Sol·licitar l'Ingrés Mínim Vital, una cursa d'obstacles
El passat mes de juny el Congrés dels Diputats va aprovar l’Ingrés Mínim Vital (IMV), que havia de servir per ajudar a combatre la pobresa a Espanya, una prestació que es posava en marxa arran de la pobresa sobrevinguda a causa de la Covid-19. La realitat, però, és que la pandèmia ha col·lapsat les oficines de l’Institut Nacional de la Seguretat Social i la gran majoria de persones que han sol·licitat aquesta prestació segueixen a l’espera d’una resposta per part de l’administració, un col·lectiu que depèn urgentment d’aquesta prestació per tirar endavant en el seu dia a dia i que en molts casos encara està pendent d’una resposta.
Llegeix més... Escriure un comentari
La crisi de la covid-19 és sanitària però també econòmica, i els centres especials de treball (CET) ho acusen molt, perquè a la dificultat econòmica d’haver de parar l’activitat o de treballar a mitges se’ls suma l’atenció a les persones treballadores que tenen una discapacitat. En aquests moments els CET han de multiplicar esforços per no tancar i veure abocats a l’atur els col·lectius als quals donen feina. Si la perdessin, els costaria molt més trobar-ne una de nova que a la resta de la població.
La transparència es pot considerar el punt de partida de la Responsabilitat Social Empresarial (RSE), ja que, per definició, sense ella la RSE no és possible. És també un indicador de coherència i, per tant, un signe de bona salut corporativa de l'organització. 
La inserció laboral és un pas més cap a la integració social i comunitària d’una persona. Aquest avenç suposa tot un repte, i encara ho és més per a les persones que han patit un trastorn de salut mental. És per això que trobar feina és un dels objectius principals de les entitats que es dediquen a donar suport al col·lectiu. Però buscar feina requereix una preparació prèvia, i aquí és on entren en joc els serveis prelaborals.
Segons els primer estudi fet a l’Estat espanyol sobre els efectes psicològics en els nens i les nenes durant el confinament, el 89% d’infants i adolescents presenta alteracions en el comportament i la salut emocional. Vegem, doncs, quins han estat els efectes emocionals més comuns durant el confinament i la tornada a l’escola, i com detectar-los a casa.
Segons un estudi vinculat a la Universitat Oberta de Catalunya, la salut mental del 46% de les persones espanyoles està en perill arran de la Covid-19, i 6 de cada 10 es van sentir deprimides durant el confinament. La crisi sanitària i l’econòmica que se’n deriva ha posat en risc la salut mental de la societat i, en particular, la d’aquelles persones que ja tenien un diagnòstic de salut mental.
En els darrers anys, la creixent arribada de Menors Estrangers No Acompanyats (MENA) ha posat aquest col·lectiu en el punt de mira. Entre 2016 i 2019 van arribar a Catalunya 6.600 menors immigrants, segons dades de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA). Vegem com afecta psicològicament a aquestes menors la migració des dels seus països d’origen.
Fa més de trenta anys que el Big Data és utilitzat per les empreses privades per millorar l’experiència de la clientela i l’eficiència dels processos de negoci en camps tan diversos com el transport, la banca, les assegurances i el comerç, entre d’altres, però encara no s’aplica de forma habitual en el Tercer Sector Social. Per això ens preguntem què és el Big Data i quines aplicacions té en el Tercer Sector.
Durant l’estat d’alarma i el posterior confinament a causa de la covid-19, la societat s’ha enfrontat a molts canvis. Des de les institucions i els comerços fins a les comunitats veïnals i la ciutadania, tothom ha hagut de prendre mesures ràpides i excepcionals per adaptar-se a la "nova normalitat". 
Per fer front a diverses necessitats socials no cobertes o insuficientment satisfetes, en els darrers anys han anat sorgint diverses iniciatives creatives. Aquests projectes innovadors són impulsats per les entitats catalanes enfocades al Tercer Sector.
Les desigualtats entre les persones més riques i les més pobres, tant a nivell estatal com global, se segueixen accentuant. De fet, segons dades de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), Espanya és el quart país europeu amb més desigualtats. Una fiscalitat més justa podria ajudar a reduir aquesta bretxa i beneficiar els col·lectius més vulnerables?
Cada any milions de catalans i catalanes fan la declaració de la Renda i decideixen si volen que el 0,7% de la seva factura fiscal vagi cap a l’Església o cap a les entitats socials (o cap a les dues o a cap de les dues), el que es coneix com "marcar la X Solidària". Quan es marca la casella de les entitats socials, com es reparteix el pastís a Catalunya? I les entitats socials, com poden demanar aquesta ajuda?