La complexitat de respectar la planificació anticipada en salut mental
Anticipar-se a com vols que et tractin quan et trobes en una situació mèdica, on la teva capacitat de decisió ha minvat considerablement, és possible mitjançant eines específiques orientades a expressar aquestes preferències. Quan l’anticipació la vol fer una persona afectada per un trastorn de salut mental, el procés es torna molt més complex, i no sempre es garanteixen els seus drets. Per això, són diverses les entitats que treballen per garantir-ne la implementació de forma ètica i respectuosa.
Llegeix més... Escriure un comentari
El passat mes de novembre la Generalitat de Catalunya va aprovar la creació del Programa d’abordatge intensiu i integral de casos de salut mental d’alta complexitat. Es calcula que, només a Catalunya, un mínim de 1.500 persones formen part d’aquest grup. Què són els casos de salut mental d’alta complexitat i què suposarà per a elles la creació d’aquest programa?
La Llei d'Integració Social de la persona amb Minusvalidesa (LISMI) contempla que les empreses i les organitzacions amb una plantilla igual o superior a les 50 persones han de reservar un 2% de la plantilla a llocs de treball destinats a persones amb discapacitat. Crear polítiques i mesures d’inclusió dins les organitzacions és un dels motors de la Responsabilitat Social Corporativa (RSE).
Els trastorns de salut mental són un dels problemes més freqüents a les aules però, alhora, el que més es desconeix tant per part de l’alumnat com de l’entorn educatiu. Coneixem dos dels programes més significatius que ajuden a resoldre aquest desconeixement a les aules catalanes.
Les mesures de conciliació i la racionalització dels horaris de treball són tendències a l’alça en moltes empreses i organitzacions a l’Estat espanyol, on es treballa una mitjana de 40 hores per setmana amb un horari de 9 a 20h aproximadament, segons l’Eurostat. Reorganitzar el temps per tenir una millor salut mental ja és un repte en la nostra societat; per això ens preguntem quins són els beneficis, en matèria de benestar emocional, del fet de disposar de mesures de conciliació laboral i personal.
A finals de l’any passat, el Congrés dels Diputats va tirar endavant una reforma de la llei electoral a favor de retornar el dret a vot a les persones incapacitades legalment per un jutge o una jutgessa. Es tracta d’una reivindicació que fa temps que fan molts col·lectius, com el de persones amb trastorns de salut mental. Fins ara, quan la família passava a tenir-ne la tutela, la persona perdia automàticament aquest dret per defecte. Aquesta modificació ha beneficiat 100.000 persones a nivell estatal. D’aquestes, 2.500 podran votar a les eleccions municipals de Barcelona el proper 26 de maig.
Les últimes dades de contractació a Catalunya indiquen que, en comparació amb els anys de la crisi, l’ocupació en el mercat laboral ordinari puja, però lentament. La població jove en edat de treballar és un dels col·lectius que es troba en una posició més difícil a l’hora de trobar feina. Si a més hi sumem una discapacitat, la situació és més complicada. Segons les darreres publicacions de l’Observatori del Treball, només un 0,46% del total de contractacions anuals correspon a persones amb discapacitat. Els col·lectius i les entitats representants de les diferents discapacitats continuen treballant per fer-hi front.
L’administració pública compta des de ja fa anys, com una opció sostenible, amb el Tercer Sector Social per contractar serveis d’atenció a les persones. En els darrers anys, però, el Tercer Sector Social ha reclamat que els seus serveis siguin més valorats per fer front a les empreses mercantils, que sovint els treuen feina oferint uns preus més econòmics per la prestació, però baixant el nivell de qualitat. Descobrim quina és la situació dels serveis d’atenció a les persones i quins beneficis poden portar els canvis dels propers anys.
L’ocupació en el Tercer Sector va en augment cada any i el 74% de les persones contractades són dones, en un sector on l’activitat principal és la cura i l’atenció a les persones. Vegem com aquesta realitat impacta en l’equitat de gènere.
La socialització de les persones amb trastorns de salut mental és un dels objectius principals de les entitats dedicades a ajudar i donar suport a aquest col·lectiu, i una de les vies per aconseguir-lo és l’ocupació del temps lliure a través d’un club social, com una via d’apoderament i no només com un espai d’entreteniment. Analitzem dos tipus de funcionament i gestió de clubs socials i com aconsegueixen aquesta socialització.
Pot sobtar-nos anar a una visita mèdica al CAP i sortir-ne amb una prescripció on no hi ha apuntat cap medicament, i on en canvi ens han receptat el taller de ioga al centre cívic, un club de lectura o el servei de recerca de feina d’una entitat del barri. Aquest és l’objectiu dels centres de salut a Catalunya per a les persones que transmeten a la consulta malestar psicològic. Amb la ja coneguda Prescripció Social, l’Atenció Primària vol millorar el benestar de les persones vinculant-les més a la comunitat, i aconseguir així baixar el consum de psicofàrmacs.
El passat mes de novembre la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya va publicar l’Informe de resultats del Baròmetre del Tercer Sector Social, on es donen, entre d’altres, dades de la situació de diversos col·lectius respecte a diferents àmbits. La salut mental se situa entre els tres primers col·lectius en els quals s’atenen més persones amb necessitats especials, juntament amb pobresa i exclusió social, i discapacitat (sensorial, física i intel·lectual). Coneixem la situació de la salut mental en els àmbits de la cultura, el treball i l’habitatge.