Durant l’estat d’alarma i el posterior confinament a causa de la covid-19, la societat s’ha enfrontat a molts canvis. Des de les institucions i els comerços fins a les comunitats veïnals i la ciutadania, tothom ha hagut de prendre mesures ràpides i excepcionals per adaptar-se a la "nova normalitat".
Per fer front a diverses necessitats socials no cobertes o insuficientment satisfetes, en els darrers anys han anat sorgint diverses iniciatives creatives. Aquests projectes innovadors són impulsats per les entitats catalanes enfocades al Tercer Sector.
Les desigualtats entre les persones més riques i les més pobres, tant a nivell estatal com global, se segueixen accentuant. De fet, segons dades de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), Espanya és el quart país europeu amb més desigualtats. Una fiscalitat més justa podria ajudar a reduir aquesta bretxa i beneficiar els col·lectius més vulnerables?
Cada any milions de catalans i catalanes fan la declaració de la Renda i decideixen si volen que el 0,7% de la seva factura fiscal vagi cap a l’Església o cap a les entitats socials (o cap a les dues o a cap de les dues), el que es coneix com "marcar la X Solidària". Quan es marca la casella de les entitats socials, com es reparteix el pastís a Catalunya? I les entitats socials, com poden demanar aquesta ajuda?
La crisi de la covid-19 és sanitària però també econòmica, i els centres especials de treball (CET) ho acusen molt, perquè a la dificultat econòmica d’haver de parar l’activitat o de treballar a mitges se’ls suma l’atenció a les persones treballadores que tenen una discapacitat. En aquests moments els CET han de multiplicar esforços per no tancar i veure abocats a l’atur els col·lectius als quals donen feina. Si la perdessin, els costaria molt més trobar-ne una de nova que a la resta de la població.
La transparència es pot considerar el punt de partida de la Responsabilitat Social Empresarial (RSE), ja que, per definició, sense ella la RSE no és possible. És també un indicador de coherència i, per tant, un signe de bona salut corporativa de l'organització.
La inserció laboral és un pas més cap a la integració social i comunitària d’una persona. Aquest avenç suposa tot un repte, i encara ho és més per a les persones que han patit un trastorn de salut mental. És per això que trobar feina és un dels objectius principals de les entitats que es dediquen a donar suport al col·lectiu. Però buscar feina requereix una preparació prèvia, i aquí és on entren en joc els serveis prelaborals.
Anticipar-se a com vols que et tractin quan et trobes en una situació mèdica, on la teva capacitat de decisió ha minvat considerablement, és possible mitjançant eines específiques orientades a expressar aquestes preferències. Quan l’anticipació la vol fer una persona afectada per un trastorn de salut mental, el procés es torna molt més complex, i no sempre es garanteixen els seus drets. Per això, són diverses les entitats que treballen per garantir-ne la implementació de forma ètica i respectuosa.
Segons un estudi vinculat a la Universitat Oberta de Catalunya, la salut mental del 46% de les persones espanyoles està en perill arran de la Covid-19, i 6 de cada 10 es van sentir deprimides durant el confinament. La crisi sanitària i l’econòmica que se’n deriva ha posat en risc la salut mental de la societat i, en particular, la d’aquelles persones que ja tenien un diagnòstic de salut mental.
En els darrers anys, la creixent arribada de Menors Estrangers No Acompanyats (MENA) ha posat aquest col·lectiu en el punt de mira. Entre 2016 i 2019 van arribar a Catalunya 6.600 menors immigrants, segons dades de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA). Vegem com afecta psicològicament a aquestes menors la migració des dels seus països d’origen.
Fa més de trenta anys que el Big Data és utilitzat per les empreses privades per millorar l’experiència de la clientela i l’eficiència dels processos de negoci en camps tan diversos com el transport, la banca, les assegurances i el comerç, entre d’altres, però encara no s’aplica de forma habitual en el Tercer Sector Social. Per això ens preguntem què és el Big Data i quines aplicacions té en el Tercer Sector.
Les mesures de conciliació i la racionalització dels horaris de treball són tendències a l’alça en moltes empreses i organitzacions a l’Estat espanyol, on es treballa una mitjana de 40 hores per setmana amb un horari de 9 a 20h aproximadament, segons l’Eurostat. Reorganitzar el temps per tenir una millor salut mental ja és un repte en la nostra societat; per això ens preguntem quins són els beneficis, en matèria de benestar emocional, del fet de disposar de mesures de conciliació laboral i personal.
Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org
