"Durant l'adolescència vaig viure una depressió"

TaniaSarrias1

Entrevista a Tània Sàrrias

 

L’actriu i presentadora Tània Sàrrias (Barcelona, 1975) ha presentat recentment el seu llibre No et rendeixis. 22 claus per sentir-te millor, que ha escrit a partir de la seva experiència personal i que ha format part del seu procés de millora. Opina que hi ha molta por a demanar ajuda, i reivindica la importància de parlar lliurement del patiment emocional.

 

Escrit per: Meritxell Vilanova
Fotografies: Rita Gironès

 

L’altra etiqueta: #perseverant

Què et va impulsar a escriure un llibre amb aquesta temàtica?
El motiu principal és que vaig passar una època molt complicada per diferents motius i va arribar un moment que em vaig adonar que potser, de la mala experiència i de tot allò que m’havia ajudat a sortir-me’n, se’n podia treure alguna cosa que ajudés les altres persones. Vaig pensar una mica l’estructura, però ho vaig deixar en un calaix perquè jo encara havia de sanejar moltes coses. Temps després a l’editorial li va agradar molt la idea, vaig posar fil a l’agulla, vaig començar a escriure i aquí està el llibre.

 

Al llibre comparteixes que vas passar per una època complicada. Què és el que et va ajudar a tirar endavant?
Tot el que comparteixo al llibre, crec que no m’he deixat res. Del que em vaig adonar, principalment, és que al final són petites coses les que t’ajuden a sortir-te’n, perquè quan estàs en el que jo defineixo com un "pou" o en una "tempesta personal" i les circumstàncies són adverses, intentes trobar les grans respostes, les grans solucions, i al final a mi el que em va ajudar a anar fent una passa més cada dia van ser aquestes petites claus que he posat al llibre en verbs d’acció: parlar, dormir, valorar-me, caminar, somriure, plorar, perdonar… 

 

"És d’una gran valentia que algú decideixi que necessita ajuda"

 

De les vint-i-dues claus que proposes al llibre, quines són les tres que més t’han ajudat a tu?
La veritat és que quan em vaig adonar que estava avançant va ser per tres coses concretes: respirar, que de fet va ser una de les que em van fer adonar que estava malament, perquè no respirava bé i m’ho va fer veure una especialista; caminar, perquè per mi és la metàfora ideal de la voluntat de seguir endavant i no rendir-se; i agrair, en el sentit més literal de la paraula, el donar gràcies per les coses, i també en el sentit que et fa fer una transició mental molt important el fet de començar a enfocar l’energia en allò que sí que va bé.

 

Vas demanar ajuda professional durant aquesta etapa?
Durant l’adolescència jo vaig viure una depressió. És una cosa que no he explicat gaire. Per tant, jo ja conec la feina d’anar a teràpia, hi he anat de tant en tant, la reivindico i crec que hauria de ser una cosa que tant de bo féssim totes regularment, però no sempre es pot per economia, per recursos o perquè hi ha gent que no hi creu. El que em va passar és que la teoria ja me la coneixia, ja sabia el que em dirien en aquesta ocasió, i per tant vaig decidir que, amb tot el que ja sé avui, passaria a la pràctica. Per això al llibre parlo amb verbs d’acció, perquè molts cops el que ens passa és que no passem a l’acció, ens passem temps donant voltes a unes circumstàncies, o al que podem fer, i al final has de tirar endavant.

TaniaSarrias2

 Està mal vist anar a teràpia?
Malauradament, hi ha massa prejudicis, i hi ha molta gent que, com que el dolor emocional no és visible (perquè no és com una luxació o trencar-te un canell), mira amb una mena de negativitat o de manera pejorativa quan algú diu que ha hagut d’anar a la psicòloga, a la psiquiatra o a fer teràpia. Crec que és injust que això passi, perquè és d’una gran valentia que algú decideixi que necessita ajuda i recorri a una persona professional per resoldre qualsevol problema que tingui.

 

Escriure és una bona eina per superar els moments difícils?
He escrit moltes coses que no tenen res a veure amb el llibre, perquè és una manera molt terapèutica de treure aquelles coses que portes dins. A vegades, enmig del dolor, no saps ben bé què t’està passant, no pots aclarir els pensaments: l’escriptura terapèutica et fa buidar el que portes dins sense pensar, sense jutjar-te ni censurar-te. Evidentment, el fet d’escriure el llibre, posar-ho tot més ordenat i veure què m’havia anat bé i remoure moltes emocions amb l’escriptura crec que ha sigut una fase final de la meva recuperació.

 

Has sigut actriu, presentadora, i ara, també escriptora. Amb quin de tots aquests rols et quedes i per què?
Principalment jo soc actriu, m’he format per a això i és la meva passió des que tinc memòria, i és una de les coses que m’han mantingut també en els moments més complicats, perquè més enllà de la meva professió m’apassiona realment i m’agrada molt. El que sí que és veritat és que com a actriu he tingut l’oportunitat de presentar programes i m’ho passo molt bé, i tant de bo segueixi fent-ho.

 

"No podem deixar de banda les persones que pateixen depressió, ansietat o qualsevol trastorn i arraconar-les"

 

I d’aquests tres mons (l’actuació, la comunicació i la literatura), quin creus que pot fer més per normalitzar la salut mental?
Et diria que els tres. Hi ha personatges més o menys coneguts que estan obrint-se una mica per parlar-ne, crec que això és fer un pas endavant perquè aquest tabú comenci a deixar de ser-ho i aquesta situació i la vida idíl·lica que s’intenta vendre es reconegui que a vegades no sempre ho és. Aquest punt transmèdia que hi ha ara socialment pot ser molt favorable, perquè a les xarxes està començant a aparèixer gent explicant coses menys perfectes i això no significa que haguem de tirar la tovallola, sinó que hem d’aprendre a gestionar aquestes imperfeccions i abraçar-les. No podem deixar de banda les persones que pateixen depressió, ansietat o qualsevol trastorn i arraconar-les: totes formem part del mateix i totes podem patir-ne, i trobo que és hora que siguem més generoses les unes amb les altres.

 

Quin consell donaries a les persones que estan passant per un període de decaïment emocional?
No he volgut utilitzar la paraula "consell" en tot el llibre perquè no soc terapeuta ni experta. En tot cas, si penso en algú que està molt al límit i pot sentir que ja no té forces, el que li diria és que no pensi més enllà del dia d’avui, sinó en alguna cosa que la pugui fer sentir bé, i que faci l’esforç de donar aquest pas, ja sigui metafòric o literal, i demà serà una miqueta millor. S’ha de tenir aquesta esperança, és una de les claus: visualitzar i creure que tot anirà bé, perquè quan estàs en aquest moment tan delicat t’has d’aferrar al que puguis, deixar-te estimar i recolzar-te en les persones que tens al voltant.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail