“Quan una persona té un trastorn mental greu deixa de funcionar a la societat i això és molt injust”

Aida1

Entrevista a Aida Folch

 

L’actriu Aida Folch (Reus, 1986) va començar la seva carrera als 14 anys, però es va fer coneguda pel seu paper a la pel·lícula El artista y la modelo i a partir d’aquí no ha parat de treballar. Diu que el que més li agrada és interpretar personatges socials i que plantegin preguntes, i té molt a dir sobre els trastorns de salut mental perquè n’ha tingut l’experiència de primera mà per la seva mare.

 

Escrit per: Laura López

 

L’altra etiqueta: #empàtica

 

A Estranyes Parelles de TV3 vas donar la raó al periodista Victor Amela sobre que els actors i les actrius tenen una patologia al darrere, que la majoria han viscut dificultats i que aquesta és una de les raons per les quals es dediquen a la interpretació. En el teu cas és així?
No exactament una patologia però sí crec que les persones que ens dediquem a aquest món som persones sensibles, no tenim perquè haver passat una infància difícil però el món de les emocions el sabem tractar perquè som persones sensibles. Se sol dir que molts trastorns venen de la infància i els actors i actrius potser trobem en aquesta feina una manera d’expressar-ho. Cadascú és diferent però sí que coincideix que molts actors i actrius que jo conec han tingut una infància difícil i això els ha donat més sensibilitat.

 

Si et proposessin interpretar el paper d’una persona amb un trastorn de salut mental, t’agradaria fer-ho?
No me l’han donat mai però per mi seria un repte gegant poder encarnar un personatge així, i de fet m’encantaria perquè m’he passat tota la vida fent-me preguntes. Busques respostes i a vegades aquestes respostes no tenen perquè tenir lògica, i en el cas dels trastorns mentals és molt difícil trobar aquest lògica. De fet, has d’acostumar-te a que no la trobaràs mai. Aquest és el neguit que tinc i poder investigar aquest tema seria molt bo per a la meva vida personal.

 

Alguna vegada has interpretat algun personatge que t’hagi costat molt a nivell psicològic?
Cada personatge l’has d’entendre molt bé i justificar-lo d’alguna manera. Vaig fer un paper en una pel·lícula que es deia Fuego que estava una mica inspirat en la Irene Villa (una nena que va perdre les cames en un atemptat d’ETA i va quedar en cadira de rodes) i vaig descobrir, per exemple, que a les persones que la vida les ha tractades molt injustament el pare i la mare suporten poc el dolor dels seus infants. En la pel·lícula jo feia de minusvàlida i llavors quan es requereix tanta atenció i la família ho dona tot i no posen límits, poden convertir els fills i filles en persones capritxoses i manipuladores. Això em va semblar interessant.

 

“En general no es dóna una bona imatge dels trastorns de salut mental, és un tema que segueix molt estigmatitzat, encara que molta gent digui que no”

 

Creus que practicar la interpretació és beneficiós per la salut mental?
Totalment, és una activitat molt curativa que tothom hauria de fer, i és molt important que es faci a les escoles. És una manera d’expressar-te, de confiar en els altres, de fer anar les emocions, perquè desgraciadament el món cada vegada és més individualista, i no podem perdre els valors.

 

Creus que la televisió i el cinema mostren correctament els trastorns de salut mental?
En general no es dona una bona imatge dels trastorns de salut mental, és un tema que segueix molt estigmatitzat, encara que molta gent digui que no. Per exemple, vaig veure un reportatge que donava la idea que tenir un trastorn de salut mental és guai i no vaig veure bé aquesta lectura perquè no és certa. Es un tema que no ven i del que no es parla perquè actualment en la societat prima la productivitat i quan una persona té un trastorn de salut mental greu deixa de ser una persona que funcioni a la societat i això fa que no es pugui sortir de la roda i és molt injust per les persones que tenen aquests problemes i per les seves famílies. És molt trist anar a un centre psiquiàtric i veure que hi ha persones que porten allà anys i que els falta amor i una abraçada. Hauria de sortir el tema molt més a la premsa i a les pel·lícules d’una manera més verdadera.

 

Hi ha països, com als Estats Units, que sembla més normalitzat aquest tema entre els actors i les actrius.
Ara als Estats Units està de moda que molts actors i actrius confessin el seu problema de salut mental i me’n alegro que hagin estat tan valentes de dir-ho i fer veure que és una cosa que passa i que no passa res. Que no tot sigui dir “estic genial, soc súper healthy”, ja que qui diu això està provocant molta frustració perquè els trastorns mentals són molt injustos perquè no els esculls i li podria passar a qualsevol i les persones que els pateixen estan molt soles.

 

Aida2Fotografia: Marina Meriné

 

 Què creus que podeu fer els actors i actrius per millorar la visió que té la societat de la salut mental?
Els personatges públics el que podem fer és donar veu als qui no la tenen, és la nostra responsabilitat. Això també depèn de com t’hagi tocat el tema, a mi m’ha tocat molt de prop perquè la meva mare té esquizofrènia, i m’agradaria involucrar-me més amb entitats relacionades però moltes vegades em destrossa emocionalment. Intento donar veu a moltes coses injustes que hi ha, però realment no sé quina és la millor manera de fer-ho. Educar i donar consciència és molt important i aquesta tasca la fan entitats com la vostra.

 

Quin tipus de cinema t’agrada més interpretar, el comercial o el social?
M’agrada molt el cinema social i d’autor, sempre he tirat més cap aquí que no pas pel cinema comercial, encara que alguna cosa he fet, sobretot en sèries de televisió. M’interessa el cinema que planteja preguntes. Per mi aquesta professió és una mica intentar entendre l’ésser humà, per què algú és com és, i sempre intento trobar-hi una explicació.

 

Quin personatge a nivell social t’agradaria interpretar que encara no t’hagin proposat?
M’agradaria interpretar a l’Anna Ferrer, que és la dona del Vicente Ferrer i qui va formar la Fundació Vicente Ferrer. M’agradaria fer, no tant un personatge específic, sinó un personatge que es plantegi dubtes morals que et serveixin per reflexionar sobre la teva vida quotidiana. Pel·lícules que les vegis i et facin estar dies reflexionant. M’agraden també les pel·lícules que et parlen de l’absurditat humana, de la superficialitat, de l’efecte manada, de la societat malalta en què vivim. Que a canvi de pagar una entrada el que vegis no tingui preu perquè et doni coses molt bones intel·lectualment.

 

“Marcar-te reptes, créixer com a persona i intentar conèixer-te psicològicament és tan necessari com anar a fer la compra”

 

Vas començar a actuar molt jove i des de llavors has fet molts treballs. Com aconsegueixes equilibrar la teva carrera amb la vida privada?
Dedicar-se al món de la interpretació se li diu professió però és més una manera de viure i això fa que sigui molt difícil conciliar la vida personal i familiar. Un rodatge és com un segrest, i quan treballes quelcom tan vocacional fa que t’oblidis d’altres parts de la teva vida, i per això hi ha tants actors i actrius que recullen premis demanant perdó a les seves famílies per no haver estat en els moments importants. Però també quan una persona té tanta passió per el que fa es moriria si no pogués ser d’aquesta forma. És un treball una mica extrem com tots els que són artístics. La meva família i els meus amics entenen que quan estic en un rodatge desaparec del mapa.

 

Vas formar part del repte Women’s Health on en tres mesos vas fer un canvi a nivell nutricional i físic. Com t’ha influït participar en aquest repte?
Jo faig esport perquè estic en una indústria on la imatge és molt important, però l’esport és salut i una manera de dedicar-te a tu mateixa, a desconnectar. En el meu cas, vaig acceptar el repte Women’s Health perquè m’encanten els reptes i considero que marcar-te reptes, créixer com a persona i intentar conèixer-te psicològicament és tan necessari com anar a fer la compra.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail