"D'adolescent vaig patir un parell d'atacs d'angoixa"

Nuria Sole1

Entrevista a Núria Solé

 

Núria Solé (Tarragona, 1977) és periodista i actualment és la presentadora de l’informatiu TN Comarques de TV3. Els seus inicis a TV3, però, van ser a l’informatiu infantil Info K, d’on va ser la primera presentadora, i a més també va ser l’encarregada de donar la benvinguda als espectadors i les espectadores al canal de notícies 3/24 l’any 2003. Afirma que, tot i la feina que s’ha fet des dels mitjans de comunicació, "encara queda camí per recórrer" per normalitzar la discapacitat i la salut mental.

Escrit per: Meritxell Vilanova
Fotografies: CCMA

 

L’altra etiqueta: #BuscantLEquilibri

Vas ser la primera presentadora de l’Info K, l’informatiu de TV3 dirigit als infants. Quins aprenentatges vas extreure d’aquesta experiència?
El primer és que, quan tens la sort de formar part d’un equip que engega un projecte nou, et crea uns vincles molt forts per sempre més amb aquell equip. A nivell professional, l’etapa de l’Info K em va ensenyar, i crec que ho he mantingut a través dels anys, la immensa voluntat que la gent ens entengui quan parlem. Ara l’Info K ja té una trajectòria molt llarga i també hem agafat experiència, però en aquell moment ens vam emmirallar molt en la BBC i la NOS holandesa, que feia molts anys que feien informatius infantils, i vam aprendre una manera d’explicar les coses sense donar-les per sabudes. Això a mi m’ha ajudat, perquè a vegades donem per fet que la gent sap què és el PIB o conceptes més complexos i és important no donar res per sabut, entendre molt bé el que estem explicant com a periodistes per després poder transmetre-ho als espectadors i les espectadores, que agraeixen un plus de proximitat i de simplicitat en el missatge.

 

Com creus que cal tractar la informació que es dirigeix als nens i les nenes, especialment pel que fa a la informació sobre temàtiques que no s’acostumen a tractar amb els infants, com és el cas de la salut mental?
Amb naturalitat. Ara que jo també soc mare i que, per tant, estic més a prop de la mentalitat infantil, veig que amb els infants hem de partir de la base que se’ls pot parlar de qualsevol cosa, fins i tot d’aspectes com el sexe, la mort, trastorns o malalties. Amb una informació adequada a la seva edat, ben explicada i evitant els aspectes més morbosos, els nens i les nenes sempre agraeixen la informació i poden assimilar millor la realitat que els envolta i entendre millor també la realitat del futur i ser més crítics. La informació va bé a totes les edats i, per tant, jo no soc partidària de vetar cap tema.

 

"Moltes coses de la nostra educació, de la nostra manera de viure i del nostre sistema com a societat que ens porten a l’angoixa i la tensió"

 

Has tingut alguna relació amb el món de la salut mental, ja sigui personalment o per algú del teu entorn?
D’adolescent vaig patir un parell d’atacs d’angoixa, i després és un aspecte que he vigilat. Hi ha moltes coses de la nostra educació, de la nostra manera de viure i del nostre sistema com a societat que ens porten a l’angoixa i la tensió. Afortunadament he après a conviure-hi, a detectar-la i a treballar-hi molt personalment, perquè és important evitar el patiment psicològic i treballar des de tots els punts de vista tant amb teràpies com amb fórmules de creixement personal, que a mi m’han anat molt bé per ajudar a treure tensió en el dia a dia. Malauradament, i ara més amb la covid, estem vivint un moment de la història en què com a societat assumim molts canvis i cal saber relativitzar, saber posar les coses a lloc, equilibrar, saber trobar els teus moments de pau.

 

Actualment presentes el TN Comarques. Què és el que més valores de la informació local que s’hi comunica?
Penso que estem en un moment, des de fa molts anys, on els mitjans digitals, Internet, les noves tecnologies i les xarxes socials ens posen a l’abast moltíssima informació que hem de saber gestionar. Al final, amb aquesta allau d’informació que tenim, la local i la pròxima per a mi té un valor molt gran perquè podem acabar perdent la perspectiva del que és més proper, que és el que més ens afecta. Lògicament, cada ciutat i zona té les seves peculiaritats, però hi ha molts temes que són molt comuns. En el TN Comarques, on donem una visió local i comarcal però de tot Catalunya, creiem que hi ha moltes inquietuds, moltes problemàtiques i crisis veïnals que, en definitiva, sempre són les mateixes, passin a Girona, a Balaguer o a Tortosa. Per tant, al final és una realitat molt local, però molt comuna i propera a molta gent. I avui dia jo penso que és important que coneguis primer el teu entorn més immediat, que és en el que ens movem, en definitiva. 

 

Vas presentar l’edició de 2013 de La Marató de TV3 per les malalties neurodegeneratives. Creus que la societat està acostumada a parlar de manera normalitzada sobre la discapacitat?
Cada vegada més. Jo soc de Tarragona i la meva mare ha estat voluntària de diverses associacions, una d’elles era un centre de dia de persones amb discapacitat, tant física com psíquica, i recordo que quan era jove anava amb ella a fer-hi voluntariat. Des d’aleshores, que ja han passat uns quants anys, cada vegada —i en això els mitjans de comunicació hi tenen un paper fonamental— la gent està més acostumada. Encara falta camí per recórrer, seguríssim, però afortunadament, amb programes com La Marató, i a TV3 en general, intentem fer una feina en aquest sentit, perquè són realitats que ens poden tocar a qualsevol de nosaltres, i que s’han de normalitzar amb tota naturalitat. Crec que s’ha fet una feina d’uns anys ençà, però encara queda.

 

Nuria Sole2

 

Com valores el tractament que es fa de la salut mental des dels mitjans de comunicació?
Crec que hauríem de fer més espai entre tots, probablement, perquè fos una cosa encara més normalitzada del que és. Crec que ho és molt més que fa uns anys, crec que hem assumit que tenir un trastorn de salut mental no és diferent o més estigmatitzant que tenir mal a qualsevol altra part del cos, i que tots i totes ho patim i que ha de ser tractat com qualsevol altra malaltia. Encara queda feina per fer entre tots plegats, però penso que els mitjans de comunicació en general hem agafat molta consciència de molts temes, com ara la violència de gènere i com la tractem, el racisme, temes mèdics i moltes altres qüestions que abans eren tabú o quedaven en segon pla. Intentem normalitzar un aspecte més de la salut, com qualsevol altre.

 

El període de crisi sanitària per la covid-19, tant durant el confinament com posteriorment, ha comportat patiment psicològic per a moltes persones. Com has viscut aquesta etapa a nivell personal?
Jo he viscut bé el confinament perquè afortunadament he seguit tenint feina. Vaig patir alguns dels efectes de la covid en la salut, però van ser lleus. Si no hi has estat tocat econòmicament, a nivell de salut o de pèrdues familiars, com malauradament ho ha estat molta gent, penso que el confinament ens ha pogut aportar coses bones: ens ha fet frenar en el nostre dia a dia, ens ha fet estar molt més a prop dels nostres que mai, i ha sigut una bona oportunitat per al creixement personal, per fomentar la paciència, la convivència i molts altres valors del dia a dia que se’ns escapen. Tret de moments que es van poder fer pesats, a casa hem intentat positivitzar-ho.

 

"Crec que hem assumit que tenir un trastorn de salut mental no és diferent o més estigmatitzant que tenir mal a qualsevol altra part del cos"

 

I a nivell professional?
Vaig estar treballant les primeres setmanes de tancament d’escoles, quan vam entrar en els punts més difícils de la pandèmia, però després vaig estar de baixa durant bastantes setmanes. Una vegada superada la baixa, vaig fer el TN Migdia perquè tota la redacció ens vam haver de reubicar: el TN Comarques va desaparèixer durant uns mesos perquè ni teníem prou gent ni prou mitjans, i perquè a nivell de seguretat es va ha haver de refer la graella de TV3.

 

Com gestiones el ritme de vida i l’estrès que pot comportar la feina a la redacció?
És veritat que el ritme d’una redacció d’un mitjà com TV3 és molt estressant, i en un lloc com informatius, on sí o sí cada dia a l’hora que et toca has d’aixecar la persiana i explicar les coses, genera un estrès diari del qual moltes vegades els que hi treballem no n’acabem de ser conscients, perquè ho acabem assumint com la nostra rutina diària. Procuro separar la vida laboral de la vida personal, quan estic a la feina procuro estar molt concentrada en la feina i quan soc a casa estar molt concentrada en els meus. També medito, que és una cosa que faig bastant regularment i que per a mi és una font important de control de l’estrès i de l’ansietat.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail