L'assignatura pendent de les aules

materialescolarTractar la salut mental a les aules és un tema pendent davant l’augment de la discriminació i l’estigma en l’alumnat. La falta de coneixement del diagnòstic, d’eines adequades i de professorat especialitzat són els motius pels quals els alumnes i les alumnes amb trastorns de salut mental continuen sense rebre un tracte adequat als centres educatius.

Escrit per: Patrícia Matey

Molts alumnes s ’han topat amb la discriminació en l’àmbit educatiu pel fet de tenir un trastorn de salut mental, segons l’entitat Obertament, que evidencia aquesta realitat a través de l’informe «L’Estigma i la Discriminació en Salut Mental. Catalunya 2016», elaborat dins la campanya discriminaciozero.org. La recerca ha estat elaborada per la Universitat Autònoma de Barcelona i la consultora social Spora Sinergies.

 

Raquel Montllor té 42 anys. Va créixer entre els insults i les amenaces dels companys i companyes i sota la indiferència i la condescendència del professorat. Va estudiar Educació Social i Psicopedagogia i té un Màster en Educació Especial. «Des dels quatre anys vaig voler ser mestra per protegir els nens i les nenes de tot allò que jo estava passant. Sempre he tingut dificultats d’aprenentatge, però no en sabíem el motiu. A quart de Primària anava a un centre de dislèxia i allà em van confirmar que, evidentment, tenia dificultats. Però no va ser fins acabar la carrera quan em van confirmar que tenia un Trastorn de Dèficit d’Atenció (TDA)», confirma. Durant tota la seva vida va intentar sobreviure a l’escola camuflant-se entre la gent, la qual imitava per passar desapercebuda. Els professors i les professores li deien que era desorganitzada i que li faltava planificació. Mentre sofria assetjament escolar, tothom mirava cap a un altre costat. Posteriorment, en la seva etapa laboral també ha tingut problemes. De fet, algunes vegades les seves superiors no la deixaven entrar a les aules i la tenien a la biblioteca o vigilant el pati. «És molt dur viure així, sense saber què et succeeix i amb la incomprensió de les persones que t'envolten», afirma.

 

La discriminació reiterada
Aleix Caussa, un dels autors de l’estudi i codirector de Spora Sinergies, reconeix que «la discriminació i l’estigma en l’àmbit educatiu s’assembla molt a la que es produeix en l’àmbit laboral. Les persones oculten el seu trastorn mental per por a l’estigma. No poden explicar qui són, ni obrir-se, perquè en temen les conseqüències». A les aules, la majoria d’alumnes prefereixen ocultar l’existència d’un trastorn de salut mental, i en cas de comunicar-ho, ho fan de forma parcial.

 

Un dels motius pels quals pot produir-se aquesta situació és perquè el professorat principalment utilitza la seva experiència, el que ha viscut, per abordar aquestes situacions. «Ens comenten que no hi ha informació, coneixements ni protocols, i tot queda a la mercè de la seva bona predisposició. Hem de tenir en compte que atendre les necessitats especials d’alumnes amb un trastorn de salut mental pot suposar al professorat haver de sortir de la zona de confort. Això pot generar una sensació de por i desprotecció. Com més recursos tingui l'entorn educatiu per garantir les oportunitats a aquest alumnat, menys estigma i discriminació hi haurà», recalca.

 

pujantescales

 

Les dades
Els resultats de la recerca de Spora Sinergies revelen que un 18,9 % de les persones amb trastorn de salut mental han rebut tracte discriminatori dins els centres educatius per part del professorat, i un 29,5 % per part de l’alumnat. Entre aquests comportaments, els més habituals són l’evitació i el rebuig (8,1 %), com ara mitjançant l’exclusió de les dinàmiques que fa la resta de companys i companyes de curs per part de l’equip docent. En el cas dels companys, un 14,3 % reconeix que se n’allunya o li impedeix participar en les activitats escolars grupals.

 

Així mateix, la sobreprotecció i el control són altres comportaments discriminatoris que han revelat que pateixen el 15,2 % de les persones amb trastorn de salut mental en l’entorn educatiu. I, finalment, l’escarni: «El 5,2 % de l’alumnat ha rebut burles, ha estat culpabilitzat, menyspreat o ridiculitzat per comportar-se de forma diferent a la resta; una xifra que augmenta fins al 10,8 % en el cas dels companys i les companyes que els ridiculitzen», afegeix el document.

 

Ferran D. Montey, activista d’Obertament, explica la seva experiència durant l’etapa escolar. Reconeix que «ocultar-se, viure en el silenci, no ajuda ni les persones afectades, ni els professors i les professores, ni els companys i les companyes». Ferran sempre ha cregut que tenia ansietat infantil. No li ho van arribar a avaluar; ho confonien amb timidesa, com si fos un nen retret. El seu problema va ser que no va rebre atenció mèdica i que va ocultar tant al col·legi com a casa les seves ansietats i angoixes. Ningú no sabia com se sentia. Va buscar ajuda amb 23 anys, i ara en té 27. «Tot això em va fer patir una veritable angoixa pel que fa al procés de socialització. Crec que per a les persones professionals de l’educació és difícil saber quan hi ha un problema. Per això, jo recomano als nois i les noies que estan passant el mateix que jo, i a d'altres que pateixen trastorns diferents, que ho expliquin a algú de confiança».

 

Camins cap a la solució
Aleix Caussa aporta el punt de vista del professorat i exposa les possibles vies que poden ajudar a solucionar aquesta situació: «Les persones professionals de l’educació consideren que els principals motius que dificulten oferir un tracte adequat a les persones amb trastorns de salut mental a l’aula són el desconeixement del diagnòstic, la falta de persones professionals especialitzades i la falta de coneixements i eines per donar una bona resposta educativa a les persones afectades».

 

Per tot això, creu imprescindible «l’existència d’un marc d’intervenció on puguem treballar entre tots i totes en l’elaboració i la facilitació d’eines a les persones professionals per a la detecció i l’abordatge d’aquests casos».

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail