“Si jo al meu programa no puc parlar de la salut mental tranquil·lament és perquè no s’ha normalitzat”

VadorLladó1

Entrevista a Vador Lladó

 

El comunicador Vador Lladó (Mataró, 1971) és presentador i director del programa de ràdio matinal ‘Fricandó Matiner’ de RAC105 des de fa més de 10 anys. Explica que en un programa transgressor com el seu es fa humor amb molts temes, “però sempre que no siguin problemes d’altres persones, com la salut”, diu. L’han proposat per a presentar el nou programa de tardes de TV3 després de l’estiu i afirma que sent pressió per aquest nou repte, tot i que encara no en pot explicar gaires detalls.

 

Escrit per: Meritxell Vilanova

 

L’altra etiqueta: #persistent

 

Què ens pots explicar del nou programa de tardes de TV3?
Serà una traducció de tot el que he estat fent tota la meva vida en el món de la ràdio i de la tele: donar dinamisme als continguts i fer una cosa que pugui ser suficientment atractiva per a la gent com perquè ens escullin com a primera opció.

 

T’atreviries a tractar el tema de la salut mental o els problemes psicològics al nou programa de TV3 o al Fricandó?
No, i no perquè sigui un tema que no m’interessi, perquè és un tema que està al carrer, sinó perquè crec que qualsevol problema que derivi de la salut no és sensible a frivolitzar-ne. El ‘Fricandó’, precisament, és un programa en el que ens riem de les nostres mares: és un programa que explica i deixa anar històries absolutament surrealistes, és un programa molt transgressor, i trobo que per poder parlar de manera seriosa d’aquests temes has d’estar en un altre perfil i en un altre entorn. Una altra cosa és que pateixis aquest mal tu mateix i que en puguis frivolitzar, però frivolitzarem sempre de coses nostres, no de desgràcies d’altres.

 

De quina manera haurien d’abordar els programes d’entreteniment i informació la salut mental per no frivolitzar-ne però que alhora sigui un tema atractiu per a l’audiència?
Jo crec que primer s’hauria de fer conèixer aquests problemes, se’ls hauria de donar una normalitat, i quan tinguem aquesta normalitat assumida i la gent sàpiga de què parlar, parlar-ne sense prejudicis, amb la tranquil·litat que estàs parlant d’una cosa que la gent coneix i que no fereixes cap sensibilitat.

 

Creus que des dels mitjans de comunicació es fa una bona feina a l’hora d’evitar l’estigma envers la salut mental i la discapacitat?
Amb aquest exemple que acabo de donar, que som un programa on intentem no parlar d’aquestes patologies, evidentment no fem un servei com Déu mana: si jo al meu programa no puc parlar tranquil·lament d’aquests problemes és precisament perquè no s’ha normalitzat tot això, i crec que s’hauria de fer. No em preguntis de quina manera, però crec que s’hauria de normalitzar perquè tothom pugui parlar de tot en qualsevol lloc.

 

Fa més de 25 anys que et dediques al món de la comunicació. En quins aspectes diries que has crescut com a persona gràcies a aquesta carrera professional?
Professionalment, crec que la perseverança de cada dia d’anar fent un programa un dia darrera un altre, pensant nous formats, noves col·laboracions, noves seccions... tot això al final et va fent un coixí d’experiència. Sempre he estat convençut que queda molt per aprendre, que a qualsevol programa se li pot donar una volta i donar-li una dimensió nova absolutament desconeguda fins el moment.

 

I reinventar-se?
Evidentment. De tota manera, qui et fa créixer és qui tens al costat. És una obvietat. Si tens bons col·laboradors/es que et van portant bé el programa sempre arribes a bon port.

 

VadorLladó2

El ‘Fricandó Matiner’ comença molt aviat. Com gestiones el teu temps perquè els horaris no t’afectin?
El desavantatge és que t’has de llevar molt aviat. L’avantatge és que també acabes abans i tens la tarda lliure, i aquesta tarda la pots gaudir amb els teus fills/es, en família... Sense anar més lluny, ahir a la tarda vaig estar a la platja amb el meu fill i la meva filla i va ser una meravella. Però totes les feines tenen coses bones i dolentes, i crec que llevar-se tan aviat tampoc és un gran drama ni anar a dormir aviat tampoc ho és. Al final t’adaptes al que et trobes.

 

L’any 2002 vas batre el rècord Guinness de la marató televisiva d’entrevistes més llarga, amb 30 hores de programa. Què va ser el que més et va agradar de l’experiència?
Quan va acabar. No t’enganyaré, el moment en el que acaba dius: “Ja està, ja ho he fet’”. Van ser 30 hores i no ho tornaria a repetir ni boig. Però en aquell moment també era 15 anys més jove i per tant deia que sí a tot: ara ja no cola. Va ser una experiència molt maca, perquè vam tenir la oportunitat de parlar amb gent molt transversal, molt diferent i tothom parlava de temes que no tenien res a veure els uns amb els altres. Havíem d’omplir 30 hores de continguts i això no era una tasca fàcil. Per tant, vam tirar de mil i una invencions per a poder aconseguir-ho, i al final ens en vam sortir i va ser molt maco.

 

I el que menys?
El cansament. Va ser horrorós. S’havia de superar el darrer rècord, que em sembla que era de 27 hores. Quan portàvem 27 hores i 30 minuts vaig dir: “Pleguem, no puc més”. Però en aquell moment ja hi érem, i un darrer esforç i vam arribar fins al final.

 

Has patit mai estrès o ansietat degut a la teva feina?
Sí, evidentment. Estrès i ansietat; he patit les dues coses. Afortunadament ara fa temps que no en pateixo; espero que ara no comenci una altra vegada.

 

Coneixes algú que pateixi un trastorn de salut mental?
Segurament. El que no sé és fins a quin nivell ho poden haver patit. Si no és gent de molta proximitat, que es recolza en tu per poder superar moments com aquests, crec que difícilment t’ho expliquen. Hi ha molta gent que en té i que ho manté en silenci.

 

Què faries si algú del teu entorn patís un trastorn de salut mental?
L’ajudaria en tot el que estigués a les meves mans. Com deies abans, crec que els mitjans de comunicació hauríem d’estar per això. En el moment en què es normalitzi això, la persona que es troba amb aquest problema ja no ha d’anar a preguntar per tot arreu, està normalitzada, ja sap quin és el seu pla d’actuació. Si no ho sabem és quan anem una mica més perdudes.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail