"Si s'acceptés més la vulnerabilitat i la fragilitat ens donaria més gust parlar-ne amb la gent i seria tot molt més humà"
Pau Roca (Barcelona, 1982) és actor i director de teatre. El seu últim treball a Les coses excepcionals, una obra que tracta el tema de la depressió però amb un toc de comèdia, li ha valgut molt bones crítiques. Diu que, encara que no té una relació directa amb la salut mental, li interessa molt la ment i els seus enigmes, i que és un camp en el qual s’ha d’aprofundir.
Llegeix més... Escriure un comentari
Carme Pla (Terrassa, 1966) és actriu de teatre, cinema i televisió. Membre i fundadora de la companyia teatral T de Teatre, també ha estat professora d’interpretació a l’escola de teatre El Timbal. L’interès per l’ésser humà en totes les seves complexitats forma part del seu ADN i de la seva professió. Diu que la salut mental i la gestió de les emocions formen part d’aquesta complexitat i ens fan ser com som. Considera que encara ens falta molt per aprendre del cervell humà, que és un òrgan que no deixa de sorprendre’ns.
Marc Ribas (Girona, 1976) es descriu com una persona enèrgica, i som testimonis d’aquesta gran energia en els programes Cuines i Joc de cartes de TV3, on el veiem encarar la cuina des d’àmbits diferents: darrere els fogons i com a jurat de cuina. Ens confessa que la tensió de la restauració l’enganxa, però que cal acostumar-se a aquesta pressió, perquè no és apta per a tothom.
L’actriu Aida Folch (Reus, 1986) va començar la seva carrera als 14 anys, però es va fer coneguda pel seu paper a la pel·lícula El artista y la modelo i a partir d’aquí no ha parat de treballar. Diu que el que més li agrada és interpretar personatges socials i que plantegin preguntes, i té molt a dir sobre els trastorns de salut mental perquè n’ha tingut l’experiència de primera mà per la seva mare.
La cara més coneguda del grup musical Els Pets, en Lluís Gavaldà (Constantí, 1963), ens parla de la salut mental en primera persona. Des de fa un temps viu a un poble d’Anglaterra, lloc escollit expressament per la pau emocional que li transmet, després d’haver passat per episodis aguts d’ansietat i depressió. La música però, segueix sent la seva eina més poderosa i ens confessa que li serveix “com a teràpia”.
Mariona Ribas (Sabadell, 1984) és actriu de televisió, teatre i cinema, activitats que combina amb estudis de Psicologia i Patronatge. Va començar a actuar amb 16 anys a El cor de la ciutat i actualment ha acabat la gravació de l’última temporada de la sèrie Amar es para siempre. Si parlem de salut mental, la Mariona té clar que l’obsessió per la imatge pot conduir a un trastorn de salut mental, i que la seva professió pot tenir «un objectiu docent».
Laia Sanz (Corbera de Llobregat, 1985) és pilot de trial, enduro i ral·li, i en el seu palmarès té més de 55 títols mundials i europeus. Acaba de finalitzar el Ral·li Dakar aquest mes de gener com a millor dona classificada, ja que hi ha obtingut l’onzena posició en la classificació absoluta. Parlant amb ella podem comprovar que és una amant de la seva professió, i l’enorgulleix saber que amb ella ha pogut trencar barreres i ser una referent per a moltes noies i dones que volen destacar en esports on habitualment competeixen homes.
En Roger de Gràcia (Barcelona, 1975) és un d’aquells periodistes de qui tenim oportunitat de conèixer-ne diverses cares gràcies a la diversitat de programes en els quals participa. Ara presenta Estat de Gràcia a Catalunya Ràdio, però l’hem vist de Mindundi al Polònia, parlant de llengua catalana al Caçador de paraules o provant diversos formats d’entrevistes a No serà fàcil i El sopar. S’etiqueta com a nerviós perquè diu que mai s’ha pogut estar quiet, com hem pogut comprovar durant la seva carrera professional.
Melani Olivares (Badalona, 1973) ha tornat als menjadors de les cases catalanes aquest hivern amb Benvinguts a la família i, encara que ja té dates per començar a rodar la segona temporada, ara està preparant l’obra de teatre Juntos a Madrid, on la família torna a ser la protagonista. La clau per controlar l’estrès i l’ansietat que li pot provocar el fet de combinar tants projectes personals i laborals alhora diu que és l’exercici i "prendre consciència de mi mateixa, dels meus i de l’espai".
Toni Soler (Figueres, 1965) ha decidit posar-se l’etiqueta de #Llunàtic, perquè diu que la seva mare sempre li deia això en referència al seu sentit de l’humor canviant. D’humor en fa i molt, sobre tot polític, amb el programa diari Està Passant i el setmanal de Polònia. Aquesta, però, no és la seva única activitat perquè també és un dels fundadors i actual articulista del diari Ara, empresari de la productora Minoria Absoluta, marit, i pare d’un nen i una nena. Ens confessa que encara no té clar si capitanejar tants projectes alhora perjudica o beneficia a la seva salut mental.
La Nina (Barcelona, 1966) és una de les actrius i cantants més consolidades del panorama teatral i musical del país. Amb més de 36 anys d’experiència a la seva esquena, ha participat en gran quantitat de musicals de gran èxit, en programes de televisió com Operación Triunfo i ha representat a l’Estat espanyol al Festival d’Eurovisió. Fa poc s’ha posat a la pell de Diana Goodman, una dona amb trastorn bipolar protagonista del musical Casi Normales.
El comunicador Vador Lladó (Mataró, 1971) és presentador i director del programa de ràdio matinal ‘Fricandó Matiner’ de RAC105 des de fa més de 10 anys. Explica que en un programa transgressor com el seu es fa humor amb molts temes, “però sempre que no siguin problemes d’altres persones, com la salut”, diu. L’han proposat per a presentar el nou programa de tardes de TV3 després de l’estiu i afirma que sent pressió per aquest nou repte, tot i que encara no en pot explicar gaires detalls.