"Si s'acceptés més la vulnerabilitat i la fragilitat ens donaria més gust parlar-ne amb la gent i seria tot molt més humà"

Pau Roca

Entrevista a Pau Roca

 

Pau Roca (Barcelona, 1982) és actor i director de teatre. El seu últim treball a Les coses excepcionals, una obra que tracta el tema de la depressió però amb un toc de comèdia, li ha valgut molt bones crítiques. Diu que, encara que no té una relació directa amb la salut mental, li interessa molt la ment i els seus enigmes, i que és un camp en el qual s’ha d’aprofundir.

 

Escrit per: Laura López
Fotografies: Sixto Paz Produccions/El Terrat

 

L’altra etiqueta: #Somiador

La teva última actuació ha estat a Les coses excepcionals, una obra sobre la depressió. Com t’has preparat aquest paper?
És un text que parla de les crisis personals, de la culpa i del que estem disposades a fer per les persones que estimem, no només de la depressió. No parla tant de depressió en primera persona, sinó que has d’explicar una història. No és una obra en la qual un hagi de ser gaire camaleònic, és una obra en la qual estàs tu i el públic, que va ajudant a explicar la història a partir de participacions.

 

En l’obra també es tracten temes com el suïcidi i el dolor de la pèrdua, però en realitat és una comèdia. Com heu fet perquè surti una comèdia d’aquest tema?
És una comèdia molt lluminosa. En realitat no és difícil, es pot fer comèdia de qualsevol cosa, però sobretot té a veure amb el punt de vista de com ho explica el personatge. És un home que als set anys va començar a fer una llista sobre les coses per les quals val la pena viure, i ho va fer per intentar animar la seva mare, que va intentar suïcidar-se. Aquesta llista dona molt de joc perquè l’acompanya tota la vida, i pots anar canviant el to. Més que ser una comèdia de riure molt, és una comèdia molt tendra on hi ha molta empatia amb el públic. Hi ha moments que passes pel riure i tot seguit es congela el somriure.

 

"M’agrada centrar-me molt en els problemes de l’actualitat, i la depressió és la malaltia del segle XXI"

 

En l’obra L’efecte es tocava el tema de la psicologia, ja que s’hi feia una exploració sobre el cervell humà. T’agrada actuar en obres que aprofundeixin en aquesta temàtica?
M’agrada centrar-me molt en els problemes de l’actualitat, i la depressió és la malaltia del segle xxi. El tema de la ment m’interessa molt, segur que farem més obres sobre els enigmes que hi ha al cervell humà, com ens relacionem entre nosaltres, com de fràgils som, i com la societat no va cap a donar veu a la vulnerabilitat i a la fragilitat. Si això s’acceptés més, ens donaria més gust parlar-ne amb la gent i seria tot molt més humà.

 

Pau Roca 2

 

Has interpretat obres on es tractava el tema de la salut mental, com a Les coses excepcionals i a L’efecte, però has interpretat mai algun personatge amb un trastorn de salut mental?
No he interpretat mai un paper d’una persona amb un trastorn mental, però qualsevol actor o actriu consideraria que és un tema molt interessant d’aprofundir.

 

Quin és el paper que hauria de tenir el món de l’espectacle en relació amb la salut mental?
Segurament hi ha obres que no estan molt documentades al respecte o que tracten el tema de manera frívola, però moltes altres sí, i a més estan integrant molt bé aquest tipus de problema. A mi m’encantaria sobretot que en els teatres públics això es tractés molt més. No té a veure amb una sensibilitat diferent a la d’algú que no tingui un trastorn de salut mental, té a veure amb l’ésser humà.

 

"És difícil adaptar-se a un paper quan no estàs de bon humor o content, però aquesta és la feina de l’actor i l’actriu"

 

La feina d’actor comporta ficar-se en la pell de molts personatges diferents a tu. Quin és el teu remei quan necessites desconnectar?
Per mi l’actuació no hauria de ser tan diferent d’altres feines, és a dir, allò d’emportar-se el paper a casa és una mica antic. És difícil adaptar-se a un paper quan no estàs de bon humor o content, però aquesta és la feina de l’actor i l’actriu. El que he descobert, que potser ho sabia però no ho havia experimentat, és que com més obert jo estava tot fluïa millor i l’espectacle sortia millor. Sempre començava dient al públic: si avui he tingut un mal dia, és el moment que millori. La clau és centrar-se en el present i tenir clar que cada persona que tens davant mereix un carinyo i un temps.

 

El col·lectiu de persones amb trastorns de salut mental utilitza l’actuació moltes vegades com a eina per expressar les seves emocions. Què és el que els destaques sobre el teatre?
El més maco del teatre és jugar. Es creen unes regles i unes normes dins les quals tu pots jugar a posar-te en la pell durant una estona de situacions i persones que potser no et trobaries en el dia a dia. Crec que el que té més valor és aprendre a jugar, a desinhibir-se i a no jutjar-se, més enllà del que puguis aprendre amb cada obra i cada personatge, que és infinit. El teatre ens pot ensenyar que la vida també és no prendre’s les coses tan seriosament i que així acostuma a fluir tot millor.

 

"El teatre ens pot ensenyar que la vida també és no prendre’s les coses tan seriosament i que així acostuma a fluir tot millor"

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail