"La salut mental necessita més sensibilització i normalització"

gisela1

Entrevista a Gisela

 

Gisela Lladó (Bruc, 1979), més coneguda per ser la cantant de diverses pel·lícules de Disney, acaba de presentar Frozen 2 com la veu de les cançons d’Elsa. És conscient de la seva influència en la infància i de la importància del món de la música i la interpretació a l’hora de transmetre valors socials. Creu que la inserció en salut mental és bàsica, i que ens hem de treure la por a aquests temes.

 

Escrit per: Beatriz Castillo

 

L’altra etiqueta: #sensible

La meitat de la població et coneix arrel de la teva participació a OT, però l’altra meitat (les més petites) segurament et coneixen pels teus papers a Disney. Amb quina versió et sents més còmoda?
Són tan diferents, i una no ve sense l’altra. OT va ser el principi, i Disney ha estat la continuació i està sent el meu present. Potser em quedo amb el present, el passat ha estat important per donar-me l’oportunitat de complir tants somnis, però el més important és l’ara per a mi. Ara s’ha estrenat Frozen 2 i per mi és un somni escoltar-me en la gran pantalla i formar part de la infància de tants nens i nenes i que em coneguin com a Elsa, això m’ha superat.

 

A través dels teus musicals i la participació en bandes sonores, tens una gran capacitat d’influència en els infants. Has pensat fer un nou musical on  t’enfoquis en el desenvolupament i el reconeixement de les emocions?
La veritat és que qualsevol cosa que faig per a infants intento que sigui didàctica i que ressalti els principis morals que crec que haurien de ser a la societat. Ara estic en el procés de creació d’una sèrie de contes, amb ells vull aportar el meu gra de sorra per inculcar-los l’amor pel planeta i les persones, i sempre tinc aquest xip al cap, el respecte per tot, que crec que avui dia falta molt i ens estem oblidant de les coses de qualitat més humanes i internes. Està tot tan sobreexposat que ens estem deixant els petits detalls, i això és el que marca la diferència. Per això als meus espectacles infantils sempre intento destacar la superació personal, posar-se reptes, l’amistat, la importància d’ajudar als altres…

 

Ens pots donar alguna pista més de com seran aquests contes?
Estic en el procés de creació, les coses dirigides per a infants s’han de pensar molt bé perquè han de ser missatges molt clars, han de tenir un transfons molt delicat i acurat. És per això que el procés de creació és lent, perquè no tinc pressa per promocionar-ho, vull primer assegurar-me que trasllada els principis i els valors que crec que ha de tenir la societat.

 

"Als meus espectacles infantils sempre intento destacar la superació personal, posar-se reptes, l'amistat, la importància d'ajudar als altres..."

 

Tens una trajectòria impressionant als teatres. Si poguessis escollir amb quin paper saltar a la gran pantalla, quin t’agradaria fer?
M’agradaria fer Mary Poppins, és el meu personatge preferit de Disney en persona, és un personatge preciós que canta com els àngels i és divertida, seria meravellós poder-ho fer en la gran pantalla.

 

Quan vas sortir d’OT eres un personatge molt conegut, fins al punt de portar un guardaespatlles durant un any sencer. Això et va generar algun tipus de malestar psicològic?
Lògicament, van ser moments molt extrems en els quals gestionar-ho no va ser fàcil. Sempre he tingut la sort de tenir la família al meu costat, i han estat els meus protectors màxims. Sempre he tingut la meva petita armadura, que ha estat la meva gent i jo mateixa, perquè soc molt tranquil·la. Van ser moments durs d’encaixar i no només per la sobreexposició, sinó també per tot el treball de backstage. És un treball dur i, a vegades, poc agraït. A més s’hi ha de sumar que has de mantenir una imatge en aquesta feina, és un plus de dificultat que potser no té una feina d’oficina. Quan estàs tan sobreexposada has de treballar per a tu i per a la gent que tens fora, i es fa complicat.

 

Què fas per desestressar-te?
En els petits moments que tinc lliures estic molt a casa i em centro en els hobbies: cuinar i restaurar mobles. M’agraden molt les manualitats i redecorar la casa. Quan faig això no penso en res més, i això m’ajuda molt.

gisela2

Has viscut mai personalment o de prop, per alguna amistat o familiar, un problema de salut mental?
Sí, he tingut l’oportunitat d’estar en contacte amb situacions de malestar psicològic, i he col·laborat amb diferents associacions. Com que soc una persona coneguda, em criden per fer d’altaveu i ser ambaixadora. He après que són persones molt fortes.

 

Què creus que necessita encara la salut mental per ser millor acollida per la societat? 
Necessita més sensibilització i normalització, perquè hi ha graus d’afectació i hi ha molta gent que pot treballar, ser independent, i s’ha de treure la por a aquests temes. S’ha d’ajudar que aquestes persones tinguin futur per si mateixes. S’ha de donar la canya per saber pescar. La inserció és bàsica, i la societat se n’ha d’adonar.

 

Podria ajudar a normalitzar aquestes situacions que personatges públics que pateixin malestar psicològic ho expliquin?
Seria genial que personatges públics afectats parlessin, però s’han de superar primer les pors i cada moment personal és molt diferent. S’ha de tenir fortalesa mentalment per afrontar aquest pas. És comprensible que algú necessiti una preparació o estigui en el procés de poder explicar una cosa tan íntima i que per això encara no ho faci públic.

 

"La inserció és bàsica, i la societat se n'ha d'adonar"

 

Si et proposessin interpretar el paper d’una persona amb un trastorn de salut mental, com el prepararies? Què creus que et costaria més?
És complicat. Primer intentaria, des del respecte i la sensibilitat màxima, saber com reflectir les connexions mentals que passen i els sentiments, com arriben a la pell les coses externes. Em submergiria bastant en aquest món per viure-ho des de prop.

 

En les noves pel·lícules de Disney (sobretot en el cas de Frozen) es veu un canvi en el rol de gènere cap a l’apoderament de la dona. Creus que aquest canvi es dona també en relació amb les emocions?
Això és reflecteix en tot, també en les pel·lícules de cinema infantil. Són infants molt poc temps, i als set anys ja són com adolescents. És molt complicat, perquè passes de preescolar a adolescent. Per això crec que els dibuixos estan deixant de ser tan infantils i hi entren temes com la dona o la mort, temes molt més complexos. Espero que sigui en positiu, perquè puguin veure i viure coses importants des de petits. Si és en positiu i amb bons valors com la igualtat, això està molt bé.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail