Suïcidi adolescent: de silenci mediàtic a #TrendingTopic

suicidi1Les xarxes socials i Internet han aconseguit que les persones joves parlin de suïcidi, bullying i assetjament, però el sector sanitari discrepa en el contingut del discurs, perquè creu que es dona més importància a l’entreteniment i a l’exageració que no pas al reflex real de la situació. Tot i així, consideren beneficiós tenir dispositius nous i plataformes atractives, a través de les quals s’han implicat nous àmbits com el cultural i el tecnològic, per posar sobre la taula de les persones adolescents un debat fins fa poc silenciat.

Escrit per: Beatriz Castillo

El març de 2017 Facebook va retransmetre en directe el suïcidi d’una jove nord-americana de 14 Anys. A finals del mateix mes, la plataforma Netflix a Espanya va estrenar la polèmica sèrie Por 13 razones, on una noia decideix suïcidar-se i grava 13 cassets per explicar per què ho ha fet. A l’abril va ser ingressada la primera menor catalana en una unitat de psiquiatria per jugar amb l’aplicació mòbil Balena Blava, que proposa 50 reptes d’autolesió que finalitzen amb una última prova, on el jugador/a s’ha de suïcidar. I el maig va arribar El abecedario del diablo, un altre sàdic repte viral, hereu de l’anterior aplicació.

 

El recull de tots aquests fets en els últims mesos no és un fenomen aïllat, ja que el suïcidi juvenil és la primera causa de mort entre les persones joves de 15 a 19 anys segons l’OMS, però sí que és novetat que ocupi titulars de  diaris i tertúlies de ràdio i televisió, ja que fins ara semblava que era un tema prohibit per als mitjans de comunicació. Les xarxes socials i Internet, però, s’han avançat, han trencat el silenci i s’han colat en converses on fins ara era molt complicat d’accedir: les de les persones adolescents.

 

Trencar el silenci
«No parlar d’un problema no soluciona aquest problema. Tota la societat, a través de les xarxes socials i Internet, i especialment els mitjans de comunicació, s’han adonat que el que més facilita el suïcidi juvenil és el silenci», diu a la revista Joia el periodista i escriptor Carles Porta, que s’ha atrevit a traslladar aquesta temàtica a la seva última novel.la, El dia que vaig marxar. A Porta, que ha volgut parlar des del món cultural d’aquest fenomen, li fa respecte opinar sobre aquest tema perquè «a vegades fem un discurs on el sector expert ens exigeix un nivell molt alt de pedagogia quan aquesta no és la nostra funció».

 

De la mateixa opinió és Cecilia Borràs, presidenta de l’associació Després del Suïcidi, que des de fa cinc anys ha notat que es comença a parlar del suïcidi juvenil d’una forma més normalitzada gràcies a les noves tecnologies, dispositius i plataformes: «La sèrie Por 13 razones ja la teníem en format llibre abans, igual que Romeu i Julieta, on també hi ha un suïcidi, però aquesta generació adolescent és tan audiovisual que, realment, quan s’hi sent atreta i reflectida és quan aquest contingut es transforma en sèrie i és un contingut que fa referència al segle xxi». Fet pel qual segurament aquesta sèrie s’ha convertit en la més piulada de 2017, amb 11 milions de tweets.

 

Ester Cano, que ha estat fins fa poc secretària del Consell Nacional de Joventut de Catalunya i impulsora de la línia de treball del suïcidi juvenil al Consell; i Francisco Villar, psicòleg clínic i coordinador de la Unitat d’Atenció al Menor amb Conducta Suïcida de l’Hospital Sant Joan de Déu, estan d’acord que aquest tema es tracti des de diferents àmbits i no només des del sanitari. Segons Cano, «el suïcidi es dona per causes multifactorials i necessitem una acció social des de tots els àmbits: polític, educatiu, cultural, tecnològic i sanitari», però sempre «amb molta cura per evitar el contagi», especifica.

 

El psicòleg clínic creu que amb l’arribada de les xarxes socials «no ens podem permetre no parlar del tema», i se sent alleujat quan veu que la mateixa xarxa «té els seus anticossos a través de crear memes sobre la Balena Blava», o amb l’aparició de l’aplicació contrària, la Balena Rosa, un joc que promou 50 desafiaments per animar i compartir l’estima que sentim cap a altres persones. Així, alguns dels reptes que proposa són escriure amb un bolígraf al braç el nom d’una persona que estimem, compartir-ho a les xarxes o demostrar els dots artístics gravant un vídeo on es canta una cançó.

 

suicidi2

 

Atracció i pedagogia
Aconseguir l’equilibri entre atracció i pedagogia amb un contingut on es parla sobre suïcidi i que va dirigit a les persones joves «es fa complicat, perquè de vegades tractem les persones joves com si fossin ximples i només volem que arribin a la conclusió que nosaltres volem», diu Porta.

 

Ell creu que qualsevol contingut d’oci i cultural ha de tenir dos components bàsics: «Primer, l’entreteniment i enganxar el públic, ja que a vegades, a través d’ell es poden tractar temes molt delicats, com és el cas del suïcidi o el bullying, que són temes molt juvenils. I el segon component és reflexionar, i que la reflexió sigui com una taca d’oli que s’estén.»

 

Aquest segon component que explica Porta és el que preocupa més les persones expertes, ens diu Villar, perquè «moltes joves poden fer reflexió de forma autònoma, però les que estan en situació vulnerable i veuen, a través de la sèrie o d’altres plataformes, que es planteja el suïcidi com una opció, aquestes segurament no podran arribar soles a la reflexió segons la qual abans hi ha moltes més opcions assertives, que són les que agafa la gran majoria de la gent». Aquest és el canvi d’argument que li hauria agradat veure a Cecilia Borràs en la sèrie de Netflix: que la Hannah Baker no s’hagués suïcidat i hagués buscat una alternativa.

 

Però no estar d’acord amb el discurs o argument que creen les plataformes d’entreteniment no és l’únic problema. Internet, el temps real i la moderació automàtica de les xarxes socials són el gran repte actual que es planteja, perquè «encara no han sabut detectar possibles vídeos de suïcidis i assassinats en directe», explica la presidenta de l’associació Després del Suïcidi. Per això, el president executiu de Facebook, Mark Zuckerberg, va anunciar el passat mes de maig que contractaria tres mil persones a tot el món per vigilar els vídeos i les publicacions violentes, per evitar possibles noves tragèdies retransmeses per la seva xarxa que avui no està detectant la moderació automàtica.

 

«Necessitem filtres a temps real», reclama Borràs, que és conscient que això és quasi  impossible. La seva associació, juntament amb el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), van portar a la Fiscalia quinze continguts trobats a Internet que incitaven al suïcidi, «continguts que vam trobar de forma molt fàcil, només fent una recerca senzilla per buscadors, i que eren iniciatives de persones particulars». Després d’aquesta denúncia, han aconseguit que Google i Youtube mostrin com a primera opció el Telèfon de l’Esperança quan es fa una recerca sobre el suïcidi.

 

Però els filtres a temps real tampoc no acabaran donant la solució definitiva en matèria de prevenció, perquè «el jovent passa moltes hores a Internet, i si en aquest espai de temps no es té en compte promocionar l’educació emocional no es podrà combatre aquesta situació», diu Cano. Per això, Villar recomana, primer de tot, que els pares i les mares intentin retardar tant com sigui possible l’accés a aquest tipus de continguts, plataformes i dispositius, i quan s’accedeixi a ells, fer-ho amb l’acompanyament d’una persona adulta. «Hi ha un pic entre els 14 i els 15 anys on hi ha més probabilitat de suïcidi i després baixa, perquè ja tenen més recursos i experiència vital. Però quan diem de retardar-ho significa que, si arriba un moment on tota la classe està accedint a un contingut o dispositiu i el teu fill o la teva filla és l’únic que no hi accedeix, ja no ho pots retardar més. No es tracta de prohibir, sinó que pugui accedir al contingut o dispositiu quan tingui una mica més de maduresa».

 

Noves tecnologies, noves formes de fer i d’educar
De la mateixa manera que Internet i les xarxes socials han apropat el debat del suïcidi al públic jove, també són la causa que «moltes vegades els pares i mares no siguin conscients del que els seus fills o les seves filles estan fent a les xarxes socials, perquè hi ha una bretxa digital. Tothom
ha passat per situacions on ens han fet el buit, però el problema és que abans això quedava només dins l’horari escolar o d’institut, i ara el buit passa a un xat del Whatsapp, al Facebook o Instagram, ignorant-te o bloquejant-te», exemplifica Cecilia Borràs, presidenta de l’associació Després del Suïcidi.

 

Francisco Villar, psicòleg clínic i coordinador de la Unitat d’Atenció al Menor amb Conducta Suïcida de l’Hospital Sant Joan de Déu, hi està d’acord, perquè creu que «abans el món dels fills era només un i el teníem controlat, però amb les noves tecnologies s’hi suma un nou món que moltes persones adultes no tenen controlat». El més greu per Villar és que no ens adonem que «sempre busquem deixar el nostre fill o la nostra filla en un espai on hi hagi un referent adult, però quan els deixem a Internet no hi ha cap referent adult, i per això al jovent li costa veure què és bo i què és dolent del que estan fent a les xarxes».

 

El consell del psicòleg clínic és dedicar un parell de dies a la setmana a revisar, «juntament amb el nostre fill o filla», el contingut que han publicat o visitat, «i poder expressar-los què creiem que està bé i què malament, evitant el conflicte, escoltant tot tal com ve, i creant un espai de diàleg».

 

Per la seva banda, Borràs demana no oblidar que amb aquestes noves tecnologies «hem aconseguit una nova eina per fer prevenció del suïcidi, i hem d’aprofitar-la; i per això, com a pares i mares, hem de formar-nos i intentar deixar de ser una generació analfabeta en xarxes socials, perquè el jovent n'és superexpert, i si no intentem conèixer aquest camp es genera un buit molt perillós entre nosaltres i els nostres fills i filles».

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail