Radiografia de l’assetjament escolar

assetjament

Podríem viure amb tranquil·litat si constantment sentíssim que estem amenaçades de mort? Aquesta sensació és equiparable a la que viuen cada dia el 9% dels nois i noies catalans entre 12 i 16 anys a les seves escoles i instituts. Aquest patiment psicològic, conseqüència de l’assetjament constant que pateixen per part de companys i companyes, és tan gran que pot arribar a desencadenar trastorns de salut mental.

Escrit per: Patricia Matey


El panorama actual a les aules catalanes, segons l’últim informe de Save the Children, constata que 7 de cada 10 infants diu haver rebut insults a l’escola, i el 35% cops físics. Això se li ha de sumar el salt que ha fet l’assetjament escolar passant de les aules fins arribar a les pròpies cases, ja que el 7% diu que ha estat víctima  a través de les xarxes socials.

Enrique Pérez, president de l’associació espanyola per a la Prevenció de l’Assetjament Escolar (AEPAE), detalla que “en els últims tres anys hem arribat a un punt d’inflexió. El mòbil, i internet, estan contribuint a amplificar l’assetjament i que aquest ja no es produeixi només a les escoles sinó que arribi a la pròpia casa de la víctima”.

Saber distingir entre assetjament i confrontació entre iguals és molt important per tenir clar quin tipus d’intervenció han de realitzar les persones adultes davant d’aquesta situació amb els infants. “En l’assetjament –explica Jordi Collell, membre de l’Observatori Internacional de la Violència a l’Escola- existeix un desequilibri de poder, un abús per part del més fort, i no imprimeix caràcter sinó que pot representar un vertader procés de victimització”. En canvi, una confrontació entre iguals “forma part del procés evolutiu i del coneixement dels límits”.

Un cas real
La Laura –nom fictici perquè prefereix mantenir-se en l’anonimat-  ara té 19 anys però quan tenia set va començar a patir assetjament per part d’una de les seves amigues. “Em baixava els pantalons al pati, em treia el berenar, es burlava de mi davant de tothom o em donava cops”. Al principi va pensar que es tractava d’una broma però al final es va acabar sentint malament.

“Em seguia, no podia fer cap mena de proposta i no em deixava estar amb la resta de companys i companyes. Sempre m’amenaçava amb matar el meu pare i la meva mare si explicava alguna cosa”, detalla. El resultat de tot això es va traduir en que la Laura no va anar a cap festa més d’aniversari, “ella no em deixava que em convidessin”, i un dia li va dir a la seva mare que no volia anar a escolar perquè es trobava malament.

En aquell moment la seva mare va començar a preguntar-li què passava amb el berenar i perquè no volia anar a cap festa d’aniversari, “i li vaig explicar tot”, diu la Laura. La reacció de la seva mare va ser molt clara: només quedaven 15 dies d’escola per començar les vacances d’estiu i “vam deixar d’anar a classe durant aquest dies jo i les meves dues germanes”. L’últim dia de classe va anar tota la família a l’escola i la seva mare “li va preguntar a la directora com era possible que tres nenes d’una mateixa família no vagin a  classe durant 15 dies i no els hagin trucat per saber què passava”.

Les paraules de l’escola, explica Laura, van ser molt colpidores: “Sabíem que passava alguna cosa però no sabíem com manejar-ho per posar-hi fi. Hem decidit apartar a la nena acusadora per a que no torni a succeir”.

La reacció de les víctimes
Enrique Pérez té molt clar que en el moment en el qual “una persona menor va a l’escola passant por i patint perquè li tornaran a tocar o insultar és assetjament”. Creu que moltes vegades es tendeix a valorar la seva incidència quantificant només els casos greus “i això és un error perquè no només és violència física l’assetjament, també ho és la psicològica i verbal, que poden generar les mateixes seqüeles o pitjors”. I afegeix que alguns nens i nenes “psicomatitzen molt ràpid el problema i altres poden tardar fins a dos anys en explicar-ho”.

José Luis Carrasco, catedràtic de Psiquiatria i cap de la Unitat de Comportament i Trastorns de la Personalitat de Quirón-Ruber, explica que “l’assetjament escolar produeix uns danys moltes vegades irreversibles a l’autoimatge personal i al posterior desenvolupament de l’autoestima, i en anys posteriors a l’adolescència causaran inseguretat personal, ansietat i por al fracàs social”.

A més, explica el doctor Carrasco, “l’assetjament escolar apareix amb una alta prevalença en trastorns de salut mental com la depressió, el trastorn bipolar o les conductes alimentàries i dóna lloc a personalitats fràgils i vulnerables”.

De la mateixa opinió és José Ramón Pagés, coordinador nacional de la Fundació ANAED, especialitzada en depressió: “donava la nostra experiència tenim la certesa que l’assetjament escolar és un dels grans detonants de les depressions infantils i juvenils. L’estat de por, vigilància, de temor a que en qualsevol moment t’agredeixin, és una cosa que costa molt superar i necessita de molt temps”.

Existeixen estudis que ressalten les conseqüències de patir assetjament escolar, un d’ells, realitzat a Finlàndia, demostra que els nens i nenes que han estat víctimes tenen més riscos de suïcidar-se abans dels 25 anys, i conclou l’estudi dient que “les nostres dades recolzen activament que l’equip mèdic indagui sobre l’assetjament durant les revisions mèdiques dels primer anys escolar”.

 assetjament2

Per què assetgen i per què ho permet la resta
Segons l’Associació Americana de Psicologia (APA), “els nens i nenes amb problemes d’autoestima assetgen a altres per sentir-se millor, inclús els infants o adolescents que tenen certa popularitat i acceptació poden tenir tendències cruels”.

En tots els escenari de maltractament entre iguals, hi ha una persona acosadora i altres persones que observen el que passa, explica Andrés González, coordinador del Grup d'investigació de l'ICE sobre violència i assetjament escolar, “és imprescindible ser conscients que el maltractament escolar passa ineludiblement pel reforç de la conducta agressora per part de les persones espectadores, i no fer res és fer molt mal”.

Una de les millors estratègies per fer front a aquest tipus de maltractament és fomentar l’empatia entre nois i noies. “Se’ls ha d’ensenyar a posar-se al lloc de les altres persones, i així es treballa sobre les persones espectadores per ensenyar-les que han de ser conscients que amb la seva actitud reforcen la conducta de la persona que està assetjant”, aclareix González.

Treballar la prevenció, creuen les persones expertes, és la clau per resoldre aquest problema.  El president de l’associaciáció AEPAE denuncia que “actualment assumim que l’única forma d’afrontar l’assetjament escolar és actuar quan ja s’ha produït però el número de víctimes només baixarà si hi ha una autèntica sensibilització amb les famílies i els centres escolars”, i afegeix que les dades diuen que “8 de cada 10 escoles encara actuen de forma incorrecta o tard i són els pares i mares els que es carreguen tot el problema”.

Les tutories individuals i grupals són una bona eina per realitzar aquesta prevenció, així ho creu Pilar Esperalba, directora pedagògica de l’escola López Torrejón de Badalona, “el treball de les tutories és un recurs important en el procés de participació, conscienciació, prevenció i desenvolupament de programes d’intervenció sobre la convivència a l’escola”, explica, i creu que es poden adaptar com una mesura contra la desmotivació i el fracàs, “no únicament curricular sinó també personal i social”.

Europa investiga l’assetjament escolar
El programa Horizon 2020 de la Comissió Europa s’està encarregant de la supervisió de l’estudi que estan portant a terme diversos països sobre la influència de l’assetjament escolar i adolescent en el desenvolupament dels trastorns de salut mental.

Aquest estudi vol adquirir una visió panoràmica sobre la dimensió del problema de diversos països i sobre la seva relació amb els trastorns de salut mental i psicològics. L’Estat Espanyol participa amb tres grups d’investigació de la xarxa d’investigació en salut mental Cibersam, que estudiarà la prevalença nacional del problema, la relació de l’assetjament amb els trastorns de personalitat i els possibles predictors psicològics i genètics que fan a les persones joves més susceptibles de patir-ho.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail