"Veure algú a la televisió amb un trastorn de salut mental opinant sobre qualsevol qüestió fa que es normalitzi el col·lectiu"

Marquina 1

Entrevista a Lluís Marquina

 

Lluís Marquina (Barcelona, 1981) és un periodista polivalent. Els seus inicis a TV3 van ser a l’Info K i després va passar a la secció de cultura dels Informatius, encara que pel camí va col·laborar en un parell d’edicions de La Marató. Després d’aquesta etapa va passar pel canal 3XL, ja desaparegut, i va anar a parar al Generació digital, on es va especialitzar en tecnologia. Ara, copresentant el Tot es mou, ha pogut estar en contacte amb moltes realitats socials i creu que "una de les feines més importants que poden fer els mitjans de comunicació és visibilitzar la salut mental".

 

Escrit per: Laura López
Fotografies: CCMA

 

L’altra etiqueta: #inquiet

A TV3 has treballat a programes ben diferents, però estàs més especialitzat en l’àmbit de la tecnologia. Creus que les xarxes socials són una bona eina per transmetre temes de salut mental?
Les xarxes tenen una doble vessant respecte a la salut mental. La part negativa és que ens poden arribar a generar obsessió amb la imatge que transmetem i el que diuen de nosaltres, i també ens ofereixen un excés d’informació que no sempre és acurada ni contrastada. La part positiva és que és una font d’informació, una via per obtenir ajuda i testimonis que estiguin vivint una situació similar a la teva que pot fer que obtinguis informació de manera més ràpida i d’una forma més anònima. Pel que fa a donar a conèixer testimonis i informacions i a normalitzar situacions són molt útils, sense oblidar sobretot la feina de les persones professionals, que també estan presents en aquest mitjà.

 

Com creus que hauria de ser l’ús de les xarxes socials per evitar que les persones s’hi enganxin?
El que hem de tenir molt present és que, com que aquests entorns digitals estan molt presents en les vides de les noves generacions, tots i totes hem de ser molt conscients del potencial que tenen per poder transmetre’ls un ús responsable dels dispositius i de l’accés a les xarxes. Però és un aprenentatge més que hem d’anar implementant, com ensenyar a conduir o a integrar-se en la societat.

 

"La normalització, la informació i la difusió dels trastorns de salut mental és fonamental"

 

Has treballat a l’Info K, que va dirigit a un públic infantil i que ha guanyat diversos premis. Com creus que s’han de comunicar als nens i les nenes els temes més sensibles, com és el cas de la salut mental?
Hem de proporcionar tota la informació sobre el que succeeix al seu abast, no té sentit informar només sobre animalons simpàtics i esdeveniments lúdics. Es poden donar informacions rellevants de tot allò que està passant al seu entorn tractant-les de manera que es puguin entendre més fàcilment. La salut mental és un àmbit que hi ha de sortir reflectit perquè puguin relacionar-lo amb el seu entorn quan van pel carrer, a l’escola. Si volem crear una societat cada vegada més conscienciada amb el que l’envolta, aquestes informacions són molt importants. La normalització, la informació i la difusió dels trastorns de salut mental és fonamental.

 

En general, quina creus que seria la millor manera d’informar i comunicar sobre la salut mental i la discapacitat?
Una de les feines més importants que poden fer els mitjans de comunicació és la visibilització: parlant de la salut mental, però també fer partícips les persones que tenen trastorns de salut mental opinant sobre àmbits que no són de salut mental, és a dir, si un mitjà de comunicació busca una persona professional sobre un àmbit, no excloure com a expertes les que tenen un trastorn mental, perquè el simple fet de veure algú amb un trastorn de salut mental opinant sobre qualsevol altra qüestió ja fa que es normalitzi el col·lectiu.

 

Marquina 2

 

El Tot es mou té molt èxit d’audiència, és un programa on s’informa de molts temes d’actualitat i el veuen tot tipus de persones. La responsabilitat de fer un programa d’aquestes característiques t’ha comportat algun moment d’estrès o ansietat?
Un programa de quatre hores de directe al final acaba generant molta tensió i passant factura. N’ets conscient perquè ho vius en el dia a dia i notes que tot això genera una pressió mental i física. Jo des del principi he estat molt conscient que he de tenir vàlvules d’escapament i mecanismes de control per evitar que tot això pugui amb mi. Evidentment, en algun moment el cap i el cos acaben aixecant el braç i demanant-te atenció, i l’any passat vaig haver de parar uns dies perquè va acabar abocant en una malaltia física. Vaig tenir un herpes zoster, que al final no deixa de ser un avís del teu cos.

 

I com ho vas gestionar?
Quan les persones professionals de la salut t’expliquen per què ha sortit això i et diuen que has tingut sort perquè podria haver anat a més, veus que el teu cos ha parlat, i pots fer veure que no l’has sentit, i que pots amb tot, o pots escoltar el que et diu i posar les eines al teu abast per solucionar-ho. Llavors vaig començar a fer esport, a la feina he canviat rutines de treball i soc molt més respectuós amb la meva ment, i li dono aquells espais de tranquillitat que mereix per després poder rendir al cent per cent.

 

Al Tot es mou es pot veure que t’agrada molt la broma i que ets una persona positiva. Creus que això t’ha pogut ajudar en moments més durs a nivell professional?
M’agrada que espectadors i convidats se sentin molt còmodes, m’agrada fer tele des de l’amabilitat, la simpatia i la inclusió, i per a mi aquesta és una bona manera d’encarar la vida. És cert que el positivisme extrem no es pot aplicar en totes les situacions, però per defecte m’agrada encarar-ho tot des de l’humor i el respecte cap als altres, i aquesta és una bona manera de no anar afegint-te pressió extra en el teu dia a dia. A més, per molt que jo hagi tingut un mal dia no ho puc abocar al programa, perquè l’espectador o l’espectadora no té cap mena de culpa, i això afegeix un altre punt de dificultat a la feina.

 

"Un programa de quatre hores de directe al final acaba generant molta tensió i passant factura"

 

Has col·laborat diverses vegades en La Marató de TV3, que aquest 2020 es dedicarà a la salut mental. Creus que la gent està sensibilitzada respecte a la salut mental i la discapacitat?
Generalitzant, la salut mental és encara un àmbit en el qual anem bastant peixos. Encara hem de fer molta feina, perquè la salut mental requereix d’una sensibilitat especial per part de la gent que hi ha a l’entorn de les persones que tenen un trastorn i, per tant, hem d’aprendre molt sobre com hem de detectar, com hem de tractar i com hem d’acompanyar la gent d’aquest col·lectiu, i també quan nosaltres som les persones afectades. És un àmbit que requereix molta més visibilització, sensibilització i informació i, per tant, La Marató d’aquest any serà un element clau en aquest sentit perquè podrem veure diversos testimonis que ens parlaran de com és el seu dia a dia, com van detectar que alguna cosa no anava bé, com ho han superat, i com els familiars, els amics i les amigues i les persones que treballen al seu voltant han d’actuar en aquests casos.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail