“No viure de prop un trastorn de salut mental m'ha dificultat poder-me posar en el lloc del personatge”

Nina 1

Entrevista a Nina

 

La Nina (Barcelona, 1966) és una de les actrius i cantants més consolidades del panorama teatral i musical del país. Amb més de 36 anys d’experiència a la seva esquena, ha participat en gran quantitat de musicals de gran èxit, en programes de televisió com Operación Triunfo i ha representat a l’Estat espanyol al Festival d’Eurovisió. Fa poc s’ha posat a la pell de Diana Goodman, una dona amb trastorn bipolar protagonista del musical Casi Normales.

 

Escrit per: Meritxell Vilanova

 

L’altra etiqueta: #incansable

 

Al musical Casi Normales vas fer de Diana, una dona que pateix trastorn bipolar i depressió. Explica’ns com va ser, interpretar-la.
Donar vida a la Diana és una tasca interpretativa de molta responsabilitat i plaer alhora. Fer una Diana versemblant m'ha suposat un treball en profunditat de la gestualitat. En primer lloc per defugir la meva pròpia gestualitat i explorar altres formes que contribueixin a la sensació de deliri, eufòria, depressió o confusió. Casi Normales és música i cant en el 95% de l'obra. Això ha implicat un treball intens i interessant perquè en el cant s'activa una musculatura que contribueix a l'expressió, la qual és diferent de la que utilitzem en la parla i Casi Normales ha de ser interpretat amb una gestualitat que remeti més a la parla que al cant.

 

Entre altres temes, l’obra explorava la relació entre una dona amb un trastorn de salut mental i la seva família. Creus que el tipus de relació que es retrata passa, en la vida real?
Treballant el personatge de la Diana i interpretant-lo cada dia, més d'un cop he pensat que no cal patir un trastorn de salut mental per experimentar i viure situacions semblants a les que viu la família Goodman. Els autors de l'obra se serveixen del trastorn bipolar de Diana per parlar de sentiments que són patrimoni de tothom. Casi Normales recreava situacions que més d'una hem viscut o vivim a diari. La incomunicació amb la parella o amb els fills i filles, el "qui dia passa any empeny" com a mètode per sobreviure i no demanar-se massa coses. Això explica perquè totes les espectadores sense excepció es veuen reflectides i sacsejades per la història.

 

Com retratava l’obra l’ús dels psicofàrmacs?
L'obra fa palès l'ús i l'abús de fàrmacs i les seves conseqüències. "¿Qué pasa si la solución no era la medicación? ¿Y si lo que en mi mente usted buscó, no estaba en mi razón, estaba en mi corazón?”. Aquesta frase de Diana és la meva preferida de l'obra i capta a la perfecció el que reflecteix: la medicina tracta la malaltia i passa de llarg per la persona que la pateix i el seu univers emocional i sentimental. El que proposa el Dr. Madden (Roger Berruezo) és detectar les possibles causes que haurien desencadenat el trastorn a la Diana més que no pas el tractament dels símptomes que aquest provoca i que els fàrmacs pal·lien però amb conseqüències terribles.

 

Has patit mai o coneixes algú que hagi patit un trastorn de salut mental o patiment psicològic?
No. És una qüestió que em queda molt lluny. No viure de prop un trastorn de salut mental m’ha dificultat poder-me posar en el lloc del personatge i entendre com el viu. Això sí, m’he documentat escoltant entrevistes i llegint.

 

Casi Normales és una obra en la que passem del riure més pur a la emoció més intensa en molt pocs segons. Diries que això fa que el públic entengui millor la situació de la Diana?
La intel·ligència dels autors traspua en tots els detalls de la partitura i el llibret i també en l'ús del sentit de l'humor i la ironia per explicar una història dura i amarga. És precisament el sentit de l'humor de la Diana el que fa que l'espectadora digui "jo vull patir com ella". Ben mirat, el sentit de l'humor és una eina imprescindible per viure amb certa pau o per afrontar moments de gran dificultat.

 

casinormales

Com creus que podríem ajudar nosaltres a algú que es trobés en la situació de la Diana?
Se'm fa difícil dir-ho perquè com a professional sanitària que sóc (Logopeda) no m'imagino a ningú donant consells de com ajudar a una persona que pateix una patologia vocal sense tenir-ne ni idea. En tot cas, el missatge de fons de l'obra és la necessitat de l'ésser humà de ser escoltat i compartir els neguits i les pors més inconfessables.  

 

Recomanaries a persones amb trastorn de salut mental o patiment psicològic i a les seves famílies que veiessin l’obra?
Per la mateixa raó que subratllava abans, no m'atreviria a fer-ho. Sí que us puc dir que mares i germanes de persones amb trastorn bipolar han vingut a veure l'obra i ens diuen que els ha servit de molt, fet del qual me n'alegro enormement perquè això és el que dóna ple sentit al meu ofici.

 

La cultura i el teatre, en particular, són eines que ajuden a combatre prejudicis?
La cultura en general, i el teatre en particular, és tan important com l'aire que respirem per viure perquè posa en marxa els mecanismes que ens interpel·len i ens sacsegen. En el cas de Casi Normales, a més, crec que l'obra i la història de la Diana contribueix a 'normalitzar' els trastorns de salut mental "Ya me cansé de jugar, de avergonzarme por no ser normal". Gran sentència de Diana, un cop decideix ser com és, amb els seus alts i baixos i fer-ne d'això la seva normalitat.

 

A les obres en les que participes el ritme i la intensitat són frenètics. Tens algun ritual previ per relaxar-te?
La relaxació no és la condició física més idònia per fer un musical. Un actor o actriu necessita estar activat/da mentalment i muscularment. La nostra tasca és molt atlètica, tant a nivell corporal com vocal, i l'entrenament és fonamental. En canvi, sí que és recomanable un estat mental de tranquil·litat. Els nervis no són bons companys de viatge a l'escenari.

 

Com desconnectes, en el teu temps lliure?
No em costa gaire desconnectar quan surto del teatre. Tampoc em queda massa temps lliure perquè faig moltes coses, dirigeixo el meu centre a més de donar-hi classes, imparteixo classes d'educació vocal a la universitat i cursos de veu i habilitats comunicatives per empreses. En fi, que no aturo l'activitat. Però quan ho faig m'agrada nedar, caminar i badar!

 

Has creat NinaStudio, un centre d’educació, entrenament i rehabilitació de cos i veu. Què t’ha aportat, aquest projecte?
NinaStudio és fruit de la voluntat i necessitat de materialitzar un projecte pedagògic en el que porto molts anys treballant. L'aventura s'inicia cap al 2002 quan descobreixo el mètode Pilates i experimento els beneficis en tant al cos com a la veu. A NinaStudio hi he abocat el treball de molts anys, la formació acadèmica i per suposat la meva experiència de 36 anys als escenaris. He de dir que el vessant empresarial del projecte em feia basarda i mandra i, en canvi he de dir que professionalitzant-m'hi he fet un aprenentatge que valoro molt positivament tant en el terreny professional com en el personal.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail