“La clau en salut mental és que de ben petits els infants s'hi familiaritzin”

Nuria Sole1

Entrevista a Mònica Usart

 

Mònica Usart (Molins de Rei, 1984) és llicenciada en Física i té un màster en Meteorologia. És coneguda com la dona del temps de RAC1 i RAC105, però també ha treballat a TV3 i 8TV, ha escrit diversos llibres per el públic adult i infantil i imparteix conferències i tallers de meteorologia. Creu que el mitjà més adequat per donar veu a la salut mental és la ràdio perquè “té la capacitat de fer arribar a les persones tot tipus de temàtiques d’una manera molt sensible”.

Escrit per: Laura López
Fotografies: Ariadna Arnés

 

L’altra etiqueta: #Apassionada

 

Treballes com a meteoròloga a RAC1 i a RAC 105, però també has treballat a 8tv, a TV3 i has escrit 3 llibres i 2 contes, quin mitjà creus que pot servir més d’altaveu per a la salut mental?
Dins els programes que he estat, crec que el que s’adequaria més seria la ràdio, perquè té la capacitat de fer arribar a les persones tot tipus de temàtiques i fer-ho d’una manera molt sensible. A RAC1 ens agrada tractar temes que puguin tocar a molta gent com el de la salut mental, i poder-ho fer comprensible per la gent que potser això no ho viu. La ràdio té la capacitat de posar-se molt a dins de les cases i les persones i t’absorbeix d’una manera que seria el millor mitjà per donar veu a la salut mental.

 

Quina imatge creus que donen els mitjans sobre la salut mental?
Cada cop es dóna més espai per parlar d’aquests temes, potser són temàtiques que fa uns anys no se’n parlava, encara que no sabria dir-te el motiu, però tinc la sensació, en tots els anys que he estat a la ràdio, que cada cop són més sensibles a aquests temes i que quan es plantegen a les reunions del programa les temàtiques que es poden tractar, doncs cada cop s’obre més a parlar-ne. Això fa que cada cop es vagi familiaritzant més tothom i el dia que algú de nosaltres viu una situació així té la capacitat de saber que això pot passar-li a qualsevol. És fàcil que a totes nosaltres ens afecti alguna cosa de manera mental, ja sigui a petita o a gran escala. Des del dia a dia de la ràdio, fer que la gent sigui conscient d’això és clau i cada cop des d’aquí s’aconsegueix fer més i som més sensibles amb aquests temes, o també pot ser que cada cop anem coneixent més persones que estan passant per aquestes situacions.

 

“A RAC1 ens agrada tractar temes que puguin tocar a molta gent com el de la salut mental”

 

Mirant l’univers és un llibre infantil on expliques amb rigor científic l’univers a nens i nenes. Creus que la salut mental també s’hauria d’explicar des de petits?
Qualsevol temàtica s’ha d’explicar als nens i nenes petites. Ara que sóc mare veig que hi ha temes que fa uns anys ni se’n parlava i es donaven per suposats i crec que és molt important, i a casa ho aplico, anar explicant els nens i nenes tot el que pot passar a la vida, sempre dins un vocabulari que el puguin entendre. Incloure la salut mental als més petits és molt important perquè si es troben amb algun problema els serà més fàcil de gestionar i de normalitzar. Jo quan estic malament per alguna cosa i la meva filla em pregunta perquè ploro, jo li intento dir el perquè. Té tres anys i no sé si ho estic fent bé, però crec que si ella veu que la mare pot plorar perquè no està bé farà que tot sigui més fàcil. Jo recordo que de petita el que es feia és no exterioritzar certes coses davant els més petits, però crec que la clau, tant en salut mental com en altres àmbits, és que de ben petits els infants es familiaritzin. Tot seria més fàcil, tindríem un pas més avançat que els grans, que no ho vam tenir de petits.

 

Fa uns anys que et vas fer coneguda a RAC1 i no has parat de treballar, t’ha afectat d’alguna manera aquest salt al món públic?
Tot ha sigut molt positiu. Potser la figura que tenim les meteoròlogues és molt agradable i la gent quan es dirigeix a tu sempre és en positiu, excepte quan t’equivoques en els pronòstics. Som persones que no arribem al nivell de certes presentadores de televisió que són molt més mediàtiques, nosaltres som un satèl·lit dins d’aquests programes. Per això quan passem a ser conegudes no arribem a ser-ho tant com perquè ens afecti molt.

 

monicausart2

 

I els dies que no encertes el pronòstic?
Sobretot des de que hi ha xarxes socials, hi ha tota una comunitat de gent que li és molt fàcil criticar la feina que fas, i potser aquests són els dies que portem pitjor. És una feina que fas amb tot el rigor que pots, consultes uns mapes, obtens una informació i la transmets a la gent, no t’estàs inventant res ni estàs prenent cap decisió. Si després la meteorologia acaba fent una altra cosa això no està a les teves mans. Llavors, els dies que no encertes del tot el pronòstic, et capfiques més en aquests comentaris negatius, i fins i tot et pot acabar influint en que aquell vespre te’n vagis a dormir un punt més baixa d’ànims. En canvi, un dia et fan 10 de molt positius i els gestiones molt bé, però et fan només un negatiu i potser aquell dia a l’hora de sortir en antena a fer el pronòstic tinguis un punt d’inseguretat. Fins i tot, amb el tema de les dones, et diria que molts comentaris, sobretot a la televisió, són a nivell físic i no pas relacionats amb la informació que estem donant. A la ràdio aquesta qüestió queda més dissimulada, encara que tirem molt de xarxes socials i públicament se’ns acaba coneixent.

 

Com portes llavors l’estrès del dia a dia?
L’estrès en el dia a dia no m’afecta si s’acaba complint el pronòstic però si després de tota la feina, el pronòstic no és bo, aleshores aquí sí, perquè s’acumula tota aquesta energia que has invertit en fer la teva feina. Normalment a Catalunya, a nivell meteorològic, poca cosa passa, però un dia de riuades pot haver conseqüències greus si no ho comuniquem com toca. Aquests són dies que fins i tot et planteges les coses i dubtes de la teva feina. Quan tinc dies així arribo a casa i ho aboco tot i qui ho pateix és la gent més propera, a més és un dia que acabo més resignada i més trista. La gent no veu el mal que fa amb aquests comentaris, són els que et poden enfonsar, però momentàniament. A nosaltres ens serveix molt fer teràpia entre meteoròlegs/gues per veure què ha fallat, quines són les maneres de defensar-nos, fins i tot de trobar explicacions, i això ens ajuda a arribar a casa una mica més tranquil·les.

 

En la teoria, la meteorologia és un camp que no té res a veure amb la salut mental, però a nivell emocional creus que el clima afecta la salut mental?
Hi ha molts fenòmens que poden afectar, començant per les hores de llum. Als països on a l’hivern hi ha molt poques hores de llum s’han fet estudis on s’ha vist que la gent està més baixa d’ànims, més deprimida, s’ha relacionat fins i tot amb el suïcidi. També els vents, la humitat i la pressió poden provocar migranyes, dolors de cap i més son. Tots aquests canvis de temps et poden provocar aquestes situacions que de rebot provoquen que estiguis d’una manera o d’una altra. Les migranyes poden ser provocades per un vent molt sec que ve del Sàhara i acaben afectant al dia a dia de la gent.

 

“És fàcil que a totes nosaltres ens afecti alguna cosa de manera mental i fer que la gent sigui conscient d’això és clau”

 

Al llibre Atrapades en el temps es presenten 15 testimonis de dones lligades a la meteorologia que reflexionen sobre el canvi climàtic, el futur del planeta i els reptes socials. Quin testimoni et va fer pensa-hi més sobre aquests temes?
Vaig veure que moltes de les dones posaven sobre la taula el canvi climàtic i estaven molt esperançades en que hi ha moltes coses a fer. Em vaig fixar en la tendència de les 15 dones a ser optimistes. Jo porto molts anys volent donar veu al canvi climàtic i no me la donaven, i per això sempre he tingut una visió més pessimista perquè fora del món científic costa molt que la gent estigui per aquest tema. I en canvi, llegint l’opinió d’aquestes 15 dones em va donar la sensació que totes elles tenien molta més força i energia positiva que no pas jo.

 

La gent ha patit molt psicològicament amb la pandèmia i el confinament, com ho has viscut tu?
Va ser complicat per la meva filla i perquè no teníem cap sortida a l’exterior. Per la feina vam haver de teletreballar i cada mitja hora havia de connectar en directe a la ràdio i això era una tensió i un estrès constant. Me n’anava a dormir pensat com ho faria a l’endemà si la meva filla es llevava i volia a la mare sí o sí i jo estava en un directe. Això em provocava molta angoixa en les primeres hores del día, i quan arribaven les 9 del matí ja em relaxava i tot es concentrava en preparar activitats perquè la meva filla estigués distreta, et diria que ho vam portar pitjor la meva parella i jo que ella. Patíem també per ella pel tema de la socialització, no estar a l’aire lliure, no veure la llum del sol, no poder jugar fora, però després en tornar a la llar d’infants hem vist que no hi ha hagut repercussions.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail