“No seguir el ritme del pacient és un acte d’agressivitat”

El Psicodrama és una tècnica que deriva de la Psicoteràpia que es pot definir com “la capacitat de veure’t a tu mateix des de fora”. Normalment es divideix en tres fases: “caldejament, dramatització i comentaris” i el més important és “ficar a la persona en acció”.

Patricia Boixet 01 copia

Escrit per: Laura López

 

Patricia Boixet, Psicòloga, psicodramatista, coach i actriu

 

S’ha parlat molt del Psicodrama, però podria donar la seva visió personal sobre el seu significat?
Jacob Levy Moreno va dir: “Jo em trauré els meus ulls, tu et trauràs els teus. Jo posaré els meus a la conca dels teus, i tu posaràs els teus a la conca dels meus. I així tu em podràs veure amb els meus ulls i jo et podré veure amb els teus”. El Psicodrama va més enllà de la empatia, és que jo et veig, em poso al teu lloc i en la teva situació i m’adono del malament que ho estàs passant. És la capacitat de veure’t a tu mateix des de fora.

 

Quina sol ser la temàtica de les sessions de Psicodrama?
La temàtica sempre és com sorgeixi, no està predeterminada. En l’etapa de comentaris, els que no són l’actor principal participen aportant el que més els ha tocat de la història del protagonista en la seva pròpia experiència. El grup va resolent i jo com a directora de vegades ni intervinc.

 

En quines parts es divideix una sessió de Psicodrama?
Al Psicodrama hi ha tres fases: caldejament, dramatització i comentaris. Hi ha una etapa en que el caldejament és inespecífic. El que fas és posar-ho tot dins l’olla, ho poses en l’acció i vas veient quin és l’emergent del grup. Llavors apareix un protagonista i es treballa amb aquesta persona. I l’emergent de grup no deixa de ser un emergent de tot el grup de persones que està treballant amb aquella escena. Així, a l’etapa de comentari, tothom aporta el que li ha cridat més l’atenció de tot el que ha passat el protagonista a l’escenari. Allò important és ficar a la persona en acció, que es vegi a ell mateix, i per això utilitzem moltíssimes tècniques de cohesió de grup.

Boixet2

 

Costa una mica imaginar-se el treball que realitza, com és exactament una sessió de Psicodrama?
A una sessió individual, la persona arriba i t’explica com li ha anat la setmana i tu li preguntes: com expressaries el que m’estàs explicant amb el teu cos? Llavors el jo auxiliar ho reprodueix i desprès li dius al pacient que posi paraules al que ha fet amb el seu cos. A més li pots posar música per a que entri en moviment i normalment hi ha una descàrrega emocional, va creant formes i va buscant vies diferents d’expressar-se. Desprès d’una escena pot ser que li vingui alguna imatge de la seva vida, llavors vas tirant del fil. Potser en una Psicoteràpia normal el pacient mai hauria parlat de la imatge de la seva vida de la que ha parlat a la sessió de Psicodrama.

 

Totes les persones que participen a una sessió de Psicodrama han de tenir el mateix problema o patologia?
Es pot ajuntar a persones amb diferents problemes, no fa falta que tots tinguin els mateixos. A més, és bo perquè la part sana d’una persona és diferent a la d’una altra i això ajuda al grup. Allò important és crear vincles sans. Ens agrada treballar amb patologies molt diferents perquè els pacients poden veure clarament el problema de l’altre, tothom fa de mirall. I és sa per a tu veure que, encara que tinguis un problema, el problema que té una altra persona no el tens tu perquè pots donar-li solucions per ajudar-li amb el seu problema.

 

Quina és la diferència entre una sessió de grup i una individual?
Per a treball individual caldeges al pacient per veure què diu. El que fas és crear situacions reals amb una sèrie de tècniques per no quedar-te en el discurs que et dona el pacient. El pacient quan et ve a veure ha intentat resoldre el seu problema per tots els mitjans. Amb el Psicodrama poses a la persona en acció el més real possible. Crees un espai, que és l’escenari, amb una sèrie de tècniques i sempre amb el jo auxiliar per accedir a la situació amb formes, com una espècie de roll-play. El que fas és treballar molt bé la metodologia per no inferir, no poses res teu. El jo auxiliar tampoc posa res seu, només fa de pantalla, de mirall.

 

Existeix alguna diferència entre fer Psicodrama amb persones amb trastorns a fer-ho amb persones que no els tinguin?
L’única diferència és que s’ha de fer una teràpia individual més llarga i que el pacient estigui medicat i compensat perquè sinó no processa la informació.

 

Ara la proposta que oferiu és el Psicoart en una obra de teatre sobre el maltractament, és a dir, realitzeu una obra de teatre amb un enfocament terapèutic i barrejada amb Psicodrama, com va sorgir aquest projecte?
La primera vegada que vam estrenar l’obra de teatre va arribar des de l’al•legoria al clown, eren escenes realistes, una tabula rasa on cadascú posava els seus continguts. Es va posar veu en off de forma experimental per a que cadascú li posés cara al maltractador. Després del teatre vam fer una xerrada enllaçant amb l’obra i la gent no es volia marxar, tots van començar a explicar les seves històries. Així que em vaig veure obligada a fer un fòrum psicodramàtic. L’obra està concebuda com la part de caldejament i després es treballa l’escena amb el protagonista. Ara volem representar ‘La porta tancada’ de Sartre sobre les relacions interpersonals. També volem fer teatre espontani, que el públic esculli els temes i els representi.

Danza 2

 

També utilitza música a les sessions.
La música es treballa a Psicodança, que és una tècnica del Psicodrama, i que va molt bé per a persones amb fibromialgia, per exemple. Però cal tenir molta cura amb la música perquè dirigeix. Depèn del tipus de música que posis la gent estarà d’un humor o d’un altre. S’ha d’esperar a veure com està el grup per posar la música que més s’identifiqui amb el seu estat en aquell moment. A Psicodança s’utilitzen a més molts elements intermediaris com teles.

 

És normal que la gent menteixi en explicar la seva història en una sessió de Psicodrama?
La gent no menteix, ven la seva història. Si menteix és que es creu les seves mentides. La mentida sempre s’acaba agafant perquè arriba un moment en que la persona es contradiu. Quan tires del fil sempre hi ha una paradoxa, una contradicció en el seu discurs. A més, les mentides que ens expliquem a nosaltres mateixos són diferents de les que expliquem als altres.

 

Quina és la relació entre el jo auxiliar i el director?
El jo auxiliar és com una eina del director per contactar amb el grup. El director el millor és que es quedi el més distant possible. Llavors el jo auxiliar connecta amb el grup emocionalment. Ha de reproduir el que fa el protagonista sense afegir res propi per a que serveixi de mirall al protagonista. Per això és important que el jo auxiliar tingui una formació psicoterapèutica i actoral molt important. Ha de tenir més bagatge actoral que el director i el director ha de tenir més formació de lectura de formes. Jo el que recomano és que el director porti moltes hores de jo auxiliar i que tingui molta pràctica llegint formes.

 

Existeix algun límit de persones per poder realitzar una sessió de Psicodrama?
A un enquadrament de Psicoart pot haver-hi 30 persones. L’important és que puguis tancar el tema que has obert. La típica persona que plora és millor no agafar-la perquè no tancaràs la sessió, i és important que es tanqui. La duració ideal són dues hores i és important que estigui oberta de temps al final. Tres quarts d’hora d’obra i dues hores de fòrum és l’ideal.

 

Ara està molt de moda el Coaching, té molta relació amb el Psicodrama?
El Coaching se sol utilitzar en empreses i està molt relacionat amb el Psicodrama. Els fas representar el que fan al seu treball i ells mateixos s’adonen que hi ha coses que no fan bé i després al fòrum proposen solucions. Com estàs jugant la gent es deixa anar. També s’aplica a les escoles, on normalment no es barregen adults amb nens. Encara que una vegada vaig fer un experiment a Madrid en que havia nens amb els seus pares i treballàvem la millor i la pitjor escena de la setmana. Vaig agafar la pitjor escena d’un dels nens i la vaig traslladar a l’empresa amb adults.

auenjaula

 

És difícil tractar amb adolescents?
En el cas dels adolescents, treballo sessions amb l’adolescent i després amb els pares. Quan l’adolescent veu el que ha fet des de fora comprèn com se senten els seus pares davant aquella situació. I li pots preguntar quina solució li posaria a aquella situació si ell fos el pare o la mare, i la majoria diuen que la solució és la mateixa que han aplicat els seus pares. L’adolescent entén que potser els seus pares no ho estan fent molt bé, però que és l’única solució que han sabut donar-li a aquella situació.

 

I amb una parella?
Normalment es treballa amb un jo auxiliar home i un jo auxiliar dona per a que puguin veure com són i el que fan. Tu pots veure molt clar el problema que té la parella però no pots dir res, han d’adonar-se ells mateixos. Has de deixar que tot segueixi el seu curs, i si no s’adonen del problema en la primera sessió serà a la quinta. No seguir el ritme del pacient és un acte d’agressivitat. Jo sempre vaig per darrere, mai dic el que ha de fer un pacient perquè ell ja sap el que ha de fer, el que passa és que no ho veu. No jutjo res.

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail