“El silenci moltes vegades es pot trencar si l’entorn més proper d’una persona amb un trastorn de salut mental ho pot acceptar i verbalitzar”

Nuria Sole1

Entrevista a Eloi Vila

 

Eloi Vila (Sant Esteve de Palautordera, 1972) és periodista, guionista i escriptor. Com a escriptor és autor de tres novel·les de molt d’èxit, com a guionista ha treballat en programes com El Club, El convidat i Trinxeres, i ara ha rodat la nova temporada de Al cotxe! (TV3). No ha tingut massa experiència amb la salut mental, però creu que “és un tema molt profund que s’ha silenciat de manera inconscient”.

Escrit per: Laura López
Fotografies: ©CCMA

 

L’altra etiqueta: #Vital

 

Has tingut alguna experiència amb la salut mental?
No personalment. He tingut contacte amb una associació de Sabadell on treballen amb diferents tipus d’afectacions com l’ictus, però de salut mental no he tingut cap experiència més enllà d’una persona del meu poble amb un trastorn de salut mental amb qui he tingut algunes converses, en les quals m’ha explicat com les persones que viuen en aquesta situació se senten etiquetades i sobretot molt incompreses, fins i tot per la mateixa família.

A Al cotxe! has passejat més de 200 persones i has tingut converses de tot tipus, recordes haver tractat el tema de la salut mental?
La veritat és que no. Normalment de la gent que puja a Al cotxe!, entre d’altres coses, intento conèixer la persona que hi ha darrere del personatge públic que tothom ha vist. Moltes vegades la conversa va a parar a allò que ens fa patir, però no hem parlat de salut mental ni discapacitat.

Llavors creus que s’hauria de parlar més sobre salut mental en els mitjans?
Els mitjans de comunicació són els que posen sobre la taula tots els temes que ens preocupen, que ens passen, que vivim, que sentim, i aquest evidentment n’és un. Són temes molt profunds que tenim integrats en la societat i de vegades pel dolor que suposen generen un cert silenci. Estem en un moment en què molts d’aquests silencis s’estan trencant.

Creus que hi ha silenci en salut mental?
La salut mental és un dels temes que s’han silenciat de manera inconscient. És una cosa molt profunda i col·lectiva, però cada vegada tot això es va trencant gràcies a la feina de moltes entitats com vosaltres i iniciatives com La Marató. De mica en mica anem escurçant aquestes pors a parlar de determinats temes. El silenci moltes vegades es pot trencar si l’entorn més proper d’una persona amb un trastorn de salut mental ho pot acceptar i verbalitzar.

vilaevole

Ets periodista, guionista i escriptor, quin creus que és l’àmbit on millor pot encaixar parlar sobre salut mental?
Quan un tema es posa sobre la taula tot format és bo. Hi ha molts programes que parlen sobre tot tipus de temes. En tot cas, una història de ficció que abordi un tema tan complex com aquest en tots els àmbits és bo.

Has escrit tres llibres que han tingut molt d’èxit, t’agradaria escriure sobre algun personatge que pateixi un trastorn mental?
Tot és articular una història que tingui un component emocional vàlid. En el meu cas no l’he abordat perquè no l’he viscut. Sobretot en la ficció escrius sobre temes que has viscut i en aquest cas de la salut mental no he viscut una situació propera. Sí que soc sensible, però de moment no m’he plantejat tractar-ho. Sí que hi ha un tema que m’interessa tractar, i és el de les persones invisibles de la societat.

“Intento que la vida no em porti, sinó portar jo la vida”

vilapujalte

Sols treballar en diversos projectes alhora, com gestiones l’estrès que genera tota aquesta feina?
Intento aplicar una dinàmica que em sembla que és molt bona, i és fer primer una cosa i després l’altra, anar fent mica en mica, i més ara que ens hem d’adaptar per fer les coses que puguem, no les que voldríem moltes vegades. Intento que la vida no em porti, sinó portar jo la vida, i de vegades me’n surto més i de vegades menys. Ara a Al cotxe! hem començat la temporada i hem fet molts rodatges perquè no sabem què passarà, si algú de l’equip es contagiarà de Covid i haurem de fer un aïllament. Intentem fer ara una previsió de futur a curt termini, i per això hem tingut un pic de feina i l’hem intentat gestionar des de la calma, sempre amb la visió de fer el que puguem de la millor manera.

I mai t’has vist superat per la feina?
No he tingut mai angoixa per la feina. També és per la idea que tinc que la feina només és feina, que no és l’element més important de la nostra vida. I que només fem programes de televisió, no fem una feina tan absolutament essencial com la del personal sanitari, per exemple. En cap moment he tingut un pic d’angoixa, d’estrès, de volum tan gran de feina que no pugui assumir. Si tinc molta feina intento gestionar-la des de l’organització i la calma.

“Hi ha un tema que m’interessa tractar, i és el de les persones invisibles de la societat”

De tots els projectes que has fet, quin has gaudit més?
Sempre m'és molt difícil decidir-ho. Vaig estar fent El convidat com a guionista i va ser una experiència brutal per tot el que vam viure i fer. També vaig gaudir molt d’un programa que es deia Trinxeres, on buscàvem el que queda de la Guerra Civil. Queden trinxeres, però queden moltes ferides emocionals i això també és el que buscàvem. I ara a Al cotxe! estic disfrutant molt perquè cada conversa i cada moment és únic. Fem un treball de documentació que em permet saber moltes coses sobre la persona que puja al cotxe, però jo vaig sense guió i no sé per on anirà la conversa. Estic en un cotxe amb una persona que en molts casos no conec i no sé cap a on anirà aquella conversa i això ho fa fascinant perquè cada persona que puja és un món.

No podem oblidar el tema de la Covid, la gent ha patit molt emocionalment. Com ho has viscut tu?
He viscut el confinament treballant molt des de casa i fent un programa que es diu Primera línia en el qual la gent ens explicava de forma directa com estaven vivint la pandèmia. Vaig viure la situació amb una certa tranquil·litat a casa, no sóc aprensiu, però ara amb la segona onada m’està envaint una mica la por. Per primera vegada estic sentint la por al contagi propi i de gent propera, la por pel meu futur laboral, també d’amics i amigues i del meu entorn. Estic intentant gestionar la por a una incertesa de futur immensa.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail