“Ningú és culpable de posar-se malalt, però sembla que si el problema prové del cap costa més acceptar-ho”
Pau Poch (El Masnou, 1993) és actor de teatre, cinema i televisió, una carrera que va iniciar de ben jove. El seu alter ego a la sèrie Merlí de TV3, on el podem veure actualment, és l’Ivan, un adolescent que pateix agorafòbia. Afirma que interpretar aquest paper l’ha ajudat a sensibilitzar-se sobre els trastorns mentals. La seva tasca de preparació per a interpretar el personatge ha sigut molt profunda a causa de la responsabilitat i respecte que sentia pel paper.
Llegeix més... Escriure un comentari
Reconèixer a un artista per la seva obra a vegades no és fàcil però aquest problema no existeix si parlem de la Pilarín Bayés (1941, Vic). Els seus dibuixos han il·lustrat gran part de la nostra infància i adultesa, i les cares rodones dels seus ninots ja formen part de la nostra vida. La Pilarín és una dona que ha entregat la seva carrera a divulgar a través de les il·lustracions i per això, en acabar la conversa ens diu: “Penso parlar amb l’editorial per veure si fem un tema sobre salut mental”. És un tema que a casa l’han viscut de prop i creu que el més important “és saber demanar ajuda”.
Ona Carbonell (Barcelona, 1990) és actualment la capitana de l’Equip Espanyol de Natació Sincronitzada. Va entrar a l’equip als 14 anys i, fins avui, ha competit en tres mundials júnior, cinc mundials absoluts, dos preolímpics i els Jocs Olímpics de Londres 2012. Té una vida molt planificada, però que li permet gaudir tant del seu treball com de la família, els amics i els estudis. Mai no ha patit un problema de salut mental, però, si algun dia el tingués, intentaria deixar-se ajudar.
Òscar Dalmau (Barcelona, 1974) és locutor, guionista i presentador de ràdio i televisió. Actualment codirigeix el programa de ràdio La competència a RAC1, presenta el concurs El gran dictat i, fins l’any passat, posava la veu en off al programa Caçadors de bolets, tots dos a TV3. Creu que als mitjans hi ha «una certa estigmatització» de les persones amb trastorns de salut mental, però també pensa que hi ha molta gent afectada que «ho amaga especialment a l'àmbit laboral».
Aina Clotet (Barcelona, 1982) és actriu, guionista i directora, i ha treballat en cinema, teatre i televisió. Filla del doctor Bonaventura Clotet, especialitzat en la investigació sobre el VIH, i germana del també actor Marc Clotet, Aina és una persona molt compromesa en la seva vida laboral i social. Ha participat en diverses campanyes solidàries i ha donat suport al moviment 15M. Creu que «caminem cap a un món més just, solidari i tolerant», però que la societat encara «necessita caminar molt cap a la tolerància i la integració».
Roger Pera (Mataró, 1973), fill del reconegut actor i actor de doblatge Joan Pera, va abandonar el 2014 de sobte la seva participació a l’obra Germans de sang. La companyia de teatre i els mitjans de comunicació van explicar que deixava l’espectacle per una depressió, però l’actor confirma a Joia que no és veritat, ja que el que ell té es un problema d’addicció a les drogues, encara que reconeix que «l’addicció neix de no tenir una bona salut mental».
Lídia Heredia (Badalona, 1971) és periodista i actualment presenta el programa Els Matins de TV3. És una persona conscienciada amb la salut mental: aquest any ha estat mestre de cerimònies en la celebració del Dia Mundial de la Salut Mental de Fòrum Salut Mental, i durant la seva vida laboral ha tingut contacte moltes vegades amb el sector de la discapacitat, com quan va presentar al 2008 La Marató de TV3. A més, a nivell personal, també ha viscut de prop casos de salut mental i és conscient que els trastorns ens poden afectar a tots i a totes.
Màrius Serra (Barcelona, 1963) és escriptor, periodista, traductor, enigmista, presentador de televisió i actualment presenta l’espai Enigmàrius a Catalunya Ràdio. La seva vida està plena de novel·les, relats, jocs de paraules, articles i mots encreuats, i ha tingut una relació estreta amb el món de la discapacitat arrel de la malaltia del seu fill Lluís. Malgrat haver passat per l’experiència de perdre’l, diu que la clau per sortir endavant ha estat «mantenir-ne la memòria i no dramatitzar». Aprofitem la saviesa que té amb les paraules per conèixer la seva opinió sobre la salut mental i la relació d’aquesta amb la llengua.
Ja fa molt temps des que Berto Romero (Cardona, 1974) va cantar «Tunéame, doctor» en un dels programes d’Andreu Buenafuente, on el vam poder gaudir en la seva faceta d’humorista i guionista. Des de llavors ha començat una carrera que no para de créixer. Parlem amb ell sobre salut mental mentre encara està passant la ressaca d’Ocho apellidos catalanes i es prepara per a la que vindrà amb la seva última pel·lícula, El pregón. Creu que la millor forma de contribuir a la sensibilització en salut mental és «parlant-ne obertament», i així ho ha fet.
Sònia Cervantes (Barcelona, 1974) és una de les psicòlogues més mediàtiques de l’Estat espanyol després d’haver passat, durant set temporades i un capítol de la vuitena (encara per estrenar), pel famós programa de Cuatro Hermano mayor. Ara que ja es considera l’expsicòloga d’aquest espai, ens explica que per ella va ser com una «teràpia televisada» que ha servit per mostrar com són els fills i les filles de la societat del benestar.
Campió dues vegades consecutives de Moto GP, i campió del món de 125cc i Moto2, Marc Márquez (Cervera, 1993) és un pilot de motociclisme experimentat, amb una carrera professional encara curta, però molt intensa. Es defineix com una persona “familiar i tranquil•la” i creu que “l’esport ajuda a relacionar-se i a sentir-se genial física i mentalment”. Aprofitem els seus pocs moments de tranquil•litat professional per parlar amb ell sobre salut mental.
La personalitat forta de l’única dona en coronar els 14 vuit mil a tot el món, Edurne Pasaban (Tolosa, 1973), s’ha forjat, entre altres coses, a base de patiment i superació personal. Al 2006 va viure una depressió que va superar demanant ajuda i per això va ingressar a un centre psiquiàtric, però també fixant-se un objectiu: pujar muntanyes, començant pel Broad Peak i fins arribar als 14 pics de 8.000 metres.