"Una cosa és etiquetar per fer la vida més fàcil i una altra és estigmatitzar, amb tota la càrrega negativa que comporta"

cruanyes 1

Entrevista a Toni Cruanyes

 

El periodista Toni Cruanyes (Canet de Mar, 1974) presenta el Telenotícies Vespre de TV3 des de l’any 2014, i també ha treballat com a periodista a l’estranger des de Nova York, París i Londres. Es defineix com una persona tranquil·la i de bon caràcter, i ens explica que intenta ser molt conscient de la importància de la seva tasca com a comunicador i com a personatge públic: "M'agradaria que em veiessin com algú responsable".

 

Escrit per: Meritxell Vilanova
Fotografies: CCMA

 

L’altra etiqueta: #tranquil

Quin creus que hauria de ser el paper dels mitjans de comunicació a l'hora de parlar sobre la salut mental?
Bàsicament, la transparència, que és el que ens hauria de caracteritzar en tots els àmbits de treball del periodisme, i així hauria de ser també en el cas de la gent amb trastorns de salut mental o amb malalties que puguin afectar el seu dia a dia i les persones que les envolten. Crec que moltes vegades s'ha utilitzat la salut mental amb ridiculitzacions, o amagant els casos per pudor o tractant-los malament, i jo crec que els periodistes cada vegada hem de ser conscients de la necessitat d’aprendre a informar bé sobre això. 

 

Quina responsabilitat teniu els comunicadors i les comunicadores a l'hora de transmetre la informació sense caure en estereotips ni utilitzar llenguatge estigmatitzant?
És una responsabilitat enorme. Ara estem convivint, entre els mitjans de comunicació tradicionals i les xarxes socials, amb un element que difumina la feina dels que som els professionals de la comunicació i les periodistes, barrejant opinions de gent que no té ni la formació ni la voluntat d'exercir com a periodistes: són senzillament gent que opina, que fa anàlisis des del seu punt de vista, i que no fa servir cap dels paràmetres que serien propis dels mitjans de comunicació, del Col·legi de Periodistes, del que hem après a la universitat… I això crec que ens fa molt mal. No em trec la responsabilitat de sobre, crec que els mitjans de comunicació convencionals, en el tractament d’algunes realitats com la salut mental, encara no estem a l'alçada del que la societat espera de nosaltres.

 

El tractament de la informació social que es fa actualment és l'adequat?
Quan has d’explicar una cosa has de fer-ho ràpid, tenir bones fonts, conèixer bé de què estàs parlant…, però també hi ha d’haver un element, que és el que ens falta moltes vegades en molts mitjans de comunicació i és la responsabilitat d’allò que fem: ser conscients que allò que diem té conseqüències. La manera d’explicar les notícies jerarquitza el que és important i el que no ho és, pot causar ridiculitzacions o estigmatització, i cada vegada que tens una informació que té a veure amb violència masclista, amb orientació sexual, amb refugiats, amb menors estrangers desemparats o amb persones que poden ser estigmatitzades o que se’ls pot aplicar un clixé negatiu, hem de ser més conscients que en qualsevol altre cas de les conseqüències que té la informació que estem preparant. Crec que amb la gent que té trastorns de salut mental cada vegada som més conscients, però encara tenim camí a recórrer.

 

"Crec que els mitjans de comunicació convencionals, en el tractament d’algunes realitats com la salut mental, encara no estem a l'alçada del que la societat espera de nosaltres"

 

Has treballat durant molts anys a l’estranger. Vas viure situacions que et provoquessin malestar psicològic?
Crec que hi va haver algun moment en el qual vaig tenir algun punt d’enyorança, i això em va generar angoixa, però la veritat és que amb l’ajuda de la gent del meu entorn i de les meves amistats vaig aconseguir tranquil·litzar-me i viure amb calma aquestes situacions, que moltes vegades són d’estrès: canvis de feina, d’entorn, familiars, de paisatge, de país, de llengua... 

 

Durant el temps que vas treballar a l’estranger vas detectar alguna diferència pel que fa al tractament de la informació, en concret pel que fa a temes socials?
Evidentment. Quan veus treballar els mitjans públics europeus, en el meu cas especialment la BBC al Regne Unit o en el cas de França la televisió pública francesa, t’adones que aquests són els nostres models. Són mitjans que estan acostumats a tractar amb la diversitat, el que ells anomenen minories. És que és una manera que nosaltres hem adoptat per parlar de situacions singulars per poc conegudes o amagades històricament, amb les conseqüències que sabem que té tot allò que fem els mitjans de comunicació: amplificar i servir d’exemple per al tracte d’altres persones.

cruanyes 2

L'any 2015 vas ser un dels presentadors de La Marató de TV3, dedicada a la diabetis i l’obesitat. Creus que programes com La Marató ajuden a lluitar contra l’estigma que existeix envers certes malalties?
Totalment. Hi ha dos tipus de maratons: de causes molt conegudes, que d’alguna manera faciliten el contacte per part de la gent: tothom s’acosta quan es tracta de càncer, per exemple, perquè malauradament està molt generalitzat i tothom ha viscut històries properes de gent que ho ha patit. En canvi, n'hi ha d’altres que serveixen justament perquè la gent sàpiga que aquelles malalties existeixen, i per conscienciar. Només el fet de categoritzar-ho com una malaltia ja era una gran fita perquè s'entengués el que és la obesitat, sumat a la diabetis, i això crec que va ser el més important. No només els diners recaptats i prou, que són molt importants, sinó que es prengués consciència que estàvem parlant de malalties serioses.

 

Segons la OMS, uns 350 milions de persones al món pateixen depressió, i aquesta és una de les principals causes de discapacitat. Quin canal seria adequat per conscienciar sobre una realitat com aquesta?
Crec que parlar-ne, i parlar-ne bé, és el més important. Parlar de la depressió, i desdramatitzar-la perquè la gent no tingui vergonya d’assumir que està deprimida ni d’explicar-ho, perquè aquesta és la millor manera de tractar-la. Cal ser capaç d’adonar-te que estàs en una situació que pot derivar en depressió o que és directament una depressió i que molts problemes que se’t generen venen d’aquí.

 

"Crec que les persones que han patit un trastorn de salut mental puguin explicar la seva condició és molt important"

 

És important, doncs, que personatges públics donin la cara i expliquin les seves experiències personals sobre trastorns de salut mental o patiment psicològic?
Jo ho trobo fonamental. Crec que les persones que han patit un trastorn de salut mental puguin explicar la seva condició, sobretot quan són persones que gaudeixen d’un respecte per part de la ciutadania, és molt important, perquè en el fons les persones que sortim a la televisió som models de comportament, per bé o per mal. Per tant, associar que algú que té molt d’enteniment o que és creïble, i sentir-li dir que ha patit una depressió i com l’ha superat pot ser molt agraït per tota aquella gent que ho estigui patint o que li passin coses que no sàpiga què són i que pugui identificar-les.

 

Creus que hi ha desconeixement en la societat pel que fa la salut mental?
Jo crec que costa molt. Quan tens un familiar o una amistat que té algun problema de salut mental i en parles, te n’adones. M’ha passat al meu entorn: fins que s’arriba al moment en el qual es diagnostica, ha passat un temps on hi ha problemes de mal geni, de gestió de l’estrès o d’esgotament, fins que t’adones que hi ha una etiqueta clínica que serveix per descriure el que està passant. 

 

Les persones amb trastorns de salut mental sovint porten una etiqueta que les exclou i les marca. Quines conseqüències creus que té la utilització d’aquest tipus d’etiquetes, tant pel que fa als trastorns de salut mental com en la societat en general?
És una arma de doble tall. De fet, fins fa un moment comentava que és bo que la gent ho expliqui i, d’alguna manera, etiquetar les persones amb aquest problema, però una cosa és etiquetar per fer la vida més fàcil i una altra és estigmatitzar, amb tota la càrrega negativa que comporta. Per això dic que és molt important que les persones que poden ser considerades models per a la gent expliquin el que els ha passat, ja que pot servir en positiu. Etiquetar-se amb aquell trastorn pot obrir els ulls a molta gent. Que ho faci algú que no gaudeixi d’aquest prestigi pot ajudar al revés: a estigmatitzar encara més.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail