hi ha molts casos de nens i nenes amb malalties d’adults, i una de les causes és una alimentació desequilibrada perquè ja no hi ha la figura de la mare que cuina. Això ho hem de solucionar sensibilitzant i coresponsabilitzant-nos de l’alimentació familiar. El problema és que ara els pares i mares no tenen temps per cuinar, no en saben o no els agrada. Per ajudar-los podem actuar des dels restaurants i els mitjans de comunicació ho poden fer a través dels continguts que veuen els infants enviant missatges sobre alimentació saludable.

 

Al 2016 vas rebre la Creu de Sant Jordi. Què ha significat per a tu aquest reconeixement?
Va ser una sorpresa que em fa sentir molt responsable perquè hi ha tantes persones que se la mereixen més que jo que ara m’he d’esforçar molt més i he de treballar molt més per tot allò que fa millorar el país.

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail