"En el meu cercle es parla obertament de si tens ansietat o estàs en un moment de depressió"

MelaniOlivares1

Entrevista a Melani Olivares

 

Melani Olivares (Badalona, 1973) ha tornat als menjadors de les cases catalanes aquest hivern amb Benvinguts a la família i, encara que ja té dates per començar a rodar la segona temporada, ara està preparant l’obra de teatre Juntos a Madrid, on la família torna a ser la protagonista. La clau per controlar l’estrès i l’ansietat que li pot provocar el fet de combinar tants projectes personals i laborals alhora diu que és l’exercici i "prendre consciència de mi mateixa, dels meus i de l’espai".

 

Escrit per: Beatriz Castillo

 

L’altra etiqueta: #L'antietiquetes

 

T’has definit com l’antietiquetes. Per què?
Odio les etiquetes, van en contra de la llibertat i de la intel·ligència de l’esser humà, és posar-se límits. Fins i tot quan diem l’etiqueta "discapacitat". Amb els meus fills i filles, sempre que parlem de persones amb discapacitat diem "persones amb capacitats diferents". A mi no m’agrada etiquetar-me perquè moltes vegades, depenent del moment en  el qual estiguis, la teva etiqueta va canviant, afortunadament. I poder evolucionar amb el temps és imprescindible per millorar com a persones. Sóc una antietiquetes total.

 

Has acabat la primera temporada de Benvinguts a la família i has començat a preparar l’obra Juntos, que també té de protagonista la família. Creus que la família és un factor molt influent en el nostre benestar emocional?
Absolutament, crec que la família sempre ha de donar suport emocional, per poder després volar a altres àmbits de la societat. La família és fonamental per a una bona salut mental. Juntos parla de les relacions familiars d’un fill i  una filla amb la seva mare, i el fill té discapacitat.

 

Ens pots explicar una mica més de què tracta?
Es una funció d’un autor francès. El germà amb discapacitat és Gorka Otxoa, i la discapacitat que té queda com en l’aire. Representa que ell va caure per unes escales en una baralla defensant la seva mare quan era maltractada  pel seu pare. Ell després d’aquesta situació va quedar en estat de xoc i la mare no reconeix que el seu fill està malament. A mi em toca fer de la germana petita que es va distanciar fa deu anys de la mare, justament perquè ella no assumeix la realitat. La funció comença quan la germana torna per dir a la mare que es casa però que no vol que vagi al casament el seu germà.

 

"La família és fonamental per a una bona salut mental"

 

Els problemes de salut mental que més s’estan detectant són la depressió, l’ansietat i l’estrès. Has tingut algun familiar o alguna amistat que hagi passat per aquesta experiència?
Sí, he tingut un amic amb una depressió molt gran. Es porta amb dificultat, perquè ell es va aïllar molt i era molt difícil ajudar-lo perquè en aquell moment no volia ajuda. L’única manera que teníem de donar-li suport era acompanyant-lo de la forma que ens deixés a cada moment. Moltes vegades, voler ajudar quan l’altra persona no està encara preparada es fa difícil. Crec que és millor estar al costat esperant que et demani l’ajuda.

 

I has passat mai per l’experiència pròpia d’un malestar emocional?
Vaig fer quinze anys de psicoanàlisi des que en tenia vint (ara en tinc quaranta-cinc) perquè va morir el meu pare, vaig viatjar molt, vaig anar a Madrid i tenia molt d’embolic al cap. Havia d’ordenar el cap i les coses que no volia  repetir. També la interpretació va ser un bon canal per sanar mentalment. I això que jo anés al psicoanàlisi era una cosa que depèn en quins àmbits es valorava, però en altres es mirava de forma rara.

 

Creus que les persones joves i les generacions anteriors parlen amb la mateixa llibertat de la salut mental o hi trobes diferències?
Jo no tinc la sensació de bretxa generacional, sí que veig que les persones joves tenen més intel·ligència emocional. Nosaltres ho hem anat descobrint i elles ja es van trobar les portes obertes. De totes formes, en el meu cercle, la gent de la meva edat parla obertament de si té ansietat o està en un moment de depressió. Crec que hi influeixen molt els cercles on ens movem.

 

MelaniOlivares2

 

A vegades has utilitzat les xarxes socials per expressar opinions o situacions personals que has viscut, i t’ha sorprès la notorietat que han tingut. Si tinguessis un problema de salut mental i el volguessis fer públic, creus que les xarxes serien un bon canal per ajudar a sensibilitzar?
En poques paraules no es pot explicar això; per tant, a Twitter no ho posaria, i de Facebook no en tinc. A Instagram sí que podria explicar-ho. Que després tingui una notorietat i algunes persones no entenguin res del que he dit, no m’importa. Per quatre persones, potser n’hi ha mil que ho han entès o les he ajudades, i això val la pena.

 

Creus que és important que els personatges públics puguin parlar obertament de la seva salut mental?
És un tema molt profund i està bé que ho puguem reconèixer, les persones que som conegudes no hem de parlar com si mai no ens passés res dolent. Que tinguis un treball que et dona notorietat no significa que no tinguis els  mateixos problemes que la resta del món i que tot sigui felicitat.

 

Davant de moments puntuals d’estrès o ansietat, què sols fer per relaxar-te i que no et superi la situació?
L’exercici és fonamental quan veig que l’ansietat està arribant al límit. També meditar, i prendre conscièn cia de mi mateixa, dels meus i de l’espai. I respirar. Això em funciona a vegades i altres no, i aleshores, quan no funciona,  l’últim recurs és sortir a córrer.

 

"Vaig fer quinze anys de psicoanàlisi perquè va morir el meu pare, vaig viatjar molt, vaig anar a Madrid i tenia molt d'embolic al cap"

 

Sembla que al cinema, el teatre i la televisió comença a ser més fàcil trobar personatges amb trastorns de salut mental. Creus que a la vida real s’accepten, o és una cosa que encara ens mirem de lluny?
Ens queda molt llunyà, i no es normalitza. Moltes vegades s’allunya aquestes persones perquè es creu que no poden fer tot el que fem la resta, cosa que és mentida, i també moltes vegades no volem empatitzar. Llavors és quan creiem que som diferents.

 

T’agradaria interpretar un personatge amb trastorns de salut mental, o creus que seria molt difícil?
M’encantaria però és molt complicat, és tot un repte. És complicat per donar-li al paper tota la veritat possible que es mereix. Crec que és imprescindible filar molt prim, perquè poses cara a molta gent que no té veu i és meravellós  fer un personatge així perquè la gent es pugui sentir identificada i no avergonyida, però és una gran responsabilitat.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail