El què, el qui i el com de les urgències psiquiàtriques

UrgenciesPsiquiatriques 1Parlem amb tres hospitals de referència de Barcelona per conèixer el recorregut que fa una persona des que arriba a les urgències psiquiàtriques fins que és donada d’alta de l’ingrés.

Escrit per: Beatriz Castillo

A Catalunya cada any són hospitalitzades per raons de salut mental més de 25.000 persones, segons dades de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya. Per a moltes d’elles i de les seves famílies és el primer cop que viuen aquesta experiència i desconeixen els procediments i els recursos que tenen al seu  abast.

 

El primer que hem de saber, ens diu el doctor Josep Antoni Ramos Quiroga, cap del Departament de Psiquiatria de l’hospital Vall d’Hebron, "és que, quan una persona està vivint una situació relacionada amb la salut mental que no pot controlar i necessita ser atesa el més aviat possible, el que ha de fer és dirigir-se a les urgències de l’hospital públic que li quedi més a prop en aquell moment, sigui o no el seu hospital de referència", explica.

 

El perfil de la persona que arriba a urgències psiquiàtriques, explica el doctor Jordi Blanch, cap de secció de Psiquiatria de l’hospital Clínic, és molt variat: "Persones amb atacs d’ansietat, temptatives de suïcidi, angoixa, trastorns psicòtics o de personalitat". La meitat, però, "són portades a l’hospital per la família o el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i no per voluntat pròpia".

 

Només a urgències psiquiàtriques de l’Hospital del Mar, apunta el doctor Luis Miguel Martín, director de la línia assistencial del Parc Salut Mar, són ateses cada any més de 8.800 persones, de les quals es queden ingressades un 8%. En el cas de la Vall d’Hebron, atenen unes 4.000 persones i n’ingressa el 4%. El Clínic, però, encara que és un hospital més petit que els dos anteriors, "com que està en una ubicació tan cèntrica de la ciutat, acabem atenent unes 5.500 persones a les urgències psiquiàtriques, moltes d’elles estrangeres, de les quals l’11% són ingressades", explica el doctor Blanch.

 

UrgenciesPsiquiatriques 2Primera parada: Urgències
Un cop la persona es troba a urgències per símptomes relacionats amb la salut mental, la primera parada que fa és visitar-se amb un infermer o una infermera, que realitzarà un triatge per descartar que la persona necessiti ser atesa en medicina general o en altres especialitats. "Això es fa perquè a vegades podem pensar que una persona té una crisi d’angoixa i el que realment té és una angina de pit", explica el doctor Ramos Quiroga, "o perquè abans de ser atesa en psiquiatria necessita passar per una altra especialitat amb més urgència".

 

Un cop s’han descartat la medicina general i altres especialitats, la persona passa a la unitat d’urgències psiquiàtriques. "Les urgències psiquiàtriques estan aïllades i la pacient pot entrar acompanyada de la família a la sala d’espera", explica el doctor Blanch. En el moment de la visita, però, depenent del tipus de símptomes que estigui tenint, entrarà sola o acompanyada de la família.

 

UrgenciesPsiquiatriques 3Segona parada: El box
Si l’equip mèdic decideix que aquesta persona necessita estar un període de temps en observació, la ingressa en un box. "Per a nosaltres les urgències psiquiàtriques, a més de fer les funcions d’urgències, també fan la funció de cures intensives: per això, quan una persona, per la seva situació psicopatològica, no pot ser ingressada encara a planta o no està en situació de marxar a casa seva, estarà al box fins que tingui una situació més estable", apunta el doctor Ramos. A la Vall d’Hebron intenten que les persones no passin més de 24 hores  a urgències psiquiàtriques, però "no ens marquem un temps perquè no són les urgències típiques d’un hospital". Durant l’estada, l’equip mèdic valora si la pacient s’ha de quedar ingressada o si se li pot fer un seguiment amb medicina primària i al centre de salut mental. Blanch concreta que, "abans de sortir d’urgències, la persona marxa, ja sigui a fer l’ingrés a planta o bé a casa seva, amb un informe. A més, si marxa a casa li donem dia i hora per al centre de salut mental".

 

UrgenciesPsiquiatriques 4Tercera parada: L'ingrés
Si l’equip mèdic ha decidit que la persona necessita ser ingressada, la primera decisió, en el cas del Clínic i de Vall d’Hebron, és si serà un ingrés de curta estada (persones agudes) o de llarga estada (persones subagudes). "Els ingressos de curta estada solen ser d’una setmana, i els de llarga estada, de quinze dies", explica Ramos. En el cas de l’Hospital del Mar, la persona passa primer a la unitat de persones agudes, "i segons la seva situació es quedarà a agudes o passarà a subagudes", diu el doctor Martín.

 

Els tres hospitals tenen aliances amb altres centres per fer les derivacions de subagudes. En el cas de  Vall d’Hebron, amb Sant Rafael; en el del Clínic, amb Sant Joan de Déu; i en el de l’Hospital del Mar, amb el Centre Fòrum.

 

Quan s’ha pres la decisió que la persona serà ingressada, el mateix equip mèdic de l’hospital ha d’informar-se del lloc de residència de la pacient; la informació indica en quin hospital li toca ser ingressada, i és el mateix hospital qui s’encarrega de contactar amb el centre on es realitzarà l’ingrés.

 

Un cop s’ha decidit el tipus d’ingrés i l’hospital on anirà, una zeladora acompanya la pacient, explica el psiquiatra Josep Antoni Ramos, "ja sigui en cadira de rodes quan la pacient fa l’ingrés al mateix hospital, o bé en ambulància, perquè l’ingrés el fa en un altre centre que li pertoca".

 

UrgenciesPsiquiatriques 5Quarta parada: Estada a l'hospital
Durant l’ingrés, cada dia la persona rep visites de la psiquiatra i també de la psicòloga, si necessita avaluacions psicològiques. A més, "la pacient troba espais comuns on es pot relacionar amb les altres pacients, o espais on pot llegir i relaxar-se, a més de poder rebre visites i trucades de família i amistats, en funció de la seva patologia i de com es trobi", remarca Ramos. Durant l’estada a l’hospital, les activitats principals que es fan són psicoeducatives amb l’equip d’infermeria, explica el doctor Blanch, "com ara de l’àmbit de la higiene de la son i l’alimentació o, en el cas de les persones que ingressen per drogues, amb grups d’ajuda i de motivació".

 

 

 

 

UrgenciesPsiquiatriques 6

Cinquena parada: L'alta
Quan arriba el moment de deixar l’hospital, "totes les persones surten amb un informe i amb una cita amb dia i hora amb el seu centre de salut mental". Si la situació és nova per a la persona, explica Ramos Quiroga, "una professional infermera va a veure la pacient abans de donar-li l’alta per explicar-li com funciona el centre de salut mental". Els centres de salut mental són serveis bàsics d’atenció ambulatòria on s’atenen les persones que tenen necessitats d’atenció de salut mental que van més enllà de l’atenció que es dóna al Centre d’Atenció Primària (CAP).

 

 

 

 

UrgenciesPsiquiatriques 7Alternatives a l'ingrés
Barcelona ofereix alternatives a l’ingrés psiquiàtric, però aquest no és un servei que ara per ara estigui implementat en tota la ciutat. L’Hospital del Mar és pioner a oferir dos nous serveis alternatius: "Tenim les urgències psiquiàtriques a domicili, que són urgències que no són emergències", indica el doctor Martín, un programa que tenen en col·laboració amb el SEM i que dóna servei a tot Barcelona, l’Hospitalet i Cornellà. "Aquest és un servei que es destina a persones que no volen ser tractades i es fa una intervenció a través de la família o per l’avís de veïns i veïnes, per exemple".

 

L’altre servei innovador que estan desenvolupant és l’hospitalització domiciliària, "per a pacients que des d’urgències veiem que poden evitar l’ingrés o per a pacients que han ingressat però així poden escurçar el temps a l’hospital", explica el doctor. En aquest tipus d’hospitalització, la persona rep a casa un equip psiquiàtric i d’infermeria. Però no totes les persones poden beneficiar-se d’aquest servei, que dependrà, explica el psiquiatre, "que primer de tot tinguin suport familiar; si és una persona que viu sola ja no es podrà  fer, perquè la família actua com a coterapeuta, i també dependrà que la persona afectada tingui pseudoconciència que necessita ajuda, i una actitud col·laboradora".

 

Avui dia, l’Hospital de la Vall d’Hebron i el Clínic estan treballant per desenvolupar aquest servei a la Barcelona Nord, l’Eixample Esquerre, Les Corts i Sants-Montjuïc.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail