Emprendre per fer créixer l'economia social

Emprendre 1Crear una empresa d’economia social és una opció d’emprenedoria en auge que actualment compta amb suport per part de diferents plataformes creades per impulsar aquesta classe d’empreses. Només a Barcelona hi ha 4.718 iniciatives d’aquest tipus que representen el 8% de l’ocupació a la ciutat.

Escrit per: Laura López

Lideratge i Coaching, esperit emprenedor, treball en equip, relacions interpersonals, habilitats de gestió, eXcel·lència orientada a l'èxit i servei a la clientela són, segons Barcelona Activa, les set competències clau que ha de tenir una persona emprenedora per minimitzar el risc de fracàs en crear una empresa. Aquestes competències són vàlides tant per a empreses lucratives com per a empreses d’economia social (EES), però, encara que la creació de les segones té punts en comú amb la de les primeres, la seva gestió és diferent.

 

Podem trobar diverses formes jurídiques d’empreses d’economia social: les cooperatives, les societats laborals, les mutualitats, les empreses d’inserció, les confraries de pescadors, les associacions i les fundacions, i els centres especials de treball. Xavi Palos, soci fundador i tècnic de la Xarxa d’Economia Social (XES), explica que, en el cas de la creació d’una cooperativa, s’ha de tenir en compte, sobretot, que l’equip tècnic «estigui tan cohesionat com sigui possible, que sàpiga el que vol fer i que s’entenguin entre si». Considera que el factor de la cohesió és una peça clau en tot el procés, ja que «pots tenir un pla de viabilitat molt interessant o ser una persona molt emprenedora, però no funcionarà si l’equip no està cohesionat o no està clara la dinàmica del grup o la forma d’organització».

 

Des de Social Business City, una iniciativa amb la finalitat de promoure l’emprenedoria social com a element per resoldre la pobresa i les necessitats socials, Paula Veciana, la directora, coincideix en el fet que, com que l’empresa d’economia social té l’objectiu de crear una transformació social, «té uns equips de treball més compromesos, més fidelitzats amb la  causa i amb l’empresa». Quant a la creació de les  EES, explica que, actualment, per triomfar en una EES el primer és «l’orientació cap a la clientela, ja que està molt informada i sap molt bé el que busca, per tant, hem de tenir molta empatia i utilitzar la metodologia design thinking: posar-nos en la pell del client o la clienta i veure quina és la seva experiència quan compra el nostre producte».

 

El segon que s’ha de tenir en compte, diu Veciana, és «la proposta de valor, és a dir, saber, en un entorn molt competitiu, què és el que fa diferent a la teva empresa, oferir un producte que sigui molt interessant i valuós».  I el tercer és buscar la millora contínua, adaptar-se a l’entorn canviant: «les empreses d’economia social ja tenen afegit crear impacte social, però és  important no deixar de posar la transformació social davant de tot i mesurar-la». I afegeix que, quan posem en marxa una EES, «no hem d’oblidar que hem de fer un bon producte, ja que l’objectiu d’aquestes empreses també és tenir beneficis, com les empreses lucratives, però per poder reinvertir-los en el mateix projecte».

 

Acompanyament i Assessorament
Per dur a terme tot aquest procés, hi ha diferents organismes  que  ofereixen  serveis  d’acompanyament i d’assessorament per portar la gestió d’una manera més eficient. Un exemple és Social Business City Barcelona, on tenen el Laboratori de co-creació. Paula Veciana explica que des del Laboratori estan acompanyant actualment quinze projectes, i que la seva tipologia està canviant molt: «sí que hi continua havent projectes d’economia convencional, però molts estan vinculats a l’economia col·laborativa i a les  tecnologies, com els serveis a través d’app». A més, estan agafant persones que volen crear una empresa d’economia social però que no saben què o com: «és gent que té inquietud per fer alguna cosa que impacti  socialment, però com que està fora del tercer sector no sap què  fer realment. Té ganes de canviar alguna realitat social, no té la idea de negoci i tampoc té darrere el suport de cap entitat; així que nosaltres l’acompanyem i li mostrem idees internacionals reals», puntualitza Veciana.

 

Una altra organització que estimula l’emprenedoria social és Barcelona Activa, creada per l’Ajuntament de Barcelona i responsable d’impulsar la política econòmica i el desenvolupament local, fomentant l’ocupació, promovent l’emprenedoria i donant suport a les empreses des de la visió de l’economia plural. Des d’aquí es desenvolupen diferents programes i plans perquè qualsevol persona emprenedora pugui posar en marxa un projecte social o trobar eines per gestionar més eficientment un que ja estigui en marxa i fer-lo créixer.

 

Emprendre 2

 

A finals de 2016 l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa el Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària 2016-2019, que té per objectiu la promoció  a través de mesures de sensibilització i difusió. També impulsen noves iniciatives i la transformació de societats mercantils en EES, i el reforç per enfortir i millorar les iniciatives de EES ja existents. El Pla vol millorar l’accés al crèdit i el finançament de nous projectes, i les noves iniciatives del sector de l’economia social a través d’acords amb entitats de finances ètiques i caixes cooperatives.

 

Dins d’aquest Pla és on s’emmarquen tots els programes que es realitzen sobre  economia social i solidària a Barcelona Activa, i que alhora es poden dividir en dues grans potes: un servei que assessora i acompanya persones que vulguin emprendre en aquest àmbit, i un altre servei que assessora empreses que ja estan formades. El servei per  emprendre s’ha adaptat i especialitzat entorn de l’economia social i «ja no passa només per mirar la viabilitat econòmica d’un projecte, sinó que va més enllà quant a l’enfocament, sobretot en la part organitzativa, el model de governança, els rols de les persones implicades i els espais de participació», explica Ernest Pons, tècnic d’Economia Cooperativa Social i Solidària de Barcelona Activa. Pons comenta que aquestes dues grans potes contemplen programes i formacions diverses «que complementen hores de formació amb acompanyament individual». En la fase d’emprendre  hi ha un programa que es diu Construïm en Femení les Altres Economies i que està enfocat a projectes d’economia social gestionats majoritàriament per dones. També trobem la Comunificadora, que impulsa l’economia col·laborativa i que conté una part de formació sobre eines digitals. Un exemple de programa destinat a empreses ja constituïdes és Camí de la Solidesa, destinat a dones que ja tenen en marxa un projecte social però li volen donar una empenta.

 

Manca de finançament
Xavi Palos i Paula Veciana coincideixen en el fet que les empreses d’economia social tenen manca de finançament. Palos diu que el mercat convencional de les finances «no ens tracta tan bé com ens mereixem; per tant, el que hem creat són unes eines pròpies del moviment que financen projectes d’entitats, com les cooperatives de crèdit i les banques populars ètiques». Moltes organitzacions ja no demanen un préstec a una entitat financera convencional perquè «no ens entenen, miren els números i no tenen en compte variables com els valors que aportem a la societat», afegeix.

 

Veciana creu que són tres els problemes que dificulten aquesta manca de finançament. En primer lloc, «no disposem d’una definició oficial de l’empresa social, ni d’un marc legal, ni d’un sistema d’acreditació, i això fa que molts instruments de finançament estiguin enfocats a l’economia social i no a l’empresa social i que, per tant, els recursos disponibles siguin per a un ventall més ampli d’empreses». En segon lloc, «hi ha poc suport financer d’institucions públiques, ja que les empreses socials o el Tercer Sector en general és considerat com d’alt risc pel sistema financer ordinari». I en tercer lloc, explica, «manquen inversions que ofereixin un finançament de baixa quantitat perquè l’empresa pugui fer les primeres proves en el mercat».

 

L’aportació de les empreses d’economia social
«Hi ha hagut un canvi brutal en els últims quinze anys quant a la creació d’empreses d’economia social», explica Palos. Els espais que ara s’ofereixen a aquest tipus d’empreses perquè donin a conèixer la seva manera de fer economia social i solidària (xerrades, taules rodones, assessorament, mitjans de comunicació) és permanent i es realitza de forma generalitzada: «la gent ara es planteja crear una empresa d’economia social com una possibilitat real, i la crisi ha fet que augmenti aquesta possibilitat».

 

Barcelona Activa, en el seu informe sobre l’Economia Social i Solidària a Barcelona, indica, amb dades de 2015, que el 2,8% del total d’empreses són d’economia social. Són més de 53.000 persones contractades, amb un volum econòmic agregat de 3.750 milions d’euros. Com a EES amb més presència hi destaquen el Tercer Sector, amb 2.400 entitats, les societats laborals, amb 1.197 empreses, i les cooperatives, amb 861.

 

Segons dades de la Confederación Empresarial Española de la Economia Social (CEPES), les empreses d’economia social al territori espanyol representen el 10% del PIB i el 12,5% de l’ocupació, i una vinculació del 42,8% de la població. Són empreses presents en tots els sectors econòmics, que generen treball estable i de qualitat, amb un 80% de contractes indefinits. En els últims vuit anys s’han creat 29.000 noves empreses i 190.000 nous llocs de feina. A més, són empreses que aposten per les persones joves, ja que el 47% de les que hi treballen són menors de 40 anys, i per les persones amb discapacitat, amb 128.000 persones amb discapacitat o en risc d’exclusió social treballant en l’economia social.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail