“Sóc d’una generació en que els problemes de salut mental es veuen com una feblesa i que són culpa teva”

ToniSoler1

Entrevista a Toni Soler

 

Toni Soler (Figueres, 1965) ha decidit posar-se l’etiqueta de #Llunàtic, perquè diu que la seva mare sempre li deia això en referència al seu sentit de l’humor canviant. D’humor en fa i molt, sobre tot polític, amb el programa diari Està Passant i el setmanal de Polònia. Aquesta, però, no és la seva única activitat perquè també és un dels fundadors i actual articulista del diari Ara, empresari de la productora Minoria Absoluta, marit, i pare d’un nen i una nena. Ens confessa que encara no té clar si capitanejar tants projectes alhora perjudica o beneficia a la seva salut mental.

 

Escrit per: Beatriz Castillo

 

L’altra etiqueta: #llunàtic

 

Durant els últims mesos has parlat molt sobre política i el Procés català, i t’has posicionat clarament. En un nou país, quin paper creus que hauria d’ocupar la salut mental?
Crec que és un tema prou important com per no dependre de les contingències polítiques, tant si Catalunya té un Estat propi com si no, ha de ser una prioritat en polítiques públiques i a nivell de conscienciació de la població. És evident que les eines i els recursos que et dóna un Estat et permeten fer polítiques de salut més eficaces, i des d’aquest punt de vista crec que sortiríem guanyant amb un Estat propi, però les eines que tenim ara, encara que siguin poques, s’han d’aprofitar. Malgrat tot, tinc 52 anys i crec que a nivell de conscienciació s’ha millorat molt i fins i tot l’auto conscienciació. La gent ha perdut la por a parlar de la seva pròpia salut mental i s’ha perdut una mica la por a l’estigma que teníem fa unes dècades.

 

Durant tot el procés hem vist titulars als mitjans de comunicació com ‘L’esquizofrènia de Catalunya’, ‘Catalunya és bipolar’ o ‘El manicomi català’, Creus que aquests titulars que utilitzen trastorns de salut mental per explicar una situació política i social ajuden a explicar la situació o estigmatitzen?
És un problema del periodisme, que necessita titulars cridaners curts i efectius i això sovint porta a la simplificació. Puc entendre que gent molt primmirada en temes de salut mental l’incomodin aquests titulars però crec que el periodisme utilitza aquestes imatges retòriques sovint per fer-se més entenedor i per captar l’atenció de la persona. No li donaria més importància. Amb la situació de Catalunya en certa manera es justifica una mica que s’utilitzin aquests titulars perquè si Catalunya fos una persona crec que necessitaria estirar-se al divan i reflexionar molt sobre com és, què pensa i com viu la seva realitat i personalitat. Per això, utilitzar aquest tipus de titulars serveixen per fer una comparació relativament tolerable.

 

També hem vist moltes notícies que parlaven del impacte emocional que vam viure, arrel de la violència de l’1-0 i de tot el que va venir després. Creus que vam patir una situació generalitzada d’angoixa i ansietat?
Crec que sí, jo ho vaig viure així. Molta gent va viure una sobre dosi de tensió que mai és bona però la realitat a vegades t’empeny. La situació d’injustícia o insatisfacció és normal que provoqui tensió i ansietat però és millor intentar manejar-la que rendir-te per por a l’ansietat. És una situació que s’ha de saber portar sense deixar que afecti massa a la vida quotidiana però a la vegada sense caure en el conformisme i en la rendició. Com van fer els nostres avis i àvies després de la guerra: “No em fico en embolics perquè no vull patir”, això és el que hem d’intentar evitar.

 

“Si Catalunya fos una persona necessitaria estirar-se al divan i reflexionar molt sobre com és, què pensa, i com viu la seva realitat i personalitat”

 

Quin consell donaries al sector de la salut mental per aconseguir que es parli tant d’ell com del Procés a les xarxes socials?
No sé si els recomanaria tanta rellevància perquè a les xarxes socials els debats no sempre són molt saludables perquè opina tothom i qui la diu més grossa té més ressò. Les opinions són simplificades i desagradables. La salut mental l’han de discutir les persones especialistes i afectades, i després que la gent sigui conscient, però s’ha de tenir molt de compte perquè si vols que d’un tema se’n parli molt l’acaba parlant molta gent que no l’hauria de parlar. Per tant el meu consell és que molt de compte amb les xarxes socials.

 

Has viscut mai personalment o de prop per alguna amistat o familiar un problema de salut mental?
Depèn d’on fixis el límit de què és un problema de salut mental.

 

Podríem definir problema de salut mental com un patiment psicològic que ha tingut més impacte del que esperaves i t’ha creat una situació amb la qual has tingut dificultats greus per poder portar-la a soles i superar-la, i aquest patiment s’ha allargat en el temps.
Doncs jo mateix, i molta gent del meu entorn. Quan la situació professional o personal no ha anat bé, he buscat ajuda. Sempre he estat molt partidari, sobre tot els homes que som de poc parlar dels problemes. Crec que molt sovint necessitem l’ajuda d’una professional perquè ens passen coses i no sabem explicar-les. Per tant és important no passar sola els moments dolents, que sempre hi ha.

ToniSoler2

Hem de saber demanar ajuda?
Sí, perquè, per exemple, quan la meva mare va enviudar va tenir algun moment baix i quan algun metge li va suggerir anar a una psicòloga va dir: “Tinc 3 fills”. Aquesta va ser la seva resposta, com volent dir que a la psicòloga només va la gent que no té més remei i que està sola al món. Aquesta percepció per sort ha canviat totalment, la gent té menys por de demanar ajuda o consell professional en moments baixos o de patiment mental, i això és un bon pas endavant.

 

Si algun dia patissis un trastorn de salut mental ho faries públic o creus que et podria perjudicar a la teva feina?
Em costaria fer-ho públic perquè sóc gelós de la meva intimitat i perquè crec que encara sóc d’una generació en que els problemes de salut mental es veuen com una feblesa i com problemes que t’has buscat. Que són culpa teva. Admeto que no ho faria públic. Amb el meu entorn personal i d’amistat sí però a nivell públic em costaria més.

 

Tens molts projectes en actiu, només amb Polònia i Està Passant deus viure moments d’estrès, com ho fas per gestionar-ho?
La veritat és que hi ha dies que penso que això em perjudica mentalment i hi ha dies que crec que m’afavoreix. Sóc una persona bastant dispersa, em costa molt focalitzar-me en una sola cosa i en canvi treballant en diversos fronts oberts gaudeixo. Si ara em donessin un any sabàtic pot ser seria un autèntic desastre per la meva salut mental. Faig una feina que la gaudeixo molt i pago un preu, com que tendeixo a somatitzar els problemes mentals i ho pago amb insomni i mals d’esquena.

 

“Si podem fer broma de la nostra salut mental i del nostre coco amb certa ironia és una senyal que s’ha incorporat a la nostra vida quotidiana i això és bo”

 

Tenir humor és clau per gaudir d’una bona salut mental?
L’humor és important però l’humor per a mi és una feina, estem pensant avui que dir i com fer broma de l’actualitat del dia i vas pensant coses, però no forçosament es un procés divertit. Ara estic veient notícies sobre l’actualitat judicial i estic moltes hores del dia emprenyat i alhora m’estic preparant per una hora d’humor diari. Són situacions contradictòries però compatibles. Puc estar trist i emprenyat i alhora fer humor i traient punta a l’actualitat.

 

Amb tots els recursos mediàtics dels que disposes, com creus que podries ajudar a la salut mental en la seva lluita contra l’estigma i fomentar la sensibilització?  
No ho sé. Els humoristes estem sempre en el terreny de la cosa políticament correcte, de vagades si parles de temes psiquiàtric pot semblar  que ajudes però estic segur que molta gent diu que frivolitzes sobre un tema seriós. Volem un punt d’equilibri complicat.

 

Llavors no és possible sensibilitzar a través de l’humor?
Un humorista o monologuista et dirà que ha anat a la psicòloga i li ha dit una sèrie de coses. Fa 20 o 30 anys cap monologuista ho hauria fet això en públic perquè era un tema del qual no es parlava. No m’agrada fer humor del patiment de les altres persones però si podem fer broma de la nostra salut mental i de les conseqüències que té sobre el nostre coco el tipus de vida que portem i fer-ho amb certa ironia, és una senyal que s’ha incorporat això a la nostra vida quotidiana i això és bo. El contrari és negar i aïllar el tema.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail