"Per sort, cada cop la gent parla més de salut mental"

Cuines 11

Entrevista a Marc Ribas

 

Marc Ribas (Girona, 1976) es descriu com una persona enèrgica, i som testimonis d’aquesta gran energia en els programes Cuines i Joc de cartes de  TV3, on el veiem encarar la cuina des d’àmbits diferents: darrere els fogons i com a jurat de cuina. Ens confessa que la tensió de la restauració l’enganxa, però que cal acostumar-se a aquesta pressió, perquè no és apta per a tothom.

 

Escrit per: Meritxell Vilanova

 

L’altra etiqueta: #enèrgic

 

Has treballat als fogons de diversos restaurants, fins i tot en un amb una estrella Michelin, el Capritx. Com gestiones la pressió de la feina a la cuina?
Suposo que això és una qüestió de personalitat. És una feina que demana que estiguis molt concentrat durant dues hores, amb molta pressió, tot de cop, i ho has de poder suportar. Hi ha gent que hi té facilitat i gent que no. I també cal acostumar-s’hi.

 

Creus que una bona alimentació ens pot ajudar a mantenir una bona salut mental?
Tot està lligat. Si et trobes bé físicament, et trobes bé anímicament. Si pots descansar bé tot va millor, i et recuperes en més bones condicions. El menjar també té la funció de recuperar-te, així que sí, ens ajuda.

 

A Joc de cartes, quatre restaurants s’enfrontaven per trobar-ne el millor dins una categoria concreta. Les crítiques sovint eren dures. Com creus que això podia afectar les persones que hi participaven?
Doncs no gaire. Totes eren restauradores, i estan acostumades al fet que en el servei d’aquelles dues hores que comentàvem abans, que són molt  intenses, moltes vegades al company o la companya, ja sigui el/la cambrer/a, el/la maître..., li acabis fent algun crit o li diguis coses que són dures degut al propi estrès. Però una vegada acabat el servei tothom s’aprecia molt. Tenim una gran capacitat de relativitzar-ho tot i allò té una gran importància en aquell moment, però després ja no importa.

 

"Igual que la gent té qualsevol altra malaltia, també té trastorns de salut mental"

 

Creus que les crítiques fetes durant el programa van influir en la decisió del públic d’anar o no als restaurants?
Tots els restaurants que hi van participar van tenir un gran reconeixement per part del públic, perquè era un programa d’èxit i els ha anat molt bé per als seus negocis. Restaurants que acabaven de començar o que no acabaven d’engegar, que els costava molt, després de sortir a Joc de cartes  tenen una afluència de públic molt més gran. I sostinguda, no ha sigut un bluf, encara es nota.

 

Aquestes crítiques són un reflex del que pot passar en el dia a dia en feines on hi ha molta competitivitat?
No ho sé. També diria que és part del caràcter català: a la cara tothom hi posa un somriure, però per darrere se la foten i diuen alguna bestiesa. És del que ens n’hem anat adonant. Si mires la versió italiana, per exemple, s’ho diuen tot més a la cara. En la versió catalana no diuen res, però voten pitjor.

 

Al teu restaurant hi contractaries personal amb trastorns de salut mental?
Depèn de quin trastorn i de quina posició hagués d’ocupar.

 

Has tingut alguna relació amb el món de la salut mental?
Sí. Jo crec que tothom, encara que sigui amb algú que tingui un TOC. La meva dona és mestra i cada dia hi ha més infants amb TDAH, etc. Per sort, cada cop la gent en parla més, i això et fa veure que, igual que la gent té qualsevol altra malaltia, també té trastorns de salut mental.

 

 Cuines 9

 

Què faries si tu o algú del teu voltant tingués un trastorn de salut mental?
Comentar-ho, igual que si tingués mal al peu l’ajudaria a caminar al més bé possible.

 

Algunes persones amb trastorns de salut mental participen en activitats de cuina per guanyar habilitats socials i per adquirir uns bons hàbits. Quins consells els donaries?
El fet de menjar i alimentar-se és una activitat humana en la qual intervenen tots els sentits, per això recordem tant aquell plat que vam menjar no sé on: perquè el treballem amb la vista, amb el gust... Com que ens entra tan profundament, a vegades creem uns vincles emocionals i fins i tot sentimentals cap a un plat o cap allò que ens feien els pares, les mares, els avis, les àvies... D’altra banda, també és molt més fàcil comunicar-se a través del menjar. A part de complir la seva part d’alimentar-nos també té una part de plaer, i compartint plaer és molt més fàcil relacionar-se. Per tant, el que diria és que, simplement, es dediquin a compartir plaer.

 

I quin plat o menú els recomanaries perquè el compartissin?
Igual que dèiem això del viatge sensorial i de la memòria, tot allò que les faci felices. El que passa és que no se’n pot abusar, perquè si no la felicitat sempre seria constant i per tant deixaria de tenir pujades i baixades.

 

"Depenent del trastorn i de la posició que hagués d'ocupar, sí que contractaria una persona amb trastorn de salut mental"

 

Properament obriràs a Terrassa un nou restaurant amb el teu company Artur Martínez, amb qui ja has treballat al Capritx. Com n’és d’important en el món de la cuina tenir un bon equip?
És vital, com en tot a la vida. Necessites bons companys de viatge si vols arribar al destí. Si no tens bons companys de viatge no hi arribes, sol no fas res. I si ho aconseguissis tampoc ho podries gaudir amb ningú, i per tant tampoc no seria gaire bo.

 

Vas estudiar Belles Arts. Què és el que et va atraure tant del món de la cuina?
La guerra. Tot allò que comentàvem de l’estrès, la batalla, el fet de baixar a la cuina i veure tota aquella colla de gent treballant i suant amb mocadors al cap, traient plats i més plats, tot aquell merder. Em va enganxar la tensió.

 

Al final dels capítols de Cuines molt sovint dius: "Brutal". Explica’ns quines coses "brutals" creus que podem fer per mantenir una bona salut mental.
Per a mi és molt necessari fer una activitat esportiva on puguis buidar tot allò que vas patint en el dia a dia i que vas aguantant. Hi ha coses que, si te’n vas al llit amb elles, al final acabes petant. Necessites buidar aquest estrès, i una manera òptima és fer esport.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail